09 de maig 2010

He salvat una vida

Fa unes setmanes vaig salvar una vida. M'explico.
Durant la preparació del recull de relats Una sortida digna em vaig dedicar a escriure contes on apareixia sempre un mort. Un cop enllestit el recull, sense adonar-me'n continuava matant personatges dels emsu contes. Es veu que quan li trobes el gust a matar, no pots aturar-te. D'aquesta manera, fa unes setmanes, vaig situar un personatge en una situació límit, en ple esforç vital, i la primera intenció fou acabar amb un final dramàtic la història. Però vaig pensar que ja n'hi havia prou, i al darrer moment vaig decidir salvar-li la vida.

16 comentaris:

Calpurni ha dit...

Has fet molt bé.
De segur que mereixia viure.

McAbeu ha dit...

Doncs felicitats, realment has fet una bona obra!
De fet dues, una salvar la vida i l'altre el conte. :-D

Encara que això de matar gent no se't dóna gens malament, fa poc m'he acabat de llegir el Sortida Digna que em vas dedicar i encara que m'han agradat molt tots els contes en vull destacar dos. El del taxidermista és molt bo i el del funcionari de l'ajuntament té un final insuperable. :-))

Elfreelang ha dit...

Ben fet!

gripaublau ha dit...

Un punt de magnanimitat de tant en tant sempre és bo.

GURMET ha dit...

Literariamet tens tota la raó!!

Jesús Párraga ha dit...

Doncs, Unamuno va fer el mateix en "Niebla" i al remat es va barallar amb el seu personatge. Ja voràs, Jesús, que eixe personatge et farà la vida impossible, que es fan grans i no hi ha manera de controlar-los. Millor l'hagueres matat, home. Després ja buscarien una coartada.

Admin ha dit...

Doncs a veure si inclous aquest conte en el teu nou llibre.
:-)

Vida ha dit...

Ara m'has fet com a por, matador :)

lisebe ha dit...

Doncs per variar.. millor impossible!

Nou viratge per escriure contes oi??

Felicitats per el que viu i per el conte!

merike ha dit...

Et mereixes una medalla!

zel ha dit...

Si fos així de fàcil a la vida real, Jesús...

Josep M. Sansalvador ha dit...

Un gest que t'ennobleix. Encara més.

Eqhes ha dit...

Oh! Jesús! Has salvat la meva vida també! Darrerament escric molt poc, però també tinc aquesta obsessió malaltissa per matar personatges; de fet, és una de les coses que em fa llevar les ganes d'escriure més sovint. Ara que veig que hi ha més assassins solts -i del teu nivell!- sembla que no em veig tan dolent i perillós, o potser sí, però trobo que ara em preocupa una mica menys, deu ser allò del "mal de muchos, consuelo de tontos" :P.

En fi, gràcies pels teus relats ;).

Assumpta ha dit...

Doncs ni que sigui d'aquesta manera simbòlica... Me n'alegro molt!! ;-))

bajoqueta ha dit...

jajaja Ja està bé de morts :)

Jesús M. Tibau ha dit...

comentari que em faig a mi mateix, deu anus després. Li vaig salvar la vida, és cert, però encara el tinc amagat. El conte es manté inèdit, reservat per a una idea de recull de contes amb un fil conductor determinat