El 14 de març passat torno a Reus en motiu de
la presentació a la capital del Baix Camp del projecte Literatura km 0 adreçat
a ESO i Batxillerat de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
M’acompanyen a la taula Miquel Àngel Pradilla
d'Onada, i les escriptores Lurdes Malgrat, que presenta El secret de les terres
roges, i Noemí Bages, amb Que s’acabin les vacances, si us plau! Jo parlo del
meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent.
L’acte té lloc al magnífic marc del Centre de
lectura de Reus, i em fa gràcia que parlem de Literatura km 0 en un lloc que,
de fet, és el meu km 0 vital, ja que vaig nèixer a l’hospital de Sant Joan.
Quan em demanen la meva biografia, sovint obvio
aquest fet, però no és amb mala fe, sinó per subratllar que el meu origen és
Cornudella de Montsant, i que el fet de nèixer a Reus és qüestió d’infraestuctura
sanitària. De totes maneres, la meva relació amb Reus és especial, no només per
fet d’haver-hi nascut, tot i que també, i, sobretot, plena d’afecte. Reus va
ser el meu referent de ciutat quan era petit: hi anàvem a comprar, a veure el
circ, i de més gran era escala obligada quan estudiava a Tarragona. Sovint quedàvem
amb mon pare a la plaça de les Oques per a passar-nos a recollir, i la
carretera que separa (o uneix) Reus i Cornudella està impregnada a la memòria
del meu cos, i em servia d’escala per mesurar el món. Quan arribo a Reus noto
quelcom de familiar, i em faig una juguesca: quan tardaré a veure algú de
Cornudella? Aquest cop només han estat deu minuts.
Reus era, en certa manera, la capital del meu
univers petit, el centre, i ara vinc al Centre de Lectura per parlar dels meus
contes, de personatges senzills i humils. I en teoria ja no sóc un xiquet, i ja
hi puc anar sol, sense agafar-me de la mà de ningú, o sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada