26 de març 2017

El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat


El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, és un nou llibre de la col·lecció Maremàgnum d’Onada Edicions, adreçada a ESO i Batxillerat. Projecte de Literatura km 0 fet des del territori del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i per al territori, però amb vocació universal.
La trama de la novel·la queda perfectament definida a la seva sinopsi del llibre, que em permeto transcriure:
Sinopsi
Un món futur, regit per unes regles inqüestionables. La Jana, el Raül i el Tom són tres amics que habiten en indrets molt distants del planeta i es relacionen a través de la Pantalla del Joc. La societat ha superat els problemes del segle XXI i ha arribat a solucions que la transformen en un cosmos just i perfecte. La vida passada, present i futura dels tres joves està sotmesa a les directrius de les Lleis Universals. Alguna inquietud, però, deixa empremta en els seus caràcters, de vegades nostàlgics, de vegades rebels. Quan la Jana els introdueix en el Joc d’El secret de les terres roges, alguna cosa comença a canviar. Es transformen en personatges que es mouen en llibertat en un món nou i màgic. A mesura que avancen en el Joc, les preguntes, les incerteses, les pors i les temences es fan cada vegada més evidents. Només l’amistat que els uneix pot conduir-los a la millor solució. 
Comentari
Els lectors més veterans trobarem a la novel·la aires d’universos lieraris i cinematogràfics coneguts, mons freds en què el control paternalista del govern sobre la població, per al seu bé, per supost (mode ironia), va en detriment de la llibertat, de les emocions.
El secret de les terres roges  ens presenta dos mons: un de futurista realista on viuen els protagonistes, i un altre, ja dins del Joc, on la fantasia, la màgia i la poesia  (que l’autora no pot ni vol deixar de banda) prenen cos, i també la llibertat, i els perills que comporta. Però jo em pregunto: en quin dels dos mons realment viuen (en el sentit ampli del verb) els protagonistes? Aquest món que ens presenta l’autora al llibre és un món futur, o ja està aquí?
Potser El secret de les terres roges es convertirà per als adolescents que el lllegeixin per primera vegada en un estímul per plantejar-se segons quines coses, en un llibre de referència que recordin com els va marcar quan siguin adults. Ho hauran de descobrir per ells mateixos.
Ara, em limitaré a transcriure algunes frases que he subratllat que us ajudaran a fer-vos una idea, i de llegir-ne dos fragments.
De la primera pàgina, per exemple, aquestes són algunes de les paraules que marquen el to: acer, ferralla, fred, silenci, buidor, pèrdua.
“aquell impuls estricte de retrobar-se amb ell mateix”
Les pantalles han substituït la família
Al davant, la casa de la Nora. Les cortines amb ulls.
Aquesta és la finalitat, despertar el desig de ser ells mateixos gràcies a un Joc que els aliena. Una extraordinària contradicció.
L’avorriment li fa tanta por com l’abús del fred. Execepte quan juga.
La pau de l’acer.
No reconeix el món que l’envolta, com si ell i el seu viatge fossin el seu propi somni
sota la pell tot són cendres.
Ell també voldria arrencar a córrer, fugir, però, de què?
No busca heroïcitats, només vol destruir es records, ell només vol oblidar qui és i qui ha estat.
Amb el temps i amb un costum poc estès a la vida, l’afany per la lectura, havia pogut doblegar els obstacles endurint la voluntat i posseint la direcció de la seva vida.
No eren bruixes, eren unes dones valentes que defensaven la seva vida contra els homes i contra la guerra.
Com ho saps si tu ets real o formes part d’una llegenda?
– Ets com un rau-rau a la consciència.

-I què et penses que fan les muses, noi?

Cap comentari: