Lipdub per la independència

Hi ha dies que em sento orgullós de ser català, i orgullós no vol dir creure's el millor. Vet aquí una mostra del nostre caràcter alegre, creatiu, tossut i pacífic. Felicitats als organitzadors.

Joan Pinyol al Club de Lectura de Tortosa i combat de nanocontes

Dimarts passat vam compartir tertúlia al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb l'escriptor Joan Pinyol , autor entre altres de Pilota de set. Hem parlat de les vicissituds dels set personatges que viatgen per la C-15, dels set pecats capitals que representen, i del seu tràgic final.

Joan ha comentat la seva especial relació amb Pere Calders (contista havia de sortir), i de la seva passió pels microcontes. De fet, hem acabat la tertúlia amb una mena de combat en el qual jo he escrit uns petits textos inspirats en nanocontes de Pinyol. Us en copio uns quants (en blau el conte de Pinyol i en roig el meu)

Amor vital

Vídua en tres ocasions de forma consecutiva i al poc temps de baixar de l'altar, de seguida es guanyà l'apel·latiu de fulminadora de relacions. Quan decidí no casar-se mai més, morí d'ensopiment emocional.

.

L’excés d’amor, qualitativament i quantitativa, no la va saciar mai, diuen despectivament i amb certa enveja les altres vídues.

D'acomiadaments amb precedents

Va quedar-se a l'atur perquè s'entregava a la feina amb massa amor. Mai més no li van permetre que tornés a fer de meuca.

.
Tenir-ho tot esterilitzat és bàsic en la seva feina, sobretot el cor, pensa mentre agafa els diners de la tauleta.

.

Jo sovint demano suport de tota mena per a les activitats que genero, i per a acabar aquesta crònica vull fer especial esment a les entitats col·laboradores d'aquest acte:

Institució de les Lletres Catalanes

Antena Cultural Tortosa URV

Hotel Berenguer IV, que allotja gratuïtament els autors/es que volen quedar-se a dormir a Tortosa, col·laboració que els sorprèn agradablement.

He jugat amb llops, de Gabriel Janer Manila

He jugat amb els llops, de Gabriel Janer Manila, és la novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa Juvenil 2009. Ens narra de forma directa, amb frases breus, senzilles i emotives, una història corprenedora basada en uns fets reals que van tenir lloc a Sierra Morena. Un xiquet de sis anys, orfe de mare, és venut per son pare. L'amo el porta a una vall perduda, closa, per tal que tingui cura d'un ramat de cabres. Durant un temps és alliçonat per un pastor, però de seguida es queda sol. Bé, sol no, en companyia dels animals. Es farà amic dels llops, de les rates, de les serps... es comunicarà amb ells, els ajudarà, compartirà l'aliment, tot i que no en sabrà els seus noms fins molt més tard. Creixerà així, salvatge (salvatge?), i l'observació dels animals i la natura serà la seva escola. L'autor ens explica aquesta història plena de tendresa i que, al mateix temps, ens esgarrapa l'ànima; per això trobo tan encertada la portada, amb dibuixos infantils en un paper arrugat i esgarrapat, potser com la infantesa perduda del protagonista, que mai rebrà la carícia d'una mare, com els llobatons reben de la seva.

Tretze anys després troben el noi amb els cabells fins els genolls, caminant de peus i mans i el traslladen a la civilització. No coneix les paraules. ha d'aprendre a preocupar-se per l'endemà. Els humans l'enganyen, se n'aprofiten, i fan que se li afilin ungles de llop.

Us deixo uns fragments:

"No volien que me'n pogués escapar, d'aquell lloc. No sabien que potser hi arribaria a esser feliç."

"Els cabells em creixien així com creixen les branques dels arbres, els fills de les cabres, la mirada dels llops."

"No vaig nèixer llop. A vegades, emperò, he pensat que ningú no neix llop. Potser, s'esdevé llop."

"A poc a poc vaig aprendre a posar noms a la història que havia viscut. I descobria que les paraules em podien servir per recontar-la."

Al final del llibre, en un post escriptum, l'autor ens explica la història d'aquesta història. Diu que sovint li pregunten si tot el que aquest noi explica de la seva relació amb els animals succeí de veritat. "No és tan important el que va viure, sinó que que va creure que vivia. Potser, laimaginació va salvar-lo de la solitud."

Mar cendrosa, de Xevi Pujol

Un poema de Xevi Pujol, inclòs a Mar cendrosa, editat per Fonoll.

.

De la teva mà que es vincla

pel pes de la meva,

no en sé res.

Qui me'n va ensenyar,

de caminar a prop teu,

que no me'n recordo?

I tu, digues, qui ets?

Autoestima

Fa uns dies, xerrada sobre Interacció i comunicació amb xiquets i xiquetes de 0-3 anys. Rebre afecte és la base per a la pròpia autoestima.

I penso, a l'inrevés també?

Sailing, de Rod Stewart

La personal veu de Rod Stewart torna al blog amb Sailing:

llibresebrecs.tv núm 1

Ja podeu veure per internet el programa número 1 de llibresebrencs.tv, que realitzen els organitzadors de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre per a la cadena L'Ebre.

Un nou programa literari que s'afegeix a la programació, i que particularment no veig com una competència a Tens un racó dalt del món de Canal 21 que jo presento, sinó com una oportunitat més per a donar a conèixer les nostres lletres.

Els desitjo tota la sort, que no necessitaran gaire perquè els sobra capacitat per fer bé les coses. I bona prova és el premi Mèrit de les lletres ebrenques 2010 que ha rebut l'Albert Pujol durant les Jornades de les Lletres Ebrenques que van tenir lloc a Amposta.

Dues músiques sonen al carrer vell

Quatre monedes a la funda de l’instrument; pocs turistes encara al barri gòtic. El músic s’arrepenja damunt la guitarra mentre els acords s’escampen. Més enllà, una parella és a punt de fer-se un petó. Ella està de puntetes; ell li acarona el coll. Dues músiques sonen al carrer vell.

.

Text inspirat per la foto extreta del blog Fil a l'agulla.

Cares del món (174)

Una simpàtica Cara del món que arriba del blog de Album de la blogosfera.

Haikú de tardor 5

Crua d’espines
creix feréstega al bosc,
tendra castanya.

Enrere

Miro enrere;
només m'empaiten fulles seques
dels arbres que van ser..

Text inspirat en una il·lustració de Judit Frigola.

Dolç record de mostatell als llavis

Al contrari que moltes parelles d'enamorats, nosaltres no tenim "la nostra cançó"; només el dolç silenci que separa el record del moscatell als teus llavis i un t'estimo.

179è joc literari

Aquest quart joc literari del mes d'octubre, el 179è, podria titular-se així: "Es busquen autors/es, vius o morts. Recompensa: un lot de llibres".

Efectivament, en aquest joc us demano que busqueu tres escriptors/es de la comarca de la imatge i que em digueu amb quina localitat estan lligats i el títol d'un dels seus llibres.

.

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu els primers punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot sis llibres dedicats pels seus autors.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 2 de novembre. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Estrella Ramon a Tens un racó dalt del món

Estrella Ramon serà la convidada aquest dimecres 27 d'octubre, a les 21.00, a Tens un racó dalt del món i amb ella celebrarem el programa número 25.

Precisament vaig conèixer l'Estrella gràcies a una entrevista que vaig veure a l'antic Canal 21, i em va agradar tant el seu tarannà que de seguida m'hi vaig posar en contacte per a conèixer-la en persona. Es tracta d'una de les autores de les Terres de l'Ebre amb més prestigi, amb més bagatge al seu darrere (vint-i-quatre publicacions a hores d'ara), tot i que pel fet de treballar bàsicament en literatura infantil i juvenil no sigui tan coniguda com mereix.

Parlarem dels seus darrers llibres, dels seus projectes, de les particularitats de la literatura infantil (tot i que a caps dels dos ens agraden les etiquetes i considerem que els seus llibres són aptes i recomanables per a totes les edats), i al final ens explicarà un conte.
.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.
La propera setmana, Cinta Arasa serà la convidada del programa.

Pilota de set, de Joan Pinyol, al Club de Lectura de Tortosa, i combat de nanocontes

Avui, al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a les 19.30, comentarem el llibre Pilota de set (Premi Joaquim Ruyra Recull 2007), en companyia de l'escriptor Joan Pinyol. Parlarem d'aquest llibre, basat en gran part en els set pecats capitals. A més, atès que el Joan Pinyol també és gran amant dels relats molt breus, farem una mena de combat de nanocontes entre ell i jo.

El roig, la poma, el mos...

El roig, la poma, el mos...

excuses que abelleixen

la temptació dels teus ulls.

.

Text inspirat en una il·lustració de Dani Torrent.

Cau la tarda

Cau la tarda. A la vora de l'Ebre la llum amenaça de marxar. Una dona vella es passejada en cadira de rodes. Aixeca el braç per a saludar-me. No la conec de res; ella tampoc a mi, em temo. La tarda cau.

Desdefinicions (169)

destinació. Lloc on vol dirigir-se una nació quan sigui gran.

contanimar. Embrutar l’ànima.

presonatge. Qui viu engabiat al seu propi paper.

Revista digital Lo Càntich

Un dels meus petits poemes ha estat inclòs al número 5 de la revista digital Lo Càntich, que us convido a visitar.

El genet nu, de Joan Giné-Masdeu

El genet nu, de Joan Giné-Masdeu, és la novel·la guanyadora del Premi Pin i Soler 2009. L'obra narra en primera persona les vicissituds del Paul, un jove brigadista mig català i mig nordamericà de Virgínia, durant la batalla de l'Ebre i l'etapa final de la Guerra Civil. Forma part d'un grup d'èlit de franctiradors de cavalleria, i la seva especial relació envers els cavalls (els presents i els del record) tindran continuïtat durant tot el llibre.

La novel·la explica en tot detall l'ofensiva republicana, les il·lusions, el fracàs. Durant la retirada republicana Paul es queda enrere, en terreny nacional, i l'afany per tornar a casa sà i estalvi el convertirà, irònicament, en heroi del bàndol franquista. Però el llibre ens parla també de la fràgil frontera que separa l'amor i l'odi, la guerra i la passió; perquè l'amor és aliè a les banderes i al carnet d'identitat. També parla de la pèrdua de la innocència, com demostren aquests dos fragments, separats per gairebé 200 pàgines:

"No m'acabava d'agradar gaire tirar contra persones d'aspecte tan semblant al meu."

"I m'exaltava la lluita i ja m'havien abandonat, feia temps, els escrúpols quan el gallet feia explotar el cartutx i la bala sortia pel canó del rifle, empesa amb ímpetu descomunal i abatia els meus semblants. M'havia convertit en un mililar de veres?"

.

El llibre té dues connotacions especials per a mi: l'autor fou cap d'estudis de l'Institut Martí i Franqués quan jo hi estudiava BUP i COU (ara n'és director), i un dels personatges, el Llibert, és de Cornudella.

Us deixo amb algunes frases del llibre:

"una batalla junts, mitja vida"

"Aquells cavalls representaven una eina valuosa per a prendre a lluitar i per aprendre a estimar."

nanocontes improvisats

Segueixo amb la meva desenfrenada passió pels nanocontes, i ahir vaig fer una altra activitat d'escriure mini relats improvisats, aquest cop al facebook. El resultat és irregular, segur, i aquest gènere, breu en extensió, requereix d'una meditació més profunda de cada paraula, però aquesta mena d'activitats exciten la creativitat i són un bon punt de partida per a relats més madurats. I m'ho passo bé, què caram!

En mitja hora vaig escriure 14 nanocontes, i d'alguns n'estic força orgullós.

Monsieur Binoix alliberat a Reus

Dimarts passat vaig alliberar Monsieur Binoix a Reus, concretament a la sortida del pàrquing de la Pastoreta. No, no sóc cap cos policial d'èlit; només un alliberador de llibres, en aquest cas, Monsieur Binoix i altres contes, on Cossetània, especialista en publicar premis, recull les obres finalistes al 13è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona). El relat guanyador d'Àngela Buj, que dóna títol al recull (amb molt de mèrit ja que aquest premi és molt participatiu), ens presenta un personatge molt especial, melòman i conductor dels transbordador de l'Ebre a Miravet.

Que segueixi navegant, doncs.

I ara, una pregunta que m'inquieta: fins ara he alliberat molts llibres, i sempre demano que m'escriguin explicant el seu destí, però poquíssimes vegades ho fan, ben just un 5%. Per què? Per desconfiança? Per peresa?

No hi ha ningú com tu, de Menaix a trua

No hi ha ningú com tu, de Menaix a trua:

Desobeint les instruccions precises del mag

Desobeint les instruccions precises del mag, obre els ulls abans d’hora i descobreix el truc. No se sent orgullós mentre el conill fuig a salts per la platea.

Cares del món (173)

Núria Pradas ha trobat aquesta Cara del món en una autopista francesa.

Paraula de Joan Margarit

Dimarts a la nit vaig tenir el plaer d'escoltar un fragment del programa de Catalunya Ràdio El cafè de la República, en què Joan Barril va parlar amb Joan Margarit.

El poeta va dir moltes coses interessants; entre altres, que la inspiració no és democràtica: o és té o no es té. Per exemple, de vegades veus el color dels cabells d'una noia que et connecta directament amb un record d'infantesa. Això és la inspiració, ja tens un poema; llavors toca el treball de traslladar-lo al paper. A aquest treball li pots dedicar hores, marcar-te un horari, etc, però la inspiració és una altra cosa.

Als amagatalls de les teves línies

Trobo als amagatalls de les teves línies...

.

Acabeu vosaltres aquest text inspirat en una foto trobada al blog Espurnes del temps.

Josep Gironès a Tens un racó dalt del món

Josep Gironès serà el convidat aquest dimecres 20 d'octubre, a les 21.00, al programa Tens un racó dalt del món.
La seva darrera novel·la, El major tresor, s'inicia amb els tràgicament famosos Fets de la Fatarella, un esdeveniment que ja va ser objecte de la seva anterior novel·la La cabana. Amb aquests dos llibres, l'autor ha posat el seu granet de sorra per fer justícia amb els pagesos assassinats durant els fets, i retornar-los la dignitat que mereixen.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

La propera setmana, Estrella Ramon serà la convidada del programa.

178è joc literari

Amb el tercer joc literari del mes d'octubre recupero un tipus d'enigma literari-aritmètic. Caldrà que fer anar el càlcul mental, que descobriu el nom dels dos autors i el títol dels seus llibres que inclou algun numeral que compleix el producte.
.
Heu d'enviar la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu els primers punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot sis llibres dedicats pels seus autors.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 2 de novembre. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà nou joc literari

Demà arriba el tercer joc literari d'octubre, amb el qual podreu acumular números per al sorteig del premi del mes: un nou lot sis llibres dedicats pels seus autors. Si us dediqueu a la literatura o a la música i voleu oferir els vostres llibres o CDs, teniu les portes dels jocs literaris obertes.
.

De moment podeu anar jugant als anterior jocs del mes:

176è joc literari

177è joc literari

.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 2 de novembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Ingènua fortalesa

Ingènua fortalesa
si menysprea el pas de l'ona
.
Foto de Cristina Forteza.

Esclau de la presó que formo part

Esclau de la presó que formo part, em rovello en la teranyina d'un somni..

Text inspirat en una foto de Ferran Garcia.

Espantant gavines a Clicmania.tv

El nostre estimat curtmetratge Espantant gavines, del qual ja us he parlat altres vegades, basat en el meu conte homònim inclòs a El vertigen del trapezista, de Cossetània Edicions, continua fent parlar.

Ara es pot veure a la web de Clicmania.tv, juntament amb una entrevista a Jesús Ferré, el productor, i a Jordi Duch, l'actor (per cert, per veure el reportatge heu de fer clic a la cara de Jesús Ferré) .

A debat un dels grans temes del món dels llibres; sense ànim de polèmica

Sí, amics i amigues, lectores i lectors, avui poso damunt la taula un nou tema transcendetal sobre el món dels llibres. Cas que s'enceti un debat acalorat, demano tolerància i respecte per les opinions alienes que, en tot cas, enriquiran el nostre punt de vista.

Quan llegiu un llibre de tapa dura, què feu de la tapa de paper que l'embolcalla?

Personalment, prefereixo treure aquesta segona pell de paper bàscimanet per dos motius: primer, perquè no s'arrugui; segon, perquè considero més agradable al tacte la porositat de la tapa dura.

Desdefinicions (168)

estafada. Ésser sobrenatural a qui li han dit que no existeixen els contes.

diminut. Seixanta segondets.

fortailesa. Castella que no ha patit ferides de cap batalla. Castell inútil. Castell idoni.

blogs degustació

Estàs al meu món: les revistes antiavorriment (blog d'una xiqueta d'11 anys)
Escrits Efrem: Apol·lo en la boira
Rokins: sense títol

El pintor d'ombres, d'Esteban Martín

En aquesta novel·la, El pintor d'ombres, Esteban Martín ha tingut la valentia de posar dins del mateix sac (la Barcelona de finals del s. XIX) a tres personatges que possiblement han estat els millors del món en el seu àmbit d'actuació: Picasso, Sherlock Holmes i Jack l'Esbudellador (intueixo que l'Esteban és admirador dels dos primers; ja li preguntaré si també del tercer). Aquest repte o gosadia podria haver sortit malament, podria haver resultat un collage de difícil digestió, però l'Esteban se n'ha sortit amb molt bona nota, i les traduccions a diversos idiomes en són la prova. El pintor d'ombres se'ns presenta com una novel·la amena, amb un ritme a la justa mesura, que provoca al lector/a les ànsies de seguir, una novel·la amb crims que cal resoldre, amb amor, passió i ideals.

L'obra consta de dues parts. En la primera, un jove Picasso, que ja destaca com el gran pintor del futur, cerca el seu camí, el destí que el lliga als més necessitats i oprimits, i es veu immers en uns abominables crims que el presenten com a màxim sospitós.

A la segona part, el narrador és, ni més ni menys, que el Doctor Watson (o més ben dit, la persona que va inspirar a Doyle per a crear el personatge), ja que les autoritats de Barcelona han contractat a Holmes per a resoldre el misteri dels terribles assassinats de prostitutes.

Prefereixo no comentar més l'argument, i us passo a descriure altres detalls que ens mostra el llibre, com la necessitat d'alçar-se en veu dels oprimits, com l'obsessió de cercar un llenguatge nou per a pintar el món que arriba, com l'esperança trencada que el futur sigui més esperançador, com la intuïció de l'arribada, un segle després, de l'arribada de la teleescombraria, com la terrible realitat que la injustícia i la justícia no són iguals per a tothom.

Si a La clau Gaudí, escrita juntament amb Andreu Carranza, l'obra arquitectònica de Gaudí era la font d'innspiració de la trama, en aquest cas ja no mirarem amb els mateixos ulls un quadre tan decisiu per a la història de l'art com Les senyoretes d'Avinyó.

Us deixo amb algunes frases del llibre:

"Jo no penso, pinto"

"-És mort?

- Molt pitjor que això, ha deixat de pintar."

.

"-T'estimo.

- Però, què dius? Com Ho saps? Has estimat algú alguna vegada?

- No, per això ho sé."

Participacions al 177è joc literari

Aquest dimectres vaig proposar el 177è joc literari, el de tipus creatiu de cada mes, amb el qual podreu aconseguir punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot sis llibres dedicats pels seus autors. En aquest post recullo totes les participacions: Friccions, Si dubto sóc, Descric, Viciclisme, garbí24, ricderiure, Francesc Mompó, Andreu Palatsí, Assumpta, Rafel Casas, Isabel Barriel, McAbeu, Glorieta, Calaix de sastre, Mortadel·la Casolana, Josep M. Sansalvador, Bruixeta, A encesa de llum, Carme Rosanas, Cap a la A, Lisebe, Fons d'armari, Jordi Pinyol, Vicent Sanz, Rosella, Fent camí,
.
Una nit ja a la matinada, vaig viatjar al país suís, a la capital,volia anar acompanyat, al final, vaig anar-hi sol, tot caminant vaigparlar amb una ciutadana i li vaig dir: Sap d'algun lloc on caminar tranquil?
La noia va dir, sí... cap allà hi ha un bonic riu, on hi tinc una cadira on hi passo tota la tarda .... hi arribo ... al cap d'un instant hi arriba la Llúcia,la noia... i diu ... al riu li passa alguna cosa... l'han capgirat i tot brut...i la cadira l'han tirat a l'aigua han passat un matí ... i l'ha posat molt bonic.... ara ja parlo amb la noia...

A la vida hi hagut massa dictadors, tots malvats i malcarats. Cap niun fóu bo, un, passava tota la jornada manant d'aquí allà, amunt iavall, Francisco Franco inagurant pantans d'un país, poca cosa bona illuitant contra l'idioma català jo vull dir-ho tot amb la nostraparla, la catalana, no amb l'hispànica tampoc. Au tots a parlar i no“hablar”.Visca catalunya i visca la parla CATALANA.

La noia plora d'amor i goigs,
Autor: Albert Cortacans
.
I va arribar l’hora. Rumiar una mica, mig tombada a vora l’aigua mirant la calma dubtosa. Vaig iniciar un camí amb l’ull posat a la llarga nit on la por havia nidat dins i vaig somiar aturar la sotragada i la pròpia intimidació.
La por, mala companya al camí. Vaig tancar la mirada, i vaig assaborir la tranquil·litat i la calma. Vaig allunyar uns conjunts d’oracions tristos i obscurs, amagats al fons d’una tina humida i romàtica, i vaig jurar no tornar-hi.
Durant la tarda vaig visualitzar una nova part al propi món. I vull dir, afortunada, si vaig gaudir a fons la visió. Vaig agafar la nova amiga, la mà a ulls clucs. A la fi, havia trobat la força dins i així passar pàgina.
Un instant, i ja no fou igual. Punt i canvi, va marcar un futur, i junt amb mi la consolidació i la força familiar. Fou una nova sortida d’un sol i d’una nova vida.
Autora: Rosa Mas
.
Quan noi, omplia folis, pintava somnis amb un llapis...No havia tornat a l'ofici.... Singular i bonica ocupació: Pintor, fotògraf... narrador...Arribar, ara a la página virtual amb il.lusió... Company! Quina grata companya... d'aquí al món, món inflat, madur, ric... com paraula? Amb símbols... Això, això símbols d'amistat i lúdics. D'això parla, oi?Has provocat, sí i motivat al joc. Tinc.... tinc il.lusió d'anar a jugar, pintar la paraula... Nou amb això?
Nou amb la paraula catalana, no tinc por, tinc gana... parlar, comunicar amb català...D'aquí l'angoixa... Pintar fulls blancs, omplir nous colors, d'amistat, solidaritat, igualtat, clar!!! Possibilitat d'això? Això podria, allà? La paraula: joc, la clau. Sí, jugar la tasca...jo joc català? Camí camins, suo, vaig arribar a cims... Somni sí, llavors, joc amb paraula catalana no domino la paraula, la volta, a poc a poc. Sóc, doncs visitant i habitant... Gaudir: la tasca, com l'amor si arriba a bon port... Jugar com ara... Sí, company oportú, m'animo a dir-ho company d'angoixa i jocs, llavors!
L'ajuda motiva, un nou pas...Col·locar cadira com cura i art. Domino això? Continuo jugant i arribo a poc a poc. No m'avanço amb ràpida dansa...Quina paradoxa! la cadira: motivadora, nous jocs, nova paraula filada. Xarxa i símbol, significat i compromís. Solidaritat: així construït camins. No dormo, no vull amagar algarabia, ni atabalar tampoc al públic. Dormir o no dormir, apropiat si van junt la cadira? La cadira, al fang ... Ara a continuar ... al camí crida la narració i la fotografia ...
Autor: Javier Aciar Serrano, argentí que fa l'esforç d'escriure en català.
.

Aparto la taula i corro cap al mar. Tinc por, molta por. Un soroll fort m’ha angoixat. La cadira, antiga i corcada, ha anat a parar a l’aigua. Una forta bufada ho ha transportat tot d’una banda a l’altra, suposo. L’illa, diminuta i solitària, s’ha transtornat a causa d’un ridícul huracà. Tota la brutícia ha caigut a la sorra i al mar. Vull tornar a la normalitat aviat i, a poc a poc, apilo i aparto la runa amb calma; no hi ha ningú allí i jo tinc una obligació. Tots, cinc o sis companys, van fugir l’any passat. No puc tancar ulls i abandonar la zona. Agafo troncs, plàstics i molts fusts podrits. Crido fort, amb ràbia. Jo tinc sort. Sóc viu, aquí, a l’illa. Moc ràpid cap i cos i miro al voltant. La casa, amb murs sòlids, ha aguantat.
Autora: Mònica Sales

.

Com un cavall continuant amb una pota, ara, amb l'altra pota a continuació, surant obstinada davant allò catastròfic, qui sap si algú (qui mira la fotografia i transcriu això) no vol acabar tan aviat amb una cadira d'abans, amb tants anys d'història. Cal aguantar la tromba, i la pau, tornar a omplir l'habitació il·luminada amb flors, s'ho val tot. Una cadira amb ànima, com no ho són tants mobiliaris actuals. No sobta pas la sort d'allò bonic, quan hi ha justícia al fat. Visca la fusta suradora, visca la cadira rústica tota la vida.

Autora: Helena Bonals

.

Saps? M'agrada l'aigua. M'agrada moltíssim. Tocar-la, notar-la... mullar-m'hi, ficar-m'hi, banyar-m'hi, capbussar-m'hi, nua o amb banyador.La trobo acollidora, còmoda, hospitalària. Torno al passat, suposo, quan surava dins la panxa fosca.No faig massa d'inusual. Suro i faig la morta mirant amunt, o amb ulls clucs. L'oïda disposada, m'arriba informació: la barca, l'onada, l'avió, fullam mormolant o brogit humà. Jo no faig fàstics: riu, pluja, mar, llac... tant li fa. Tant sigui calmada com moguda, ona xica o ona gran, amunt o avall.Això sí: important la qualitat! Nítida, incolora, inodora i insípida, si us plau! No suporto la brutícia al voltant. L'artificial vull dir. No m'importa si hi ha una alga, una canya, una fulla, o fang, rocs o còdols a dojo. No obstant, m'agafa fàstic si miro l'aigua i clisso olis, plàstics o similars. Tan sols vull fruir la valuosa i líquida substància dins la natura. Ara puc. D'aquí força anys, qui sap? Caldrà anar a la piscina o a un spa?Salut!

Autora: Núria Gonzàlez

.

QUI HO HAURIA DIT!
La tardor xucla la pluja d’un núvol color plata, panxut. Baixa l’aigua cap avall, no la para la muntanya, ni la branca ara brossa, ni la cadira marró i atrotinada . La iaia la mira i somriu: tants anys i l’aigua l’ha colgat! Qui ho hauria dit! N’haurà de buscar una altra...
Brama l’aigua brava i un llamp com tisora folla dansa un ball amb llum i so. La humitat s’agafa aquí i allà. Santa Bàrbara, para l’aiguat ja! La pluja cau i cau i arriba al riu. Tot arriba al riu. I la iaia mira a l’infinit i al cap li arriba una altra tardor i pluja amb sabor infantil i bassals i cargols i una iaia cridant: cap a casa! amb la tronada no s’hi juga! si la mama ho sap...!
A la fi la pluja s’afina i una llàgrima s’aboca a la mirada arrugada, com un riu, amarga i dolça alhora.
Autora: Mª Lluïsa Gascon

.

- Ui, Cinta, quin sospir!!... Imagino quina cara fas! - Va dir Agustí.

- no t’ho pots figurar!! Quins trons, quina pluja! una riada mai vista! - Li narrava a Agustí a l’auricular.
No pots imaginar quin caos causa al cor mirar la confusió produïda ... tota una provocació! Ai, Santa Rita, quina aflicció!!

- vols dir? No li fas massa atribució a tot això?

- i ara! Tu no has pogut albirar la cadira flotant a l’aigua! no ha arribat tota sola allà, afigura’t com ho assaboria... un panorama dins a casa! guaitant al balcó gran... al nord, la platja, al sud, l’hort. No sabia cap on mirar. Corria amunt i avall, dubtant, no sabia on posar la mirada, tot s’inundava al voltant...
... i al final, quan la lluna saludava amb un gran somriu va arribar una gran calma. Llavors, vaig dormir amb frisança fins notar un sol agut, viu, fascinant. Quina màgia iniciar un dia així!! Malgrat tot podia alçar la vista i assaborir un caliu a tota la cambra. Vaig sortir al jardí i vaig rumiar: tot ha sigut un malson. La cadira ja no sura a l’aigua, i l’argila continua als bancals, l’hort fa molt goig. I doncs?? No ho puc aclarir!
Autora: Maria Perelló

.

S'abraçava a l'aigua amb una única finalitat: procurar oblidar la vida disfrutada al llarg d'anys i anys; passant tot formosa i altiva a la cort, donant pau i alivi al gran duc quan s'hi posava a guaitar passar la pluja vora la muntanya.

Plora amb ràbia, doncs la humitat la fa inflar, li dol cada clau oxidat com qui nota un punyal a l'ànima, i cada pota, tova i podrida... la tortura no la pot aguantar i nota un nus a la gola, un buit baixar cap avall; cansada d'un mai-parar amb honor i humiltat, i ara; casi no pot surar, oblidada contra sa voluntat lluny d'una sola paraula d'ànim.

Tants anys trabada, al fang; on somiava amb il·lusió a cada soroll: una riuada, una catarata, un salt ràpid cap un món imaginari on acabar contra la una roca; on tornaria a posar la pròpia fusta a la soca on havia nascut.

La vida allarga la oportunitat d'admirar un final amb nostàlgia: Quan la pluja passi damunt la muntanya, trobarà la mort abraçada a l'aigua.

Autor: Sergi Jornet

.

L’ona arriba tranquila a la platja. Un noi mira la dona nua, torrant son cos al sol. L’ombra daurada cau damunt la sorra i lo transporta molt lluny, al lloc amagat a la muntanya on vivia sa iaia: Mas Damià.
La iaia acollia tota la familia: son marit, sa filla i son cunyat. A la iaia no li agradava dormir sola i si no dormia amb son marit cridava a son cunyat. Al iaio no li agradava son cunyat: li fotia mà a la iaia d’amagat.
Al Mas hi havia una carrasca. La iaia hi pujava quan no volia sopar. Sa filla li va dir: "ja baixaràs". Lo iaio no volia dinar amb son cunyat i marxava amb los gorrinos: " fan millor companyia", solia dir.
Un dia una puça va picar a la iaia i la iaia va xiular. Tota la casa s’atabalà. "Salta, mata-la!" va dir-li son cunyat. Al corral cantava lo gall i la gallina picava un cuc trobat.
La iaia un dia va morir i van marxar la rialla i son cunyat. Ara la blavosa tardor cau con una llosa xopant la casa, la tomba, lo iaio, sa filla i tots los animals.

Autora: Ofídia Drugs

.

CRIM
Avui com ahir, la cadira rau dins l’aigua. Una patrulla la va trobar anit flotant panxa avall. No udolava ni s’agitava. Immòbil total. Llavors no van gosar tocar-la i ara tampoc ho faran pas. Tan sols van comunicar la troballa a un magistrat afí. Qui sap si l’assassí algun cop tornarà al lloc criminal. Cap diari no li confiarà ni un racó diminut. La cadira s’anirà dissipant dins l’oblit continu, sòlid i total. I la fusta s’acabarà podrint davant la mirada passavolant d’algú. Força assassinats, d’una forma natural, no són mai atribuïts a cap individu. Ningú no plora, ni purga tampoc. Quina injustícia! Pobra cadira!
Autora: Montse Urpinell

L'escorça i la mel de Jordi Carulla Ruiz

L'escorça i la mel, de Jordi Carulla-Ruiz, editat per Fonoll, és el primer poemari de l'autor i, com diu la sinopsi, Primer llibre, d'indubtable qualitat literària, d'aquest jove escriptor; s'hi barregen elements de la natura i aspectes de la condició humana, donant com a resultat una poesia sòbria, concisa i minimalista.

Us deixo uns quants dels seus poemes.
.

I
De dins cap enfora
sóc pell mudada de llum,
sóc desig de pell volguda,
sóc pell infinita esgarrapant el temps.
.
III
Regalimar,
tornar-se espai,
consumir-se de llum,
com la cera blanca.

Un fiume dentro il mare, d'Umberto Tozzi

Umberto Tozzi molt més enllà de Glòria: Un fiume dentro il mare:

Blog Action Day 2010: l'aigua

Sílvia i Brian m'inciten a participar al Blog Action Day que té lloc avui, i que enguany està dedicat a l'aigua. M'he inscrit a la web de Blog Action Day, intentant superar el meu pànic a l'anglès. Per tal de participar en aquesta iniciativa, i com que acabo de comprovar que l'aigua ha estat protagonista en molts apunts d'aquest blog, en faré un recull:
Tortosa s'emmiralla a l'aigua del riu
Viu serpenteja
records d'aigua que endolça
enyorant el frec de l'aigua
llagrimeja, sense intensitat
S'ajup la fulla de figuera borda
Desdibuixa el paisatge, la boira,
Malgrat tot, al riu, no pot guardar-li rancor.
En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua
Reflexes
Restes d'aigua de pluja
Colors escorten un riu de tardor
Olor verd d'arròs
L'aigua que corre riu avall
És temps de pluja

Change.orgStart Petition

Cares del món (172)

L'escriptor Joan Pinyol ha trobat aquesta Cara del món a Unarre (Pallars Sobirà), amb barret i tot.

El peu nu

El peu nu cerca la sabatilla a les fosques. Tardor profunda.

A Ràdio Esparreguera

Us convido a escoltar, l'espai a Ràdio Esparreguera, dins el magazín Dia a dia, on la Clídice parla del blog i del llibre Una sortida digna, de Tens un racó dalt del món, etc.

Moltes gràcies.

Minimarató de nanocontes

Dimarts a la tarda vaig improvisar una interessant activitat literària des del meu compte de Twitter. Vaig proposar que escriuria un nanoconte de menys de 140 caràcters amb la primera paraula que m'enviés qualsevol persona. Per ser el primer cop no va anar malament, i no vaig poder evitar la temptació d'escriure un segon, tercer, quart i cinquè nanoconte en 15 minuts, i un sisè més tard. M'ho vaig passar d'allò més bé, i us garanteixo que repetiré l'activitat.

Aquests foren els resultats amb les corresponents paraules proposades. Penseu que foren escrits de forma improvisada i sense temps per pensar gaire:

.
Ponderació

El seu tenaç intent de viure amb ponderació li va fer perdre el nord de vista; va ensopegar amb la ratlla del mig.

.

Fet!

-No vas dir que avui decidiries el futur del nostre país, Miquel?

-Fet! Respon tres segons després de dipositar el vot.

.

Recargolat

Somia que somia que somia que somia... Ja li diuen que és massa recargolat: es passa la nit en vetlla.

.

Independència

18 mesos i camina de la mà de son pare. Es deixa anar i plega un paper del terra que diu Vota Sí, vota independència.

.

Fracàs

"El terme fracàs no es troba al meu repertori", es prova de convèncer mentre intenta treure de nou un conill del barret.

.

Oportunitat

Tant de bo es tracti d'una avaria a la xarxa de ferrocarrils, pensa a l'andana de la desesperança, mentre no arriba la segona oportunitat.

Em replego en la por que em facin mal

Em replego en la por que em facin mal,

m'amago del dolor del dolor.

Em sento nua.

.

Text inspirat en una foto d'Anna Serrat.

Vicent Sanz convidat a tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 13 d'octubre, a les 21.00, arriba el 23è programa de Tens un racó dalt del món, amb Vicent Sanz com a convidat.

Vicent Sanz és de Traiguera (Maestrat) i principalment hem comentat la novel·la Partida ambientada al seu poble natal durant la postguerra.

També hem parlat de blogs, ja que Vicent manté en actiu les pàgines Tricària, dedicada a la seva vida literària, i Ilercavònia, on comenta actualitats de les comarques centrals dels Països Catalans.

Finalment hem donat quatre pinzellades a la seva tasca professional dedicada a fomentar la presència de la literatura i els autors/es als centres d'ensenyament.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

177è joc literari

Arriba el joc literari més esperat de cada mes, el de tipus creatiu en què us proposo afilar les vostres capacitats literàries. Aquest cop us demano un text d'entre 100 i 200 paraules, amb una petita dificultat: no heu d'utilitzar la lletra e.

Totes les participacions correctes aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot sis llibres dedicats pels seus autors.

Envieu els textos a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç. Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 2 de novembre. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Premi C@ts Blog Literari

Fa tan sols un moment ha acabat l'excel·lent gala virtual d'entrega dels Premis Cats d'enguany en les diverses categories. Em sento afortunat que el col·lectiu blocaire que ha participat m'hagi regalat el Premi al Blog Literari. Aquest és el tercer guardó Premis C@ts que em concedeixen, després del Premi Blog Literari 2008 i la Millora iniciativa blocaire 2009.
Em sento afortunat i agraït de ser mirat amb tants bons ulls, i agraeixo cadascun dels vots i cadascuna de les vostres participacions al meu blog.
Val la pena que visiteu els guardonats en cadascuna de les categories.

c@t temàtic
Xarel-10
Raons que rimen
Centpeus
c@t sentiment
Col·lecció de moments
Nòmades del vent
c@t revelació
Enceneu els llums!
Zero-zer-o-zer-o-no-ser
c@t reflexiu
Bona nit i tapa't
Un tel als ulls
c@t original
Irònicament
Col·lecció de moments
c@t miscel·lània
La meva illa roja
Blog de l'Assumpta
c@t literari
Tens un racó dalt del món
Uendos, Greixets i Maremortes
c@t fotoblog
A la llum d'un fanalet
Un lloc per nosaltres
c@ts esports
Racó blaugrana
L'art del fútbol
c@t divertit
The lost art of keeping a secret
Enceneu els llums!
c@t cuina
La cuina vermella
Menjar bé fora i a casa
c@t crítica literària
Llibres llegits i per llegir
Una cosa molt gran en una de molt petita
c@t comunitari
Do you want to know a secret
Personatges itinerants
c@t compromès
Ara mateix
In varietat concordia
c@t catalans al món
bloGuejat
In varietate concordia

Gala d'entrega dels Premis C@ts

Avui a les 21.45 hores tindrà lloc la gala d'entrega dels Premis Cats d'enguany en les diverses categories. No cal que agafeu un taxi, només heu de visitar el seu blog.
A banda d'estar nominat a la categoria Literautra, hi participaré fent l'entrega virtual d'un dels premis.
Com ja sabeu molts i moltes, es tracta d'uns premis sorgits per iniciativa blocaire, on els mateixos blocaires fan de jutge amb un sistema de votació tan antic i tan just com: una persona, un vot.

Indiferent ferida

Dolorosa ferida

que deixa indiferent el pas dels vianants.

Els teus riures, de Jesús Ferré

El megacrack Jesús Ferré ha penjat al seu blog un nou vídeo que es titula Els teus riures, amb un poema que inicia amb un vers de A la barana dels teus dits. Gràcies mestre i felicitats.

Àngel o dimoni no m’amago

Àngel o dimoni no m’amago
del vici de tindre’t al costat
i omplo els balcons de domassos
i declaro dia de festa permanent
al regne dels teus passos.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.

Els dies que vindran, de Jordi Carrió

Els dies que vindran, de Jordi Carrió, editat per Fonoll, és una bona mostra de prosa poètica o de poesiva narrativa; de sensibilitat, en tot cas. L’autor utilitza els sentits i les emocions per escenificar un dels fils conductors del llibre, la recerca utòpica de la felicitat. I com a mostra, uns quants d'aquests poemes narratius:

El gos de Goya

Calles esperant un moviment del seu cos. Esperant que se't perdi on trobarà el que busca en l'aire amunt. Que el seu lladruc trenqui el silenci. Esperant els dies que vindran. Creus en la vida molt més que en la mort.

.

És la llum la certesa

Hi ha un paradís d'atzur rere l'aparença d'aquest far retallat als confins de la boira, allà on s'esborren els vèrtex del temps i la dalla de llum sega la nit ran de mar. D'una tristesa gairebé mineral no és possible veure'n els contorns. Àngels insomnes ens omplen el cervell d'inquietants cels fortunals.

150è aniversari de Joan Maragall.

Avui s'inicia l'any Joan Maragall 2010-2011, amb la commemoració del 150è aniversari del seu naixement.

Res millor per recordar un poeta que llegir els seus versos.

.

Flameja al sol ponent l'estol de veles

en el llunyà confí del cel i l'aigua.

La mar, inquieta com un pit que sospira

en la platja reclosa i solitària.

D'on pot venir la inquietud de l'ona?

Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...

D'on pot venir la inquietud de l'ona?

Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.

Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.

Parlant d'Una sortida digna

Aquesta setmana afegeixo dos comentaris nous sobre Una sortida digna, que afegeixo a l'apunt on els recullo tots.

Per una part, el llibre és recomanat al blog del Club de Lectura de Les Borges el Camp, al qual em van convidar a mi i al trapezista fa un temps. D'altra banda, Manel Alonso i Català comenta el llibre al seu blog Els papers de can Perla.

Moltes gràcies.

Les edats d'or, d'Albert Sànchez Piñol

Les edats d'or és el primer recull de relats publicat per Albert Sànchez Piñol, abans del seu èxit amb La pell freda. Es tracta d'11 contes on els seguidors de l'autor hi descobrirem el seu estil i els seus paisatges literaris. Com és costums, ens situa en indrets llunyans, exòtics o mítics, com ara l'Àfrica, l'extensa Rússia o l'Amèrica de la febre d'or, però també propers i no menys mítics com la Matarranya. Entre els personatges hi trobem pescadors, vídues desconsolades, antics coronels, homes bala, buscadors d'or, revolucionaris aferrats a l'utopia, fantasmes inconscients del seu nou estat, suïcides que volen abandonar el món deixant una emprenta inoblidable...

Per citar només algun dels contes, "Tot esperant el general" ens mostra un tren ocupat amb la cúpula de l'exèrcit, anant d'una punta a l'altra de l'immens imperi, arribant sempre tard a les batalles i insurreccions, tant se val si es guanyen com si es perden:

"Qui creu que mana en aquest imperi? Jo? Un atzar del destí? No, amic, no. Mana el tren, allò que la gent creu que hi ha al tren [...] Recordi, que mai, mai de la vida, entrin al tren. Sobretot: que ens admirin per fora`, però que no ens vegin per dins, perquè a dins del tren només hi som nosaltres, que no som res. Decebríem la més estúpida de les imaginacions. El tren ho fascina tot, la realitat ho espatlla tot."

En un altre conte, "Tim i Tom", un ric excèntric disposa de tot, però desconeix què és la febre d'or, ignora de què és capaç un home per una mica d'or, i experiment amb un buscador a qui li llença algunes pepites d'or al riu; insuficients perquè plegui de buscar, i suficients perquè no abandoni.

En resum, 11 contes que ens sorprendran, a mig camí de la realitat i l'impossible, llunyans, però proers a l'ànima humana que ens destapa aquest antropòleg escriptor.

Us deixo amb alguna frase més del llibre:

"Als antípodes de l'amor no hi ha l'odi, només la indiferència."

"Jo no duia la bomba, la bomba em duia a mi."

"La història és inflexible i assenyala que el grup dels orpimits i el dels descontents no sempre coincideixen."

"Les revolucions ja no es fan per canviar la gent, si hi ha revolucions és perquè la gent ja ha canviat."

"Alguns homes, molt càndids, creuen que es juguen la vida per voluntat pròpia, quan la veritat és que la vida juga amb nosaltres quan vol, com vol i on vol."

"Quan dos nàufrags de muntanya s'han fet un tip de riure costa molt més que es matin a escopetades."

"Els sentiments no admeten judicis. Es tenen o no es tenen, com els amics. Ens arriben o no ens arriben, com l amort."

"Ella no estimava els fills, s'estimava la maternitat."

Solucions i guanyador dels jocs literaris de setembre

El guanyador dels jocs literaris del mes de setembre ha estat Jordi March. Realment ha tingut molta sort, ja que a la primera participació s'emporta el premi, que aquest cop és un lot de llibres i música.
Les solucions dels jocs, per si algú té dubtes, són les següents:
172è joc literari : Ramon Llull i Josep Maria Llompart, de Mallorca.
173è joc literari : recullo les participacions al joc creatiu en aquest apunt.
174è joc literari : El lament de Portnoy, de Philip Roth.
175è joc literari : Imma Monsó, Tot un caràcter; Josep Maria de Sagarra, Vida privada; Andreu Carranza, Impremta Babel; Montserrat Roig, El temps de les cireres.
.
Ara ja podeu participar als jocs d'octubre, amb un altre lot de llibres de premi, signats pels autors.

Cuncurs ARC de Microrelats

Em plau informar de la següent iniciativa. L’Associació de Relataires en Català ha endegat la campanya “ARC a la Ràdio” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Per això ha convicat el Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010. Aquí trobareu les instruccions per a participar.

Starting Over, de John Lennon

La vella amiga blocaire Caterina, com a bona fan dels Beatles, em recorda que avui es commemora el 70 aniversari del naixement de John Lennon. No cal dir que es tracta d'una de les icones del segle XX, i que les seves cançons i que, sobretot, la seva personalitat, tenen una capacitat de seducció com poc altres. A la Caterina li agradarà saber que, prova d'això, tinc un conte escric inspirat en les cançons que Lennon no va poder escriure. Però per sort en tenim moltes més, per sempre, com Starting Over.

Culturcat

Com veureu a la barra lateral d'aquest blog, he afegit un gadget que m'enllaça amb el nou portal de la Generalitat de Catalunya Culturcat.

Aquesta sembla una bona eina que us convido a visitar.

L'ombra allargassada s'ajau

Ma petitesa trenca la línia
entre l'arena i el sol.
L'ombra allargassada s'ajau
esclava de la llum..
Text inspirat en una imatge extreta del blog L'Atzucac.

Cares del món (171)

Xexu també està malalt de blogs i, entre altres coses, ha fet diverses troballes armat amb la seva càmera, com ara aquesta Cara del món, una sauna exterior a Uddevalla. Gràcies.