27 de maig 2010

El carrer mullat

El carrer mullat fa baixada cap al futur. No ens fa por relliscar i caure, si amb un paraigües en tenim prou, si tinc un braç lliure per a estimar-te.
.
Text inspirat en una foto de Tere Balañà.

6 comentaris:

Goculta ha dit...

Llegin aquest fragment he començat molt millor el dia.

Tere Balañà Fotografia ha dit...

Un fragment perfecte per un dia com avui.
He mirat moltes vegades aquesta foto, però fins avui no m'havia adonat d'una cosa: els braços dels nuvis sobre les esquenes de l'altre fan una representació de la figura del ying-yang. Una tonteria, potser, però avui, amb les teves paraules m'he mirat la foto amb uns altres ulls i he descobert això. I t'ho volia dir.

Carles Rué ha dit...

Eo!!
Quantes coses que diuen aquestes quatre lletres...
Quina seducció!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Això és potser tota literatura: mirar la vida amb uns altres ulls.
Fer poesia de la prosa de la vida, com hauria dit Santiago Rusiñol, tot i que ell, murri, escrivia molt bé en prosa.

montse ha dit...

Carrer mullat on hi deixarem la nostra petjada.
Bonica foto acompanyada d'un bon relat.

Felicitats.

Irene ha dit...

Molt bonic. La frase de la Montse (a sobre meu) també la trobo molt adient per la foto.