04 de desembre 2010

El món es divideix en dues classes de persones


Sí, hi ha dues classes de persones ben diferenciades al món. I no parlo de dretes i esquerres, aficionats al Barça o al Madrid, ateus o religiosos... Això són fets sense importància.

El món es divideix entre els que recorder el paper higiènic El elefante, i els que no.

18 comentaris:

La lectora corrent ha dit...

Pertanyo a la classe de persones que van créixer amb l'"Elefante", però som un grup abocat a l'extinció. De tota manera, el paper higiènic potser tingui els dies comptats. Mira aquest anunci de WC que neteja l'usuari (o usuària, perquè també sap netejar les zones "delicades" de les dones):
http://tinyurl.com/382w8wu

Júlia ha dit...

O sigui, joves i vells, dir en 'plata', he, he. M'agradava guardar la celofana de color de l'envoltori per mirar-me el món en colors.

llum ha dit...

Tu deus ser dels que no, oi?
:(((((((((((

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I mira que era aspre!

Ferran Porta ha dit...

Ai ai ai, que em sembla que quedo fora de la llista...

Elfreelang ha dit...

jajajaja jo sóc de la classe dels qui recordem el paper L'Elefante ( es devia dir així per la duresa de la pell de l'elefant....el paper no era precisament suau...)

Jesús Párraga ha dit...

Doncs... NO senyor! Les dues classes de persones que n'hi ha al món són les que saben què és el paper higiènic i les que no.

Pakiba ha dit...

Jo tamber soc de l'Elefant i era dur como una paña cosa.

Garbí24 ha dit...

vaja que el paper separa dues èpoques...el que rascava i el que no

mai ha dit...

El recordo. O sigui que el món ens separa segons el que ens hem passat pel forat del c....!! Ai ! ja ho he dit!

Jesús M. Tibau ha dit...

veig que tots plegats tenim una edat!

Salvador Macip ha dit...

M'hauré d'apuntar al grup dels vells...

Isabel ha dit...

En els meus records, disposar d'aquest paper era "un luxe". Petonets!!

DCA ha dit...

Doncs jo sóc del grup dels vells que en lloc de paper higiènic s'eixugaven amb La Vanguardia. L'àvia tallava a trossos les pàgines del diari i els penjava al lavabo. Ostres, qui ho diria ara!

Josep M. Sansalvador ha dit...

L' "Elefante" era aspre cosa de no dir. Sembla mentida que sobrevivíssim a l'experiència.

home fosc ha dit...

Ostres, quan he vist la foto m'ha fet un salt el cor, jo sí que recordo aquest elefant!!

Laura T. Marcel ha dit...

M'he pres la llibertat de linkar-te i ara et convido a casa.
http://casiopea19-tjr.blogspot.com/2010/12/canvios-generacionales.html

Unknown ha dit...

Molt bona aquesta!

Recordo perfectament el paper "Elefante", però recordo el paper de diari tallat a quadrets i penjat d'una mena de pinça en forma de mà.

...i encara era pitjor el sistema que utilitzavem quan anavem al camp a plegar garrofes.