17 de maig 2009

El millor dels móns, de Quim Monzó

Irònic títol per a un dels reculls de contes més impressionant de Quim Monzó. El millor dels móns ens presenta un seguit de tràgiques històries que ens remouen els sentiments. Alguns dels contes ens transbalsen, ens posen davant de situacions d'una tensió i una angoixa difícils d'aconseguir. I Monzó ho fa amb una naturalitat increïble, amb una terrible senzillesa aparent. Sovint utilitza un recurs molt del seu estil: explicar-nos fins al mínim detall coses que semblen òbvies, despullant-nos l'ànima humana i fent-nos esgarrifar més d'un cop.

Els personatges ens fan compartir experiències que ens corquen: com el noi que ha de carregar amb el cadàver del seu germà, simulant que encara és viu, perquè ni els seus pares ni ningú vol adonar-se de la seva mort; o la parella que reben la notícia de la mort del seu fill encara no nat, i amb aquesta angoixa esperen el part, i després el pare ha de dur personalment el cos del fetus a la clínica on l'han d'analitzar i, com que està tancada, l'ha de guardar uns dies a casa; o el conductor que, sense voler, atropella una vella i rep una brutal, reiterada i cruel pallissa dels vianants, fins que ell mateix contribueix a apallissar un altre conductor; o, per a mi, el més trasbalsador, el xiquet que es fa amic d'un noi molt malalt i que, després del tràgic desenllaç, espera amb egoisme que li regalin els juguets que han restat a la seva habitació, perquè "¿quin sentit tenen les joguines a la prestatgeria d'un nen mort?"
No sé si és el millor dels mons, però sí un dels millors llibres de Quim Monzó.

12 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Pinta molt bé, i coneixent la ironia del Monzó de segur que farà de molt bon paladar literari.
Salut i Terra des del sud.

Kudifamily ha dit...

Aquest llibre és brutal.
El vaig llegir fa anys i em va arribar a commocionar... Ara no sé si seria capaç de rellegirme'l...
Monzó és excepcional!

Cèlia ha dit...

M'agrada que els llibres facin remoure... que tinguin la capacitat de fer-nos reflexionar. Monzó sempre em sorprèn!

captaire ha dit...

El tinc pendent, és l'únic llibre de contes d'en Monzó que no he llegit, i encara me n'has fet venir més ganes.

Allau ha dit...

Possiblement sigui el seu millor llibre de contes, en conté alguns de veritablement potents i no creua la frontera de la crueltat (com opino que li passa a "Mil cretins").

Rosalita ha dit...

boníssim llibre, què gran és Monzó!

Striper ha dit...

No he llegit cap llibre de en Monzo pero sembla actractiu.

Unknown ha dit...

i, sobretot, per allà pel mig té una nouvelle magistral, la del rei de Suècia...

Gabriel ha dit...

Absolutament d'acord, és un dels llibres més demolidors i potents d'en Monzó.
I de tot plegat, el Rei de Suècia, és un dels talls del llibre més brillants.

Ma-Poc ha dit...

És un gran llibre! Fa temps que el vaig llegir i em va quedar una sensació que estava davant d'una obra molt sòlida!

Josep M. Sansalvador ha dit...

Tota la narrativa breu de Monzó és tremenda, demolidora. I les seves columnes de premsa també són genials.

caterina ha dit...

M'encanta Monzó i per a mi, aquest és un dels llibres que més m'han agradat d'ell. El vaig llegir no fa molt així que encara el tenc bastant fresc dins el cap. Bona recomanació!

Gràcies pel mail de la setmana passada, Jesús. Quina criatura més bonica! :)

Una abraçada