14 de març 2017

I el temps passa, i no és de joguina.


Aparques la bateria, i els playmòbils, i tot el rastre de móns i estrelles que inventes, per fer un treball del cole. I hi poses els sentits, tots, i t’esforces per fer les esses, que encara et costen, i n’esborres alguna que no et convenç, i procures deixar el marge que toca, a cadascun dels dos costats, i em demanes l’opinió, i te la dono, i de vegades em compres les idees, i d’altres no, perquè sempre en tens de pròpies. I busco el xiquet que tot just caminava, que se’n reia amb tot i per tot, i el trobo. I miro com creixes, i admiro.

I no et treus el rellotge que has demanat, i a cada moment ens dius l’hora precisa amb minuts i segons. I el temps passa, i no és de joguina.

Cap comentari: