15 de maig 2009

Sabata perduda i buida



Descalç el peu t'enyora,
i tu, perduda i buida,
davant d'un destí que es trenca,
ignores el camí,
t'espanta la petjada.

17 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Una imatge trista... com les paraules...

Clidice ha dit...

Sempre m'ha preguntat com és que algú pot perdre UNA sabata i no adonar-se'n :)

rebaixes ha dit...

Perdre la SABATA. com és plasible per la foto i l'escrit o perde
SA BATA... que podria significar
amb imaginació perdre el ... tantes coses,
Jo diria que el menut s'ha tret la SABATA... i e cuidant...vet a saber.Anton.

estrip ha dit...

potser qui l'ha perdut ara vol caminar descalç i mai més voldrà tornar a portar sabates.

Es tractaria de trobar l'altre per veure si això és cert, no?

novesflors ha dit...

Bonics versos. Si no mostrares la sabata també es podrien interpretar d'una altra manera.

Carme Rosanas ha dit...

Nove Flors té raó, preciosos versos que poden tenir més d'un sentit.

J.M. ha dit...

No deixa de ser terrorífic. Però cal caminar (no necessàriament en línia recta).

Cèlia ha dit...

I com que la sabata sembla d'un xiquet, encara més trist...

Sandra D.Roig ha dit...

Ja ho diu ma mare que soc rareta, Ni he pensat en la sabata.
La sabata l'ha perdut el nen, mentre l'adult l'agafava en braços per pujar l'escala.
Els verssos preciosos i plens de significat.
M'ha encantat.

Frannia ha dit...

Aquesta deu ser una de les sabates que tan bé descriu en Millàs. Tu no hi vas enrere.

Striper ha dit...

Millor trobar-la buida que no plena.

Gaia ha dit...

Jo com "Clidice": No entenc com algú pot perdre una sabata.

Zincpiritione ha dit...

I na Ventafocs a casa, esperant el príncep...

Els del PiT ha dit...

... i enyores la teva companya.

mai ha dit...

El peu l'enyora i l'altra parella la troba a faltar perquè segurament ja no tornarà a caminar.

Eva ha dit...

Potser ha donat un pas molt important, tant que no necessitava res que li pogués impedir....

Alegria De La Huerta ha dit...

Saber com seguir endavant i dirigir-nos cap a on volem, a voltes és tan difícil. La qüestió és saber quina petjada tenim a sota, decidir quina volem que sigui la propera.