Tetris a l'antiga, o l'art d'encaixar peces de la vida sense presses?
Lo mig del món de Roser Vernet
Fa 22 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
El qui tallava els maons s'avorria i va decidir ser creatiu. D'aquí al tetris només va caldre que passessin uns quants segles...
i la musiqueta què? amb gralles i tabals? :P
O simplement paciència, una paraula renyida amb el segle XXI
ja costaria ja encaixar-les totes tan bé..
Com es nota que no tenia presa! I que el cap d'obra el va deixar ser creatiu. Ara l'haguessin acomiadat per no fer-ne ni una de recta ;-)
Segur que qui va inventar el tetris va treure la idea de l'art que esmentes. Genial!
Molt ben vist :-)
Genial, genial! I les files també s'esvaeixen si les fan completes?
una bona foto per meditar! en podríem treure molt profit com diuen la resta de "tertulians"
A veure qui troba un mur fet seguint el nou joc de moda: el de les boles de colors de facebook!!!!
Publica un comentari a l'entrada