Com cada any per aquestes dates, l’encarregat del manteniment del rellotge de l’Ajuntament l’adapta al nou horari d’estiu. El rellotge ja té unes quantes dècades, i els seus engranatges són gairebé perfectes, i amb un cost de manteniment que frega el 0; tot just unes gotetes d’oli de tant en tant. El seu mecanisme és d’una bellesa hipnòtica, sobretot per a un maldestre com jo, a qui la mecànica li sembla quelcom màgic i inabastable. Funciona tan bé que més val no tocar-lo gaire. Per a avançar-lo una hora, el millor és aturar-lo avui a una hora determinada, i tornar-lo a posar en funcionament vint-i-tres hores després. Vet aquí l’ensenyança d’un vell rellotge: aturar-se per a poder avançar.
1 comentari:
Costa de recordar, això.
Publica un comentari a l'entrada