24 de març 2017

Dia mundial de la poesia a Móra d'Ebre





En un acte organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, el passat 21 de març, en motiu del Dia mundial de la Poesia, vaig estar a la biblioteca de Móra d'Ebre per fer l'activitat que vaig anomenar "Versos, mirades i nanocontes".
No em vaig limitar a recitar poesies, en el sentit estricte del terme, sinó que la meva intenció fou mostrar com la poesia ens envolta, com depèn de la nostra mirada, d'una actitud predisposta, en certa manera, a la badoqueria, com deia Artur Bladé i Desumvila a L'edat d'or, amb un fragment del qual he començat la meva intervenció. 
He llegit poemes, també, i he seguit cert ordre cronològic, començant per mostrar (només mostrar de forma prudent) el paper on vaig escriure el meu primer poema. Després, poemes d'amor A la barana dels teus dits, versos de La pluja ha vessat milions de núvols abans, i algun dels inclosos a Sota la pell hi ha carn encara, guanyadors del darrer Premi Terra de fang de Deltebre. Tot en petites dosis. 
Llavors he donat pas als nanocontes, aquests textos hiperbreus a mig camí de la poesia i dels contes que tant m'estimo. 
I per demostrar com ens envolta la poesia, he mostrat una petita col·lecció d'imatges dels tresors que trobo pel carrer: vaixells de paper, sagetes de color rosa, pilotes embarrades, peces de puzzle, o roses perdudes de cartolina infantil.
I com que la poesia és vida, i la vida, poesia, arriba el torn del gènere que més escric darrerament, el dietari, amb uns fragments escollits de Molles per no perdre'm, i de Per no perdre'm les molles, sobretot amb mon fill de protagonista (perquè sempre li agrada aue parli d'ell, i a mi també).
Per a acabar amb un toc d'humor, uns quants falsos proverbis, i un homenatge final a Gerard Vergés.
Com veieu, tot un ventall de formes amb què la poesia es personifica davant nostre o, millor encara, dins.

Gràcies a Marta Escolà per les fotos; en podeu veure més en aquest àlbum.

Cap comentari: