Avui contribueixo al Dia de la poesia catalana a internet amb un dels poemes amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de fang de Deltebre, dins del recull Sota la pell hi ha carn encara:
.
Doblegues mocadors a la taula amb
precisió dels anys.
Les puntes ocupen el seu lloc
sense emetre la més minsa de les queixes.
Fan una pila com a tu t’agrada,
sense que surti una vora,
sense que es torci ni un fil i, en senyal
d’agraïment,
els acarones cada cop que els deixes amb
la mà estesa.
Veig cada gest harmònic i apamat,
l’ombra que escampa sobre la roba
sense plegar el llum del menjador;
m’ho imagino amb tot detall,
amb els ulls tancats,
quan tu no hi ets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada