11 de març 2017

Coses que passen, de Josep Civit i Mateu. Perifèries, de Yolanda Esteve


Cossetània Edicions, 2017
Coses que passen és un itinerari, un itinerari reflexiu, un centímetre més d’aquest extraordinari, inacabable camí, que ha seguit, segueix i seguirà la humanitat des que és conscient d’ella mateixa. Un camí que tempta el bosc, sempre verge i frondós, dels grans interrogants de l’aventura humana. Un poemari que aboca als fets i a les seves conseqüències, aboca a les petges que retenen, àvids, els camins, aboca a tot allò que imparable ens creix en el llevat, amenaçador, del temps.

Perifèries, de Yolanda Esteve
Cossetània Edicions, 2017
Perifèries és un viatge de l’interior a l’exterior, on es parla de l’amor, de l’absència, la fugacitat, la memòria i la cerca. Les Perifèries són enllà dels límits, de les fronteres, allà on tot és més fràgil i intens. L’espai que cal ocupar i transgredir. Tot i tothom té les seves pròpies Perifèries per a franquejar.
Un poemari, bàsicament urbà, amb poemes narratius i atmosfèrics que beuen de la influència del llenguatge cinematogràfic i pictòric.

Cap comentari: