El passat 19 d’octubre, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, vaig tenir el plaer de presentar l’últim llibre de Josep Igual, Faules mamíferes, d’Aeditors.
Nascut a Benicarló i resident a Sant Carles de la Ràpita, aquest autor ja té una llarga experiència. Ha publicat diversos llibres de poesia: Treva d’hivern (1987), 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Closed for sale (1994), Rebotiga del brocanter (2000) o Poemes escollits (1987-2007). Quant a la narrativa, és autor de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005) ; ha escrit els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004); ha editat el volum de perfils literaris Retrats de butxaca (2006), i ha col·laborat en el recull de contes Estius a l’Ebre (2007).
Ha obtingut guardons poètics com el Ciutat de València de 1988 o el J.M. Ribelles del 2000, i en narrativa ha obtingut, entre altres, els premis Sebastià Juan Arbó, Vall d’Uixó i Ametlla de Mar.
Per a descriure la seva obra i la seva personalitat, s’han utilitzat frases i conceptes com els següents: mirada petita, però precisa; aroma de fum; exili interior; bisturí; solatge de poesia; lucidesa; arriba al fons de la condició humana.
Al pròleg del llibre l’editor el descriu així: "llisca absent per la Ràpita amb tot l’univers curosament desat dins la càrrega del seu bolígraf de butxaca… Coneix el secret de les realitats profundes… amb una sornegueria disciplent i irònica."
En aquesta vuitantena de microcontes, el protagonista és el Gènere Humà, així, en majúscules, com es mereix aquest petit llibre i com Igual tracta als personatges, molt sovint anònims.
Ens mostra amb humor les misèries humanes, tot allò que ens fa ser persones, amb defectes i debilitats, la hipocresia, l’egocentrisme, l’ambició i, per damunt de tot, la fatalitat amb què la vida ens condemna.
Som humans, i que no siguem perfectes no ens fa menys desitjables. Aquests contes ens fan pensar i després de llegir-ne més d’un direm: I tant, té raó!
Sóc lector de contes practicant, i intento viure d’escriure’n, i per això demano una especial cura quan els llegiu. No passeu de seguida al conte següent, tot i que sigui temptador perquè el teniu allí a la vora. Invertiu una mica de temps per a assaborir-lo.
Nascut a Benicarló i resident a Sant Carles de la Ràpita, aquest autor ja té una llarga experiència. Ha publicat diversos llibres de poesia: Treva d’hivern (1987), 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Closed for sale (1994), Rebotiga del brocanter (2000) o Poemes escollits (1987-2007). Quant a la narrativa, és autor de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005) ; ha escrit els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004); ha editat el volum de perfils literaris Retrats de butxaca (2006), i ha col·laborat en el recull de contes Estius a l’Ebre (2007).
Ha obtingut guardons poètics com el Ciutat de València de 1988 o el J.M. Ribelles del 2000, i en narrativa ha obtingut, entre altres, els premis Sebastià Juan Arbó, Vall d’Uixó i Ametlla de Mar.
Per a descriure la seva obra i la seva personalitat, s’han utilitzat frases i conceptes com els següents: mirada petita, però precisa; aroma de fum; exili interior; bisturí; solatge de poesia; lucidesa; arriba al fons de la condició humana.
Al pròleg del llibre l’editor el descriu així: "llisca absent per la Ràpita amb tot l’univers curosament desat dins la càrrega del seu bolígraf de butxaca… Coneix el secret de les realitats profundes… amb una sornegueria disciplent i irònica."
En aquesta vuitantena de microcontes, el protagonista és el Gènere Humà, així, en majúscules, com es mereix aquest petit llibre i com Igual tracta als personatges, molt sovint anònims.
Ens mostra amb humor les misèries humanes, tot allò que ens fa ser persones, amb defectes i debilitats, la hipocresia, l’egocentrisme, l’ambició i, per damunt de tot, la fatalitat amb què la vida ens condemna.
Som humans, i que no siguem perfectes no ens fa menys desitjables. Aquests contes ens fan pensar i després de llegir-ne més d’un direm: I tant, té raó!
Sóc lector de contes practicant, i intento viure d’escriure’n, i per això demano una especial cura quan els llegiu. No passeu de seguida al conte següent, tot i que sigui temptador perquè el teniu allí a la vora. Invertiu una mica de temps per a assaborir-lo.
1 comentari:
El cas de Josep Igual és estrany perquè és molt complert en contingut d'obra, molt variat de gèneres i de tractament dels mateixos i, amb un currículum de premis envejable i, tot i això, la seva obra és prou desconeguda per a molta gent, és veritat que la realitat de la literatura ajuda molt a aquesta desconeixença, no es llegeix prou i no ens quedem amb el nom dels autors, però és de justícia situar aquest autor on li pertoca i, jo crec que és un escriptor que s'ha de donar a conèixer en més força i amplitud a tots els sectors de la població, confesso que no he llegit l'últim llibre, però també he de dir que els últims que he llegit m'han complagut molt des de diferents vessants: humor, capacitat d'intromissió en les realitats humanes globals (en poesia), bona posada en escena de la psicologia dels personatges (en novel.la). Josep Igual un nom en majúscules de la literatura dels paisos catalans.
Salut.
Albert Guiu
Publica un comentari a l'entrada