Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la farmàcia coneguda com de la creu roja. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.
Entra un altre client, un home gran,
templat .
-Es pot?
-Com vulgui?
-Pos me’n torno.
Li pregunten com està la seva dona
malalta.
-Malalta no, desmanegada. Va caure. Un
braç i una cama trencats. Des del 92 que no havíem sortit de nit, i una que
sortim...! I tot just davant la
Puríssima , al carrer Montcada.
Demana les seves medecines. Les de la
dona no cal, que està ingressada i li donen de tot.
-Així que ara fas d’amo de casa?
-Com que estic tot sol.
-Doncs ara et canto el teu.
-No cantis gaire fort.
-Si canto massa… Avui ja està mig
núvol -. L’humor que no falti, ajuda a pair les desgràcies.
L’home té ganes de xerrar, es nota.
-Teníem programat l’estiu, amb los
néts, i s’ha desfet tot- comenta amb to de resignació.
-Au, doncs, ànim.
I la dependenta li dóna un copet al
braç. Humor, proximitat, tendresa. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada