El passat 23 de febrer, vam poder gaudir de la presència i de les paraules de Margarida Aritzeta al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, per tal de comentar El verí, una novel·la aparentment de misteri, amb dos morts i mig a les primeres pàgines, amb descobriment de l'assassí al final, però que realment ens parla dels desitjos, dels somnis com a motor de les nostres vides. Es nota que Margarida Aritzeta té pràctica fent classes de literatura. Vaig poder gaudir-les fa més de vint anys, i el passat dilluns vaig comprovar que manté intacte el seu do per transmetre la passió per l'escriptura.
"Quaderns deltaics" (Cossetània Edicions) és el dietari amb què Josep Igual guanyà el III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig de Tortosa, i jo vaig tenir el plaer de ser un dels primers a llegir-lo. Segurament el dietari no és un dels gèneres més comercials, on resulta difícil trobar-hi un templer que amaga un misteriós secret, però en aquest llibre no hi faltarà literatura de la bona, frases plenes d'intel·ligència, ironies a cops de bisturí, humor lúcid i la bellesa poètica al servei de la narrativa.
Ahir, 20 de febrer, després de dinar i xino-xano, emprenc rumb cap al Nord, en direcció a Igualada. Vaig bé de temps i circulo sense pressa per carreteres secundàries. Entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca veig venir de cara, a intervals regulars, una dotzena de carrosses que es deuen preparar per Carnaval.
El petit tast blocaire del diumenge:
A la llum d'un fanalet: pentagrames dibuixats
Nau Argos: mòdul 10
La mort en estranyes circumstàncies de la tieta boja, tancada des de feia anys en una de les habitacions de can Major, al costat d'una ampolla de cava i uns panellets i amb una forma olor d'ametlles amargues, farà girar la roda de la veritat per a conèixer el desenvolupaments dels fets de les darreres hores i de tota la història familiar. A petits fragments, seguint el punt de vista dels diversos personatges de la novel·la, ens assabentarem al mateix moment que ells d'un seguit d'amors i il·lusions frustrats, de l'esclavatge que representa de vegades el patrimoni familiar que cal conservar, de les sol·lituds, de les renúncies, de tot allò que s'amaga darrere les cuirasses.
Avui arriba el torn al joc literari de tipus creatiu del mes. En aquest cas us demano que escriviu algun text inspirat en la imatge, d'una extensió entre 100 i 200 paraules. Com sempre en aquest casos, us proposo als blocaires que els pengeu al vostres blogs i que m'aviseu per tal de poder incloure un enllaç. D'altra banda, demano a la comunitat docent que incentivi la participació de l'alumnat en aquesta mena de jocs creatius. El mes passat, per exemple, vaig tenir una immensa alegria amb la participació d'un xiquet que encara no té 10 anys.
L'endemà de la presentació del llibre a l'Alcúdia de Crespins, i gràcies al retard amb què va arribar l'aigua de pluja, vam poder fer una visita a Xàtiva. La ciutat s'ho val, amb gran nombre d'edificis monumentals, especialment el castell, però el que més recordaré és la plaça porxada del mercat, bastant ben conservada i en plena vitalitat. A les ciutats que visito cada cop m'agraden menys les grans catedrals, i em deixo emocionar més per les mostres d'arquitectura popular. Druant la visita al castell vaig copiar aquests versos dedicats a la ciutat: 
Un anova sessió de blogoteràpia:
La Gavina: Els números
El consol, d'Anna Gavaldà, és una de les darreres novel·les amb més èxit. El protagonista, Charles Balanda, gaudeix de l'èxit professional però la seva vida sentimental i emocional pateix certs desequilibris i inseguretats. La notícia de la mort de l'Anouk, un amor d'infantesa molt especial, sacseja la seva vida i li fa replantejar la situació. L'aparició d'una nova dona redreçarà el seu camí.
Feu la reserva corresponent a la vostra agenda, perquè els dies 6 i 7 de febrer us vull veure a tots i a totes a la tercera edició de l'Ebrebloc.
Fa uns dies em vaig trobar pels carrers de Tortosa una persona vinculada amb el món de la cultura i, com sempre, vam estar una bona estona xerrant. En relació amb un dels molts projectes que porta entre mans, i que m'afecta especialment, em va comentar que ja té una carpeta amb el meu nom, tot i que encara està buida i la cosa requerirà el seu temps i esforç.
El comentari de llibres d'aquest diumenge no podia ser altre que el recentment publicat Ebre blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog, que com ja he explicat, és un recull de relats de diversos autors que van ser penjats al blog de la llibreria Serret i que Cossetània Edicions va seleccionar per traslladar al paper. És difícil parlar d'un recull així, heterogeni tant en autors com en temàtica, per la qual cosa em limitaré a dir quatre paraules de cadascun:
