De vegades la vida no ens dóna gaires opcions per a vèncer, per sentir-nos triomfadors. Però per això es van inventar els jocs de taula com pel parxís, per exemple.
A visaltres què us proposcina una felicitat petita més gran: matar una fitxa i avançar 20 caselles, o fer una barrera i impedir el pas a 4 o 5 fitxes que es desesperen darrere?
7 comentaris:
Hahahaha molt bo! En això dels jocs tinc bon perdre, tot i que naturalment m'agrada guanyar, però això de tenir-ne uns quants barrats és molt xulo, la veritat...
Es gaudeix amb els jocs, a mi el que em va més son els escacs. I ara amb l'ordinador pots gaudir per que pots tastas moltes maneres d'aquest joc.Segons com les engrandiria aquestes felicitats, hi han moments molt dolços, pot ser si que surt l'instins de defensar-se encara que sigui com bé expliques en el post, Anton.
Molt bona aquesta: la barrera i no obrir-la fins que treus un 6 (o un 7 en el defecte de tenir totes les fitxes fora).
Sense cap mena de dubte, la barrera resulta demolidora pels altres i quina alegria dóna, veure com avances les altres fitxes teves, sense competència!
Molt bona, Jesús.
Ai el problema i tanta felicitat es sin es al reves.
Barrera Jesús, barrera...Tt i que matar i contar-ne 20... no, barrera!
Matar i veure com recula cap a casa la fitxa de l'altre que era a punt d'entrar és el què és més motivant.
El saben aquel que diu que:
Menjar-te'n una i "contar-ne" vint és propi d'alguns exemplars de discoteca...?
Publica un comentari a l'entrada