Tres lliris

Tres lliris, sense cap mena de descripció que distragui la seva bellesa.

.

New York, New York, de Frank Sinatra

Una d'aquelles cançons que em posen la carn de gallina cada cop que l'escolto, sobretot interpretada per una de les millors veus del segle XX. Ideal per a aixecar-te els ànims en qualsevol moment; una bona medicina. Per a treure's el barret.

Velles lectures

Remenant per les golfes a casa dels teus pares trobes vells records, companys d'antigues lectures que, d'una manera o altra, t'han acompanyat sempre.

En aquest TBO, a més, hi apareix una frase que jo li devia escriure a ma padrina, que no hi sentia gaire, per dir-li a quin joc volia jugar.

Petits detalls d'història.

Quines 5 pessetes més ben aprofitades.

Cares del món (48)

Una altra de les Cares del món que em va enviar la Núria. Aquesta sembla una mica trista, pobreta; digueu-li algina cosa per a animar-la, si us plau.

Camins estranys us porten fins aquí

Al febrer ja vaig posar un post indicant algun dels camins estranys que us porten fins aquí. Em refereixo a les curioses paraules que ha utilitzat algú per a, mitjançant un buscador, arribar fins al meu blog.

Avui us mostro alguns exemples més, alguns de divertits i altres de curiosos, però tots verídics.

No sé si el meu blog els ha estat d'utilitat a aquestes persones que han arribat una mica de casualitat, jo diria que no, però si a alguna li ha agradat prou per repetir, ja em dono per satisfet.

la capsa dels sentits regals
blog sexe biblioteca
novella juvenil hippies
herois de la literatura universal que hagin sigut orfes
fotos de enfermedades de la piel
postals de comunio
poemes en catala per condolencies
fotos petites del peix espasa
les normes de deu
recordatoris comunio gratis
postals de Jesus Josep i Maria

Felicitats petites (46): les cireres

Estava clar que aquestes petites joies de la natura havien de fer cap un dia o un altre a la secció de Felicitats petites.

Imagineu quin moment de pau i felicitat més gran, davall d'un cirerer, envoltats de verds i vermells, mentre petits rajos d'un sol que no crema encara travessen els breus espais entre les fulles. I després la dolçor a la boca i algú que se'n posa un parell a les orelles com si fossin arracades per fer riure.

58è joc literari: un nou anagrama

Aquest serà el darrer joc literari del mes de maig i, per tant, és la darrera oportunitat per a enviar respostes i participar al sorteig dels premis d'aquest mes, que són prou originals, ja que no tothom pot tenir signat un dibuix original de “L’AVI”o una caricatura feta a mida de El tentacle.

Avui recupero un tipus de joc que era un clàssic als inicis i que feia temps que tenia oblidat: un anagrama. Per qui no els conegui, es tracta de canviar l'ordre de les lletres i apareixerà el nom d'un/a escriptor/a. Amb el mateix nom, per fer-ho més fàcil, he contruït dos anagrames:

ET MIRO, CINE X
CONEIX MERIT

Si els anagrames tenen alguna cosa a veure amb l'escriptor/a, això us ho deixo al vostre criteri; ami em sembla qúe, poc o molt, sí.

Com sempre, cal que envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i població.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs de maig acaba el 2 de juny.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Perdoneu que en aquest post no permeti els comentaris; és per evitar que algú posi la solució.

Colors a la taula, i espurnes de sol

Veig colors a la taula, i espurnes de sol que vénen a riure, i un instant digne de record, potser perquè ets al davant.

.

Club de Lectura de Tortosa

Avui, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, ens hem tornar a trobar els membres del Club de Lectura de Tortosa per a comentar, aquest cop, el llibre El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon.

El llibre està escrit amb un estil molt senzill i planer, però situa al protagonista de l'acció en situacions d'un alt nivell de tensió que colpegen en llegir-lo. A més, amb uns plantejaments racionals i senzills en boca de Christoper, el noi protagonista, ens posa davant de grans interrogants de la humanitat, com ara l'existència de Déu, el nostre lloc a l'univers o el sentit de la nostra existència. Fins i tot, enmig de l'animada i interessant tertúlia, ens hem posat a la pell del protagonista i alguns hem manifestat alguna de les nostres petites manies particulars.
Per alguns comentaris intueixo que aquest ha estat un dels llibres que més ha agradat al Club de Lectura.
I així ens ho hem passat bé: llegint fragments del llibre i xerrant. Som estranys?

Per a saber més del llibre, podeu llegir un post anterior.



La propera trobada, l'última abans del descans estival, serà el 18 de juny, per comentar amb el su autor el llibre Faules mamíferes, de Josep Igual.

Com fer-se escriptor. ¿?

M'entendreix que, de tant en tant, m'arribin preguntes del tipus:

Com t'ho vas fer per passar d'aficionat a l'escriptura a escriptor professional?

Fins i tot algun cop s'han dirigit a mi com si fos un "escriptor consagrat", cosa que encara queda molt llunyana.

Aquestes preguntes em recorden els meus inicis (on encara hi estic) i em fan adonar que, malgrat les dificultats, es pot anar avançant amb esforç.

Ho sento, però no hi ha fórmules màgiques i, si n'hi ha, jo no les conec. Per començar, a mi ja em va costar molt posar-me l'etiqueta d'escriptor. No em vull allargar explicant detalladament la meva experiència, però des de que vaig escriure el meu primer conte (1992), fins que en un imprès oficial, a la casella de professió, vaig posar funcionari i escriptor (2006), va passar molt de temps, fins i tot després de guanyar premis i publicar dos llibres en solitari. Suposo que això es deu a una manca de confiança i a que possiblement jo sóc un dels meus pitjors crítics. Ara penso que l'autoconfiança, sense perdre de vista la realitat, l'empenta i les ganes de lluitar són bàsiques per a moure's en aquest món, i en tots els altres.

Cadascú ha de buscar el seu camí, però a mi m'ha funcionat presentar-me a premis literaris: com a motivació i com a revulsiu. Després, per a publicar, hi ha dues vies: autoeditar-se (cosa que no recomano especialment) i trucar a les portes de tantes editorials com sigui possible, amb paciència i sense perdre l'esperança.

Quan es pot considerar un mateix com a escriptor? Quan escriu o quan escriu bé? Quan ha publicat o quan es venen els seus llibres?

Una altra qüestió és quan i com pots considerar-te escriptor "professional". Actualment jo no en visc econòmicament de l'escriptura i, si féssim números, probablement hi surto perdent. Però m'agrada escriure, i escric, i algunes persones em llegeixen, i fins i tot els agrada. Amb tot això ja en tinc prou.

Desdefinicions (56)

Les quatre Desdefinicions de la setmana, com cada dilluns:

Fhumanitat. Estúpida espècia que no para d’omplir de fum l’atmosfera del seu planeta.

Conster-nació. Aclaparament profund d’una nació en veure retallats, una i altra vegada, els seus estatuts.

Cosm-ètica. Art d’embellir pintant el rostre, sense pretendre disfressar defectes morals.

demostractriu. Aquesta o aquella actriu.

Dia de l'orgull friki

Avui es veu que és el Dia de l'orgull friki. Animat a participar pel nostre company blocaire del basar, m'hi afegeixo amb un toc d'humor, aprofitant que l'Indiana torna a estar d'actualitat, i recordant un dels programes de la nostra infantesa.

L'arbre sense tronc, de Francesc Serés

Una narració on el protagonista recorre diferents moments de la seva vida, espais, persones... per a intentar respondre velles preguntes que tots ens fem.

Amb la manera contundent d'escriure que el caracteritza, Serés ens mostra la seva infantesa, l'enorme distància que separava el col.legi o l'església amb la vida real, viscuda a un camp que sovint no és idíl·lic, sinó cruel, i el descobriment mutu del món i l'amor.

"Així vam descobrir les coses, mirant-les de prop, així aquestes coses ens van descobrir a nosaltres."

La novel·la va guanyar el Premi Ciutat de Badalona-Països catalans 2001.

Goya arriba a Tortosa

Aquest dijous es va inaugurar a la sala Antoni Garcia de l'Antic Escorxador de Tortosa l'exposició Goya, Gravats: capritxos i desastres.
Una autèntica joia, un fragment de la història de l'art que podrem visitar a Tortosa fins al 24 de juny.

No us podeu perdre la força que transmeten els gravats de la sèrie dels Desastres, ni l'àcida i crítica visió de la societat que Goya demostra als seus Caprichos.

Manifest blocaire contra el transvasament

El col.lectiu blocaire s'afegeix a la lluita contra els transvasaments amb un manifest que podeu trobar a diversos blogs, com ara aquest.

A La Marfanta trobareu la relació de blogs que participen.

Por qué te vas? de Jeannette

Una cançó que va lligada a la inoblidable pel·lícula Cría cuervos, de Carlos Saura i a la interpretació de l'Ana Torrent i a les seves mirades.

PD: Aquest post també ha inspirat el Jaume Subirana.

Arriben més propostes al 56è joc literari

El 14 de maig us vaig proposar el 56è joc literari on demanava una mica de creativitat, relacionada amb certa campana de Cervera. El termini s'acaba el 2 de juny.

Ja vaig mostrar-vos les primeres propostes dissabte passat, però n'arriben més que podeu veure al blog Transparència, o aquí mateix:

CONVERSES A DALT DEL CAMPANAR

- Seny Major, Seny Major! Ja venen els campaners. Oh, que nerviosa estic!
- Vaja, Tibau, sembles una novençana. Fa segles que ets aquí dalt i em pensava que ja ho havies vist tot i que res no et podia alterar.

– És que no ho entens? Avui és la festa del Santíssim Misteri, la festa major del poble. D’aquí a no res l’església serà plena de gom a gom. Mira, les dos petites ja han començat a voltejar per a cridar als fidels al Sant Ofici. Com m’agrada veure la gent del poble tota mudada! No veus quines cares més rialleres? Avui tothom està content i quin goig que fan les noies fadrines! Guaita, els nois, com se les miren!

– Tens raó, Tibau. T’haig de confessar que ahir, quan els campaners ens engrassaven els eixos em vaig començar a neguitejar. Una cosa és la tasca rutinària del dia. La gent està tant acostumada a sentir els quarts i les hores que ningú en fa cas. Però els dies especials, com avui, és quan tots es paren a escoltar-nos.

– Mira, ja sento com el campaner tiba la corda. Començo jo, Tibau. Mare meua quin cop de batall! M’ha sortit un “sol” espatarrant.

– Doncs, allà vaig, Seny Major. Has sentit quin “do”. Segur que el so ha arribat fins al poble veí. Has d’acceptar que el meu retruny és impressionant. Ara va la Carranca i després tu, una altra vegada. T’adones? Hem fet l’acord perfecte: “do, mi, sol”... I ara, la Nova, amb el solo de “re” i a tornar a començar... Fantàstic, Seny Major, fantàstic! L’Onzena i la Trinitat no paren de voltejar. Fan el contracant. Mira, s’ha acabat l’Ofici. Ara, els músics de la cobla afinen els instruments. Escolta be, que la tenora és sensacional. Sis rotllanes, Seny Major, sis rotllanes d’entrada. No t’agrada veure la gent saltironejar amb les mans unides? Per alguna cosa la sardana és la dansa més bella.

– Ja s’acaba l’audició. Ara aniran a fer el vermut i després a casa a fer un bon àpat. I nosaltres restarem aquí quietes esperant l’hora de la processó i... a tornar a començar!

Josep Cid

Després de tans segles i tantes transformacions, romandre aquí em sembla gairebé un miracle. Per bé o per mal, sóc la que vigila tot el que passa allà baix: les coses bones i les dolentes; els canvis d'estació que, paral.lelament, porten els canvis de paissatge; els canvis generacionals... però tot es repeteix, és un cicle, una espiral, la vida... M'han fet tocar moltes persones ja... no m'han deixat descansar ni un sol dia... clonc-clanc... dia rera dia, mort rera mort, boda rera boda, les hores, els díes... Estic cansada i em sembla que qualsevol dia puc dir prou. Em despenjaré d'aquí i aniré a un altre lloc. Tinc ganes de veure món!

Pepa Roselló

5a Fira del Llibre Ebrenc

Ja es mou la 5a Fira del Llibre Ebrenc, que tindrà lloc a Móra d'Ebre els dies 7 i 8 de juny.

Aquesta Fira ha estat una autèntica catapulta per donar a conèixer el llibre ebrenc, però sobretot ha servit com a punt de trobada d'autors, editores, llibreteres i lectors, i per a crear un sentiment de col·lectivitat i d'autoestima.

Cares del món (47)

Quan arribi la calor, a aquesta Cara del món se li girarà feina.

A veure si la gent de Tortosa la troba; serà més fàcil si passegeu per la vora del Mercat.

On s'amaga la bellesa?

És als grans palaus i catedrals on s'amaga la història i la bellesa?

Felicitats petites (45)

Dissabte passat, abans, durant i després de la festa de presentació de La catosfera literària, vaig viure unes quantes d'aquestes Felicitats petites. Algunes són òbvies i generals a tothom que va poder assitir-hi, com el fet de desvirtualitzar-se amb companys i companyes blogaires que no coneixíem personalment, o intercanviar dedicatòries als nostres exempalrs del llibres.

Però recordo un parell de detalls que em van fer especialment feliç, i van venir d'un parell de noies blocaires (elles saben qui són) que em van dir:

- Ets dels pocs que recorden el meu nom.

- Els teus comentaris al meu blog, al principi, em van animar a continuar escrivint.

Són la mena de coses que s'haurien d'incloure al currículum.

57è joc literari

Un nou joc literari com cada dimecres i, com passa sovint, heu d'endevinar el títol d'un llibre i el seu autor. Aquest setmano compto amb la col·laboració de tres blogs on trobareu les pistes per a resoldre el joc:

Un racó del meu petit món
Raons que rimen
El tentacle, que també col.labora oferint un dels premis del mes.

Espero les vostres respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

Animeu-vos. Jo diria que és fàcil, ja que el llibre està d'actualitat per motius no estrictament literaris.

Aquí podeu consutar el funcionament general dels jocs literaris.

Perdoneu que en aquest post no permeti els comentaris; és per evitar que algú posi la solució.

Un rellotge que perd les hores (basat en fets reals)

Hi ha moltes maneres de perdre el temps, de deixar que les hores s'escolin, però mai m'havia passat en un sentit tan literal.
Fa uns dies em va caure a terra el rellotge de polsera, de tal manera que es van desenganxar totes les hores i, fins i tot, la marca. A la rellotgeria no han pogut fer altra cosa que obrir-lo i treure'n el números que voltaven perduts per dins l'esfera del rellotge, possiblement espantats de trobar-se lliures de moviment.

Ara m'ha quedat una esfera negra on les busques giren sense assenyalar cap hora en concret, sense nord, sense exactitud possible.

Què és això? Una metàfora? Un senyal? Un accident?

M'agrada el meu rellotge nou.

Unió o intersecció?

Un dels temes de Matemàtiques que més recordo de quan era petit i anava al col.legi de Cornudella, era el dels diagrames de Venn. Em vénen al cap aquells conjunts que el mestre dibuixava a la pissarra amb guixos de colors, i que després jo reproduïa a la meva llibreta de dues ratlles.

El símbol de la unió: A U B

El símbol de la intersecció: A ∩ B

Però què és més important per a vosaltres: la unió o la intersecció?

Blau

La finestra que mira el mar es torna blava?

.

Desdefinicions (55)

Les Desdefinicions, la secció que intenta posar una mica d'humor als dilluns:

Test-icle. Seguit de preguntes curtes que l’enquestat respon com li dóna la gana.

bàrbar. Relatiu als pobles poc civilitzats, amics de visitar repetides vegades establiments on serveixen begudes.

coordinar. Combinar harmònicament els aliments a migdia.

basca. Angúnia, ànsia que solen passar amb impotència les habitants del País Basc que desitgen la pau.

El petit trapezista a Vallromanes

Arribada del petit trapezista a Vallromanes.

Com a pròleg a la festa de La catosfera literària, el divendres vaig presentar El vertigen del trapezista a Vallromanes, de la mà del Toni Ibañez i de la Mariluz, que van llegir alguns dels contes i que em van oferir la seva hospitalitat durant el divendres i el dissabte.

Podeu mirar la crònica de la presentació d'ahir al blog del Sergi Maestro. També em vaig desvirtualitzar Víctor Pàmies i Jordi Gomara, dos bloggers vallromanins.

Després de la presentació, vaig participar al programa Capvespre, de Ràdio Vallromanes, on la Mariluz va tornar a llegir el conte Espantant gavines. Dies abans el Toni Ibáñez m'havia demanat que portés la música per al programa, de manera que es va poder escoltar És com un miracle, de Montse Castellà, i part del disc Vine amb mi, de Jesús Fusté. Podeu escoltar el programa al blog de Ràdio Vallromanes.

La festa de La Catosfera literària

Ahir va ser una jornada memorable per a molts de nosaltres que vam estar presents a la festa de presentació de La catosfera literària a Vallromanes. Segurament trobareu informació i imatges a mots blogs, especialment al de l'amfitrió, Toni Ibañez.

Per a mi va ser un dia més especial encara, ja que em trobava a Vallromanes des del divendres, quan vaig presentar El vertigen del trapezista. El dissabte al matí, el Toni em va descobrir molts dels racons i misteris del terme de Vallromanes. Cal dir que aquesta tasca de cicerone li va servir al Toni de relax, ja que, d'acord amb el seu caràcter impulsiu i apassionat, estava molt neguitós per l'acte de la tarda.

Després de dinar un bon tall de tonyina al Nico, acompanyat del Toni i de la Mariluz, que es van portar com uns perfectes amfitrions, els vaig ajudar una mica a preparar el muntatge al Casal, i després vaig llegir una estona assegut a la terrassa del Casal, admirant de reüll les dues fileres de plataners que delimiten la riera, esperant que arribessin els blogaires.

A l'acte van intervenir Mariluz, la regidora de cultura, que va donar la benvinguda, Marina Martori que va fer les presentacions, Saül Gordillo, Marc Vidal, Toni Ibáñez i Jordi Ferré van fer els parlaments, l'actor Jaume Comas va llegir de forma esplèndida alguns dels fragments, i tot acompanyat de la música de la Jar Band.

Més tard, durant la festa, he de reconèixer que vaig xalar com un crio coneixent i reconeixent diversos amics i amigues blogaires i intercanviant-nos signatures mútuament al llibre que portàvem a les mans, a ritme de la Jar Band. Un veritable plaer que cal repetir més sovint.

També cal recordar a persones destacades en la construcció d'aquests projecte, com ara el Sani Girona, que no va poder-hi assistir a la festa i que va abocar grans dosis d'il·lusió i entusiasme.

Per cert, ahir vaig aconseguir 22 signatures, i espero incrementar la xifra properament.

Una abraçada a tots i a totes!

Pilota de set, de Joan Pinyol

Com ja ens fa intuir el títol, són set els relats que conformen aquest llibre juganer. Els relats podrien llegir-se de forma independent, tot i que els cotxes que condueixen els protagonistes per la mateixa carretera que va des Manresa fins a Vilafranca del Penedès, s’entrellacen, s’avancen i es retroben contínuament, per la qual cosa, com a pista, recomano al lector/a que vagi prenent nota dels colors dels vehicles.

Els protagonistes, amb la seva conducta, personifiquen els set pecats capitals (luxúria, peresa, gola, avarícia, enveja, ira i supèrbia) que seran fàcilment identificables. Alguns cops ens provocaran el somriure; altres, ens faran pena. Però sempre ens faran reflexionar sobre les les misèries i les grandeses de l’espècie humana. L'autor, al final, no s'ha compadit dels seus pobres personatges, i el viatge no acaba com ells haurien volgut. Potser els pecats s'acaben pagant d'alguna manera o altra.

Amb Pilota de set, Joan Pinyol va guanyar el XLIII Premi Recull de Narrativa.

Primeres propostes al 56è joc literari

Ja han arribat algunes propostes per a participar al 56è joc literari. Animeu-vos, espero que en siguin moltes més.

Algunes es poden llegir als blogs respectius, com ara:

A l'atzar agraeixo
Imatges i paraules

I altres es poden llegir aquí:

Aquell havia de ser el meu primer dia. La meva primera interpretació. Havia nascut de part difícil. Moltes refoses pel meu gust. Els meus 1750 kg no havien ajudat gaire. De la foneria a la torre no va ser un camí de roses. Més d’un recordaria qui em va parir o la data que em van penjar. Però tot plegat, s’esvairia en el temps. Fins hi tot em van beneir. D’aquell dia en endavant marcaria el ritme de les gents i les miraria des de dalt. Però, com he dit, aquell dia, seria el primer. Tot era preparat, excepte jo mateixa. Sentia un cert pànic, fins i tot una certa tremolor. Penjada pels dos costats, a punt de fer el primer “swing”, a punt de fer-me sentir per primer cop. Malgrat no estava sola –les companyes animaven: no pateixis Tibau!-, aquella alçada em provocava vertigen: el vertigen del trapezista.
Jaume Bech

Din don don don don din don don així tota la vida i perquè m'he esquerdat una mica este capellà bolotes vol fondre'm i fer-ne una de nova. Que no saben que els costarà un renyó? Amb les campanes s'ha de ser tolerant com amb les persones grans! Oi que no fondrem algú perquè un dia estiga afònic? Oi que perdonem a tothom un petit defecte? Acostumeu-vos a la meua afonia, perdoneu-me!...

Tomàs Camacho-Alcanar

Voldrien que callés, però jo encara tinc moltes coses a dir. Fa segles que canto : canto a missa, canto a bateig, canto a morts i a pedregada, canto a foc. Canto quarts i hores, dia i nit. Des de la meva talaia presideixo el poble i domino els tres-cents seixanta graus de l’horitzó. A peu pla, el comunidor -a quatre vents- mira enlaire i somriu : quantes tempestes devem haver vist passar junts?. Dins les entranyes, el meu inseparable batall m’obeeix sempre que li mano feina i se’ns sent de tot el terme estant. A baix, fins fa poc, eren els quatre gats de sempre : des d’aquí dalt veia com l’escenari canviava amb el curs de l’any. Els camps ocres de l’hivern viraven cap a un verd esplendorós a la primavera, que es tornava ben ros al pic de l’estiu. A la tardor, les vinyes agafaven aquell to de rovell i els boscos donaven pas a la més sonora de les sinfonies de colors.

Però ells també van descobrir la bellesa del paisatge, -ai las !-, i ben aviat van venir-s’hi a establir, amb els seus cotxes, televisors, segones residències i piscines. Primer van aconseguir fer fora el bestiar. Es queixaven que la sentor dels fems els ofenia. De mica en mica s’han fet seu el poble i ara n’hi ha que diuen que amb els meus càntics no els deixo dormir i volen fer-me callar. Però encara hi ha qui conserva el seny i em defensa. Mentre hi hagi qui estima la meva companyia i la serenitat que ofereixo, no puc restar en silenci. Si jo callés definitivament, algú se sentiria abandonat, orfe d’aquella soledat sonora, ancestral, que fa tant temps que l’acompanya.

Josep Maria Sansalvador

Angie, dels Rolling Stones

Avui, ala secció de les cançons, una de les balades més famoses dels Rolling Stones. Com podeu veure, va haver-hi un temps que els Rolling eren joves, que tots érem més joves.
El vídeo del Youtube d'on he agafat la çançó registra 2.177.570 visions; els vells rockers no moren mai, només se'ls arruga una mica la cara, i potser també algun somni.

Espantant gavines

Avui me'n vaig cap a Vallromanes, a presentar El vertigen del trapezista, i m'hi estaré fins demà, per a la festa de La catosfera literària; però abans us deixo un fragment del conte "Espantant gavines", inclòs a El vertigen del trapezista, acompanyat d'una imatge de la platja del Trabucador, al Delta de l'Ebre:

"Van acabar a la platja enllaçats l’un a l’altre, a foc ràpid, enfarinats amb l’arena. No en recorda el rostre, i el nom, no sap per què, li sembla que conté una ema. És conscient que ha tingut a les mans la dona de la seva vida, que cap altra li farà oblidar, com un llast que el perseguirà sempre. Per això, ara que les seves petjades encara són tendres, vol que l’ajudin a recordar-la. Però el temps s’esgota, i la màquina de neteja ha entrat a la platja, espantant gavines al seu pas. "

Cares del món (46)

Algunes Cares del món són fantasmagòriques i a la nit t'observen des de la vora de la carretera. Uhhh!

No em sento estranya

No em sento estranya, no em veig diferent; només una nota de color al teu costat verd.

Felicitats petites (44)

Els lligams que estableixo amb moltes de les persones que visten blog ja és per a mi una font de Felicitats petites i d'il·lusió, però permeteu que avui parli de la gran felicitat que he rebut en rebre, després de visitar el seu blog, un correu dels alumnes de 6è del CEIP Cinta Curto de Tortosa on m'envien les seves Felicitats petites. Un regal d'aquests tan macos que no es compren amb diners. Moltes gràcies!

Nosaltres som feliços quan anem a les muntanyes amb els pares, germans, cosins, tiets...Perquè ens agrada estar amb la familia amb qui ens sentim molt bé.
També som feliços quan treballem, treiem bones notes i ens feliciten.
Mohamed, Rodrigo i Erika.

Sóc feliç quan veig als amics perquè són com de la nostra família, perquè estan quan els necessitem i això nosaltres ho valorem molt. Una estona amb els amics és una felicitat petita.
Judith i Micaela

Sempre que a l’escola et manen deures, no vols fer-los per sortir d’hora a jugar. Llavors, sempre els fas ràpid. Però, quan els fas a poc a poc, al moment de presentar-los, el professor o professora et felicita i tens una felicitat petita. I després pots sortir a jugar perquè ja no tens deures i, en aquell moment, tornes a tenir una felicitat petita.
Edgar, Guillem, Arnau

Per a nosaltres una felicitat petita és anar a veure la família. Quan t’esperen amb cara de satisfacció, per veure’t després de tant de temps, poder explicar-los tot el que hem fet fins ara, jugar amb ells i moltes més coses...
Anna i Maria

Nosaltres ens posem feliços quan estem amb els amics, perquè tots junts ens divertim molt quan juguem i parlem entre tots. També ens ho passem molt bé amb la família perquè quasi tot ho fem amb ella, com ara quan viatgem i juguem.
Laura i Anna

Quan ens despertem pel matí, al veureu tot preparat i saber que tenim un pare i una mare que ens estimen, ens sentim feliços.
Eric i Jordi

Mires amb tristesa el plat de canelons.
Després de menjar-te tota la beixamel( que és el més bo dels canelons), només queda lo més dolent( la carn amb ceba i tomàquet ). Mires de reüll tota la cuina i de cop veus que damunt la taula hi ha la safata de canelons amb tota la beixamel allí esperant-te!!!
Maria José i Paula

56è joc literari

Des de fa temps procuro que un dels jocs literaris de cada mes sigui de tipus creatiu, per tal de motivar-vos a exercir com a escriptors i escriptores. Aquest mes de maig tinc molt clar quin ha de ser el repte: es tracta d'escriure un text breu en primera persona on la protagonista sigui la campana Tibau de què parlava al meu post d'ahir.

Com sempre cal enviar les propostes a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població.

A qui teniu un blog, us convido a penjar-hi els vostres textos, als quals jo hi posaré un enllaç. Al meu blog penjaré algunes de les propostes, si no em dieu el contrari. També animo a tots els centres d'ensenyament que motivin els alumnes a participar.

Ànim, el premi del mes val la pena.

La Tibau: sóc família d'una campana?

En veure que al títol parlo de La Tibau, alguns visitants veterans d'aquest blog pensaran que em refereixo a la meva famosa "germaneta" de la qual parlava el 28 de desembre. Però no, La Tibau duu una vida molt diferent, perquè es tracta d'una campana, concretament de Cervera.
Aquesta notícia tan divertida per a mi, me l'han facilitada des de la Biblioteca de Cervera.
He anat investigant i he trobat en aquesta font que:

"El 1377 es fongué el seny Tibau, que prengué el nom del fonedor, el francès Théobald (Thibaud) Rafart; ja se l´anomena així en l´inventari del campanar de la vila pres el 1472."

"El Tibau ja es refon el 1594 (i no 1595, com diu la campana), el 1778 (també el 1777, però no va sortir reeixida) i el 1880. "

"El 1880, es beneïren les refundicions del Tibau, de la "Nova", de la "Trinitat" que suplia el Seny del Lladre, trencat de feia anys. Totes 3 campanes les féu Bonaventura Pallés, de Barcelona, i encara existeixen avui. "

"El conjunt presenta -fruit del temps i de tants fonedors diferents- unes lleus incoherències i diversitats sonores. El seny Major no és la més greu sinó que ho és el Tibau seguit de la Nova."

"Observacions: És terriblement difícil pronunciar-se sobre la nota del Tibau; si el conjunt fos tonalment coherent... seria una altra cosa."

"La Tibau, una de les de prestigi. Un bonic sonet dedicat a aquesta campana és atribuït al rctor de Vallfogona. Fa 143cm de boca, 1750 kg i un Do(?) alt. És la més greu del conjunt, de sempre ha tingut fama pel potent retruny del seu ressò... "

Com heu pogut comprovar, aquesta troballa és un tresor per a mi, i un bon argument per fer-ne un conte. He marcat en negre algunes expressions que fan gràcia fora de context , com ara que el seny Tibau es fongué, o que ha tingut fama pel potent retruny o que no va sortir prou reeixida.

I per a acabar-ho d'arrodonir, el sonet que va dedicar-li Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona, natural de Tortosa:

TIMBAU DE CERVERA EN LES FESTES DE LA CONCEPCIÓ

Quan Cervera les festes de Maria
ab metalls sonorosos publicava,
lo poderós timbau aprés donava
i, per lo braç més dèbil, se regia,

la tremolosa llengua rebatia
tant que la excelsa torre tremolava
i, en son dur idioma, pronunciava:
"Tot pur, tot pur és la Verge Maria!"

I, fetes dogmes sants les batallades,
la pura concepció celebra i canta
de la divina, celestial Princessa:

què entranyes hi haurà tan obstinades
que negar gosen, en la Verge Santa,
Lo que lo més dur bronze ja confessa?

Verds de pluja

Tornant de Cornudella aquest diumenge a la tarda feia goig veure totes les varietats de verds exaltats per l'alegria de la pluja.
Les gotes queien manses i profitoses sobre els camps, sobre els vidres del cotxe, i era impossible no aturar-se per retratar aquest moment de comunió entre el cel i la terra.

Desdefinicions (54)

Un dilluns festiu a mitges on tampoc falten les Desdefinicions:


Es-timar. Practicar el joc de l’engany en l’amor.
Pubtisme. Acte d'iniciació a la vida nocturna, on el líquid protagonista no acostuma a ser l'aigua.
Koemençar. Acció de marcar el primer gol d'una massa curta història victoriosa en finals de la Champions.
obserbar. Mirar amb deteniment, des de la barra, preferiblement amb una copa a les mans, els moviments del personal que circula per un bar.

El Barbes, fragment

Un fragment del conte "El Barbes", inclòs a El vertigen del trapezista, que si voleu podeu veure com el llegeixo sencer al Youtube:

"Al llarg dels anys ha patit pintades de tots tipus: anarquistes, pacifistes, fascistes, “tonto quien lo lea”, antiglobalització i obscenitats sexuals per a tots els gustos. Cada dos o tres mesos, la brigada encarregada de netejar pintades hi passava, sense esperar que ningú els avisés, perquè l’estàtua es trobava a la llista de tasques periòdiques. Al mateix temps, amb un raig d’aigua a pressió, li treien les cagades de colom que s’amuntegaven, sobretot, a les espatlles. Si no donava les gràcies no és per orgull, sinó perquè les estàtues de bronze no les fan aquestes coses."

La cabana, de Josep Gironès

Amb aquest llibre Josep Gironès va guanyar el XIX Premi Literari Vila d'Ascó. Nascut a la Fatarella, ha d'haver estat una dura tasca per a aquest autor escriure una novel·la on s'expliquen els dramàtics Fets que van tenir lloc durant la Guerra Civil en aquest poble de la Terra Alta.

El llibre es troba a mig camí entre la novel·la i l'assaig, amb gran quantitat de dades sobre fets històrics que es remunten a principis del segle XX, per tal d'emmarcar de forma convenient i entenedora les vicissituds d'una famíla pagesa humil i treballadora que va patir de forma traumàtica els Fets.

El llibre també és una mena de tracta d'antropologia i una bona eina per conèixer els costums i maneres de viure a la Terra Alta a principis de segle XX, que el fan molt interessant i necessari.

Tant de bo recordar serveixi per alguna cosa en aquest món on l'odi s'encén a la primera espurna.

Dimentica dimentica, d'Umberto Tozzi

En una altra ocasió ja vaig dir que tinc una certa feblesa per aquest cantautor italià i la seva veu, que per a molts està passat de moda, però que continua fent discs molts anys després dels seus èxits als anys setanta. Avui us mostro una de les seves cançons que més m'agraden, ja bastant antiga.

Repte aconseguit: llibres fent de trapezistes

Després de la seva trobada a la llibreria de Vall-de-roures, el llibre Pilota de set, de Joan Pinyol, molt amic de El vertigen del trapezista, em va llençar un repte des del seu blog.

Com podeu veure, després d'haver jugat al tennis junts, tots dos llibres han gosat pujar dalt del trapezi.

Per tant, els llibres continuen la seva relació com es pot veure aquí, aquí, aquí, i aquí.

Cares del món (45)

Una nova Cara del món terrorífica que em va enviar la Luluji, tota una mestra en l'art de la fotografia i la sensibilitat.

Per cert, us recorda a algú?

Tinc més imatges rebudes pendents de mostrar, però ja ho aniré fent a poc a poc. Us convido a enviar-me els vostres descombriments, com més originals millor, i sempre que no siguin cares provocades.

Anunci del Chiki Chiki invasor

Estic indignat perquè quan s'accedeix al meu blog, de forma automàtica i sense la meva autorització, s'obre una finestra amb un anunci de tonos de Chiki Chiki.

Que quedi clar que jo no he autoritzat aquesta invasió, i he exigit a l'empresa que apareix a l'anunci i a la web de Buenafuente (del qual en sóc un admirador) que prenguin mesures per retirar l'anunci.

Roses i llibres pansits?

Molta gent només compra llibres per Sant Jordi per regalar o perquè és el que toca.

Espero que no hi hagi gaires llibres de Sant Jordi amb el mateix aspecte pansit que aquestes roses.

Felicitats petites (43): el so verd

Què pot ser una Felicitat petita?

Conduir per una carretera secundària, sense pressa, acompanyat de la persona que estimes, i, després d'un revolt, trobar-te un mar verd d'espigues i el so de les onades mogudes pel vent, a l'Empordà, per exemple, un dos de maig.

Solucions i guanyadora dels jocs literaris d'abril

Ja tenim guanyadora del lot de 19 llibres de Manuel de Pedrolo cedits per la Fundació Pedrolo. Es tracta de Raquel Casas, de Vilanova i la Geltrú, i em fa especial gràcia ja que es tracta de l'escriptora que va guanyar l'11è premi de narrativa per internet Tinet i, per tant, comparteixo amb ella el recull Que no torni i altres contes on es troben els contes seleccionats pel jurat com a finalistes.
Tothom que participa als jocs sap com funciona el sorteig i que hi ha una total transparència.

Les solucions dels jocs del mes passat són:

50è joc literari: Les paraules que calia corregir del fragment de Mecanoscrit del segon origen són: setze, accelerador, superés, esquerra.
51è joc literari : S'han deixat les claus sota l'estora
52è joc literari: En ser un joc creatiu totes les propostes són vàlides.
53è joc literari: El joc dels Jordis i les Roses tenia moltes possibles solucions.
54è joc literari: L'últim tren, de Maria Mercè Roca

Ara animeu-vos a participar als jocs de maig, amb un premi mensual molt original.

55è joc literari

Comencen els jocs literaris del mes de maig amb nous premis molt originals, tal com ja vaig explicar al post d'ahir.

Aquest cop us demano que em digueu quines són les dues paraules que falten al següent text, i que són decisives per a saber el títol del llibre.

"- Bah! Els metges de capçalera fan el mateix, lord (...). Amic meu, els (...) no existeixen ni crec que les lleis de la Naturalesa admetin excepcions en favor de l'aristocràcia anglesa."

Per a donar-vos més pistes, us mostro la imatge d'una estàtua del seu famós autor.

Com sempre, cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població.

Premis jocs literaris de maig

Quan comença un nou mes anuncio quins seran els premis que sortejaré entre tothom que encerti algun dels jocs literaris. Aquest mes de maig els premis seran molt originals, ja que el guanyador/a s'emportarà dos premis:

- Un dibuix original de Lluís Recasens “L’AVI.-”. Humorista gràfic, il·lustrador i guionista. Ha col·laborat en diaris (Avui, Sport, El Punt, El 9 Esportiu…) i en varies publicacions (El Papus, El Cuervo, La Butifarra, El Triangle, A Tope, El Pulgarcito, Mortadelo...). Ha fet guions de ràdio, televisió i de diversos àlbums de còmics d’històries de pobles i ciutats.

- Un dibuix realitzat per Àlex S. Roca, del blog El tentacle. Qui guanyi m'enviarà una foto seva i als pocs dies rebrà la seva versió en còmic, de forma similar com va fer l'Àlex amb la meva.

Amimeu-vos a participar. Teniu temps de fer-ho a qualsevol dels jocs que proposaré cada dimecres, fins el 2 de juny.

Continuació de la història d'una postal de conte

El mes de febrer vaig explicar una curiosa anècdota en un post que es titulava Una postal de conte, que us convido a rellegir.

De vegades els cercles no es tanquen i es converteixen en espirals que continuen fins l'infinit. Aquest sembla ser un d'aquests casos. Amb David Ferré vam coincidir a Cornudella durant la presentació de El vertigen del trapezista, i fins i tot va estar parlant un allarga estona amb mon germà i els meus pares, els signants de la famosa postal. Dies abans ja m'havia enviat un conte que precisament es titula La postal, inspirat per l'anècdota que ens uneix.

Però la cosa no acaba aquí; resulta que fa pocs dies m'ha informat que aquest conte ha obtingut un accèssit al I Premi de Narrativa Curta Sant Jordi de Mont-ral.

Espero que l'espiral continuï girant.

Somnis penjats d'un fil

De vegades els somnis pengen d'un fil, i es gronxen, i no toquen de peus a terra, i ens provoquen vertigen. Però cal combatre amb somriures el risc que un cop de vent se'ls endugui .

Comentari sobre presentació a Blanes

Sovint altes persones són capaces d'explicar millor un moment que has viscut amb intensitat, i així ho ha fet al seu blog una de les assistents a la presentació de El vertigen del trapezista a Blanes, el passat 30 d'abril:

A l'atzar agraeixo

Torno a felicitar i a agrair l'exquisida presentació que van organitzar des de la Fundació Àngels Planells tal com ja vaig dir al reportatge.

Collins. Comenta la imatge

Fa uns dies em van proposar posar un post de forma conjunta amb els altres blocaires per a posar aquesta imatge extreta del Diccionario Collins castellà-anglès amb l'entrada «polaco» que remet a 'Catalan'.

Em sembla que em quedo sense paraules (almenys sense paraules políticament correctes), i us deixo a vosaltres la veu.

Desdefinicions (53)

Les Desdefinicions comencen el seu segon any de vida amb empenta renovada.



rentadorar. Prestar culte, d'una forma maniàtica, a l'excés de neteja.

penedir-se. Saber greu, sempre massa tard, d’haver posat el membre sexual masculí on no tocava.

tribuanal. Lloc on es passen la justícia pel cul.

inforn. Demoníac aparell on coure pecaminosos pastissos.

Trapezista de set

Avui he tornat a la llibreria Serret de Vall-de-roures per a signar llibres. Aquest cop acompanyat d'un escriptor i un llibre amb el qual ens hem fet amics darrerament: Joan Pinyol i Pilota de set. Els nostres llibres sovint han compartit taulells a les llibreries, i els nostres blogs així han reflectit la seva amistat juganera: aquí, aquí, aquí, aquí, i aquí.
Segur que als llibres i als autors encara els continuen quedant ganes de jugar junts.

Boockcrosing: Les amnèsies de Déu

Avui he tornat a fer un acte d'allibrerar un llibre per tal que s'independitzi del meu destí. Aquest cop he deixat en un banc de Gandesa la novel·la Les amnèsies de Déu, de Joan Daniel Bezsonoff.
Feia calor, eren les 15.00 hores, però el banc on l'he deixat hi tocava l'ombra i corria un vent fresquet. Fa tota la pinta de ser un lloc on acostumen a fer tertúlia els jubilats. A veure si ara m'arriben notícies.

La bugada del cel, d'Estrella Ramon

La bugada del cel és el vintè llibre de l'escriptora Estrella Ramon, i això que es diu de seguida, costa bastant més d'aconseguir. Tot i tractar-se segurament de l'autora tortosina més prolífica, no ha rebut el reconeixement que es mereix la seva obra, d'indubtable èxit entre el públic infantil. Aquest gènere sovint passa desapercebut entre els adults, o jo m'incloc i proclamo un mea culpa, tot i la gran importància que té per a desenvolupar l'amor a la lectura entre els més petits.

En aquest llibre, il·lustrat per María José Aoiz, la senyora Josefina, una simpàtica experta en rentar la roba bruta, porta la seva mania netejadora més enllà dels límits dels mortals. Disgustada per la brutícia que troba al cel, ho deixa tot d'un blanc immaculat, però, de vegades, sense voler, amb bona intenció, provoquem el desastre. Però no patiu, perquè per a solucionar-ho tot ja es troben els àngels i els nens.

Reportatge de la presentació a Blanes

Havent tornat ja del viatge per terres gironines, ja uns puc oferir el reportatge de la presentació de El vertigen del trapezista a Blanes. En primer lloc vull manifestar el meu enorme agraïment pel tracte que hem rebut la meva dona i jo pels membres de la Fundació Àngel Planells i tots els seus col·laboradors. Gràcies a Jaume Puig per ser-ne l'impulsor gràcies al nostre contacte a través del seu blog Nau Argos. Gràcies al David i al Santi que em van fer costat, en sentit literal, durant la presentació.

Gràcies al Quim que va fer un fantàstic mural amb la silueta dels trapezistes del llibre, cosa que em va emocionar molt.
Gràcies al Duet de contes, la Mercè Domènech i la Dora Martí, per llegir contes del llibre i explicar-ne alguns... de memòria! I si no n'hi hagués prou amb aquest excel·lent i emotiu regal, el Duet de contes també m'ha obsequiat amb un nou trapezista que serà un bon amic d'acrobàcies del meu petit company. Gràcies de nou; ja us porto al cor.

Per a fer més inoblidable la vetllada, vaig comptar amb la presència de diversos amics i amigues del blog, alguns dels quals van venir de molt lluny expressament per coneixe'm, com ara l'Arare, l'Ester Suriñach, el Josep Maria Sansalvador i la Laia.

Estic impressionat i encara no he pait del tot tantes emocions, sobretot després de trobar-me amb una paisatges que properament us aniré oferint.

Every Little Thing She Does Is Magic, de The Police

Quan parlem de The Police hi ha moltes cançons per triar, totes amb un so que les fa fàcilment identificables i que representen una de les bandes sonores dels anys vuitanta. Són únics i formen part de la història de la música amb lletres ben grosses.

I continuo a Blanes

I continuo a Blanes. Ahir vam fer una excursió fins a Tossa de Mar (molt maco), i com a demostració que vivim en un país petit i no pots anar a fer mal a cap lloc perquè deseguida et veuen, allí ens vam trobar amb un cornudellenc.
Encara ressonen al meu dintre i al de la meva dona les emocions pel bon tracte rebut durant la presentació del llibre a la Fundació Planells. Fins i tot ens van regalar un petit trapezista que li fa companyia al meu, mentre anem d'excursió.

I com podeu veure a la foto, a Blanes també he fet una mica el pallasso. La foto me la va fer Jaume Puig de Nau Argos.

Cares del món (44)

No tan sols són uns quants els col·laboradors que m'envien Cares del món, sinó que alguns reincideixen. Compte, pot crear adicció! Aquest és el cas del blocaire de Som los que som, que em fa arribar una cara picardiosa: no veieu com em fa l'ullet?

Funcionament dels jocs literaris

Seguint el consell del Víctor, faig un post explicatiu per a aclarir el funcionament dels jocs literaris d'aquest blog, que només pretenen fomentar i fer més proper i divertit el món dels llibres i la literatura.

Cada dimecres proposo un joc literari de diversa tipologia i dificultat, generalment en solitari i de tant en tant en col.laboració amb altres blogs.

El termini per a participar el fixo cada mes, però acostuma a ser a principis de la setmana següent de l'últim dimecres.

No es pot posar la resposta en un comentari al blog, sinó que cal enviar-me-la per correu electrònic a jesusimaite@gmail.com .

Tothom pot participar en aquests jocs, sense excepció, però sempre demano el nom i la població, encara que accepto pseudònims, si preferiu mantenir l'anonimat.

Cada mes sortejo premis diversos entre els/les participants, com ara lots de llibres, lots de productes, allotjaments, etc. que em cedeixen entitats de tota mena (estic obert a rebre ofertes en aquest sentit).

Per fer el sorteig del premi, reparteixo números entre les persones que han encertat algun joc d'aquell mes. Com més encerts, més números, i sempre en regalo algun a qui ha encertat tots els jocs del mes.

L'endemà que acaba el termini per a enviar respostes a qualsevol dels jocs del mes, i abans del sorteig, envio per correu electrònic a tothom un arxiu amb els números que corresponen a cadascú, de manera que tothom pot conèixer el nom de la persona guanyadora al mateix temps, que serà la que tingui els números coincidents amb la terminació d'un conegut sorteig diari.

Des de Blanes

No és que vulgui fer-vos enveja, però aquests dies estic a Blanes, en una habitació amb vistes al mar, tot just de la roca Sa Palomera, on comença la Costa Brava.
Com podeu entendre, davant d'aquesta perspectiva, les meves entrades al món dels blogs seran molt reduïdes, tot just per a entrar el meu post diari i després córrer a gaudir del paisatge.
Quan torni ja us explicaré amb més detall l'excel·lent presentació del llibre que em van organitzar des de la Fundació Planell i el munt d'emocions que hi vaig viure.
Au doncs, fins demà a la Cara del món dels divendres que ja tinc preparada.

Felicitats petites (42): la il·lusió de sembrar

No recordo on vaig escoltar o llegir una frase que aproximadament diu: "No s'ha de valorar un dia pel que has collit, sinó pel que has sembrat".

Jo hi estic molt d'acord. L'acte de collir ens dóna molta felicitat, és obvi, però el moment de sembrar acostuma a anar acompanyat de la il·lusió, que hauria de ser un dels motors de la nostra vida. Aquesta il·lusió que sento cada cop que vaig un pasi simbòlic de sembrar, m'omple de Felicitats petites.

Potser aquest desig de sembrar tingui alguna cosa a veure amb el meu origen rural, no ho sé.

Fa un parell de dijous, en una cafeteria de Tortosa, acompanyat de dues persones del món de la cultura, vaig sembrar una llavor que pot donar un fruit molt interessant i que m'il·lusiona.