XI Premi 7lletres, 2016
Pagès Editoris, 2017
La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels
contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els “llops” continuen sent
un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a
l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que ja no visquin als
boscos. Els set relats d'aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar
veu a tots aquells nens que callen quan un “llop” els ataca, que no diuen res
perquè creuen que és “normal”, que s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que
algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que “totes les famílies
felices s'assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera”. Ningú
no sap què s'amaga rere una porta tancada.
1 comentari:
Moltes gràcies per parlar d'"Els llops ja no viuen als boscos" en el teu blog, Jesús ;)
Publica un comentari a l'entrada