24 de març 2008

La Mona

La Mona sempre em porta records i olors de ca la padrina, sabors de xocolata negra, figures d'animals que em seduïen plantats al mig d'un gran pastís. Les fotos són en blanc i negre, però les imatges que recordo mantenen el color de la fruita confitada, dels trossets d'ametlles, de la il·lusió intacta.







7 comentaris:

Queralbs ha dit...

Què ho són d'importants, els records!
I si, a més, ets capaç de mantenir la il·lusió, ja no es pot demanar res més.

Salut i sort!

Sinblancaporelmundo ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Striper ha dit...

La mona també per mi es records tradició igual que les garlandes del ram.

mossèn ha dit...

ens hem ben atipat ... saslut

Unknown ha dit...

Quin escrit més entranyable! I la foto... parla sola.

Carme Rosanas ha dit...

Tu ets el petit?

El porquet ha dit...

I que n'havia menjat de mones regalades per els padrins. La foto transmet molt bé aquella tradició.