Autobombo?

Són molts els blocs que sente la necessitat de compartir amb els seus visitants les seves fites, com ara superar les 10.000 visites, el nombre d'enllaços, el rècord de visites en un dia, etc. Altres s'estimen més ser discrets en aquest aspecte, i fins i tot ho critiquen, i parlen d'autobombo. Jo penso que es pot fer de tot en aquesta vida, de forma respectuosa als els altres i sense caure amb una autocomplaença excessiva.

Jo, quan tinc una alegria, m'agrada compartir-la amb la gent que estimo (amics, familiars, companys i també visitants al bloc) i, entre altres coses, els blocs serveixen per a això, per a abocar-hi idees i sentiments, tot i que entenc perfectament l'opinió contrària.

De totes maneres, permeteu-me que no em pugui estar de compartir un parell d'alegries d'aquesta setmana que, en part, vosaltres heu fet possible: entrar a la llista dels 10 primers del rànquing Alianzo de blocs en català, i aparèixer per segona vegada a la secció Paraula de blog del suplement cultural de l'Avui.

Felicitats petites (19): fer riure

Després ( o abans) dels cinc sentits clàssics, jo n'afegiria en importància un parell més: el sentit comú i el sentit de l'humor. Sense humor jo no sé viure i provocar el sormriure de qui em rodeja és per a mi una de les autèntiques Felicitats petites.

A la meva etapa d'adolescència i primera joventut em vaig convertir en un explicador d'acudits compulsiu, i era capaç d'estar-me més d'una hora deixant-ne anar un darrere de l'altre sense parar. Llavors això també era per a mi una forma de combatre la timidesa. Després, m'ha costat més recordar-me dels acudits (es veu que les neurones, després de tants anys de convivència, han agafat mal rotllo i moltes no es parlen), i m'he fet més expert en ximpleries que improviso sobre la marxa, en mig de qualsevol conversa o situació.

Un parell de reflexions:

1a. Qui s'inventa els acudits? Haurien de tenir drets d'autor? Sovint pronunciem frases célebres i fem gala de conèixer el seu autor, com Óscar Wilde, per exemple, o Confuci; dos clàssics. En canvi, els creadors d'acudits són anònims. Jo no n'he inventat mai cap, i no conec ningú que ho hagi fet.

2a. Els acudits són Literatura? Són cultura popular? Jo penso que sí, i no conec cap sociòleg, histoirador, lingüista o antropòleg que els hagi estudiat a fons (si cal, corregiu la meva ignorància, si us plau).

31è joc literari

Després de la dificultat del dos jocs anteriors, especialment de l’últim, del qual només he rebut fins ara 4 respostes encertades totalment (animeu-vos, no sigueu peresosos), avui us proposo un joc de tipus creatiu, on totes les propostes que envieu seran vàlides.

Aquest cop es tracta de continuar amb breus línies el següent microconte que es troba al recull Faules mamíferes, de Josep Igual, editat per Aeditors, i que us recomano:

LA VISIÓ DE L'ONCLE BÒRIA

L'oncle Bòria assegurava, un cop el conyac matarrates del país li afluixava la timidesa, que una nit, tornant de pescar a la llum, va veure una sirena d'ulls ensonyats que tenia tres pits. Alguns companys de nocturnitats li deien que això ho havia d'anar a explicar a la televisió, que amb aqueixa història es faria ric i popular.

-Tant m'hi fot tot, si no em creieu. Era més guapa que la Loren.

-I tenia tres pits.

-Això mateix.

Com altres vegades, heu d'enviar les vostres propostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i la població per als nouvinguts. Us recordo que el termini per a participar a qualsevol joc d'aquest mes és el 4 de desembre.

També us recordo que tothom que participi entrarà al sorteig dels premis d'aquest mes:

-Un lot de llibres de Cossetània Edicions

-Un lot de 3 ampolles d'Oli de Tortosa

Com ho fem per triar llibres?

Un dels passatemps preferits dels qui estimem la lectura es perdre'ns per les lleixes de les llibreries, fer petits tasts de fragments triats a l'atzar, xafardejar, remenar, cercar algun tresor que ens cridi l'atenció.
Fa poc m'han preguntat com m'ho faig per triar un llibre o un altre. La competència és molt ferotge, i cada cop hi ha més exemplars per poder elegir. Són molts els factors que poden inclinar la balança cap a un o altre llibre: la imatge de la portada, un títol suggerent, la solvència d'un escriptor ja conegut, el desig de fer nous descobriments, una recomanació... Quin és per a vosaltres el factor més decisiu a l'hora de triar un llibre?

Demà els hauré de posar en pràctica, ja que vaig al III Saló del llibre de Barcelona, acompanyat del Club de Lectura de Tortosa com so anéssim d'excursió.

Llibres en català - Llibres en castellà

A la pàgina Tu mateix-fòrum ens plantegen el següent interrogant: Per què els llibres en català són més cars que el llibres en castellà? Hem de pagar més per poder llegir en la nostra llengua?

Us proposo que visiteu aquest fòrum i que deixeu la vostra opinió.

De pel·lícula: Anything else, de Woody Allen

Jason Biggs i Christina Ricci protagonitzen aquesta comèdia romántica on Woody Allen torna a posar de manifest la problemàtica del món de la parella, la dificultat de coincidir tots dos en un mateix punt alhora.

"Les dones són l’únic que coneixerem del paradís a la terra."

"Jo estava deprimit perquè m’havia deixat la meva xicota i vaig anar al psicòleg.
—Per què estàs tan deprimit i has fet tot el que has fet?— em va dir.
—Per què jo m’estimava la noia.
—Doncs ho haurem d’estudiar.
—No s’ha d’estudiar res— li vaig dir. Jo volia la noia i ella m’ha deixat.
—Per què és tan intens el seu sentiment?
—Perquè m’estimava la noia!
—I què hi ha davall de tot això?
—Res, que m’estimava la noia!
—Doncs hauria de donar-li medicació.
—No en vull, de medicació, vull la noia!
—Donc ho haurem de treballar tot això.
I en aquell instant vaig arrencar un extintor i l’hi vaig esclafar al cap, i uns xicots de la companyia elèctrica em van endollar unes pinces al cap."

"Estic boja per tu des de que et vaig conèixer. No ho vas notar en la meva indiferència?"

"Ella ja és histèrica; el Pentàgon hauria d’utilitzar les seves hormones com a guerra química."

"He promès als meus alumnes anar a veure una exposició de Caravaggio. Els prometo una mica de cultura, de tant en tant, per evitar que es matin els uns als altres a cops de cadena."

"Quan escriguis mira de ser original, però si has de plagiar, plagia al millor."

"—Ah, no res, parlava sobre l’estranya que és la vida, tan plena de misteri i inexplicable.

—Bé, és com tota la resta."

Dos portals literaris ebrencs: Beaba i Llibresebrencs

Els autors ebrencs ens podem considerar afortunats per la simple existència d'aquestes dues webs: Beaba i Llibresebrencs.
Beaba és una web de literatura catalana i valenciana de les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat, és a dir, l'àmbit geogràfic que abraça el dialecte tortosí, creat i mantingut pel Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC. Aquesta web ha fet una gran tasca enciclopèdica d'emmagatzemar informació de 330 autores i autors d'aquest àmbit geogràfic, per la qual cosa el seu fons té gran valor.

Llibresebrencs vol ser el portal de difusió dels llibres que parlin de les comarques ebrenques (Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) i dels autors que siguin d'aquesta comarques o que hi estigui directament vinculats. La seva activitat se centra bàsicament en donar a conèixer totes les activitats literàries, a través de la web i d'un butlletí informatiu mitjançant correu electrònic.

En definitiva, aquests dos portals es complement a la perfecció i s'han convertit en una gran eina per a crear la consciència de col·lectivitat i de difondre i promoure la nostra literatura.

Moltes gràcies a tots dos.

Desdefinicions XXX

La secció dels dilluns canvia el 2 pel 3 i ja arriba a la trentena. Per moltes setmanes que passin, espero que aquestes Desdefinicions no acabin mai de posar el seny.

honraresa. Estranya qualitat de comportar-se de forma honrada en determinades professions.

indioma. Dit de la llengua condemnada a parlar-se només en una reserva.

homenatja. Cerimònia de lloança i de submissió extrema, coneguda familiarment com llepar el cul.

diabetis. Malaltia que pateixen els seguidors sevillans d’un equip de futbol, quan les coses li surten massa dolces a l’equip rival.

El paper de l'editor

Fa unes setmanes, ens vam reunir a Amposta uns quants autors en motiu de la 2a trobada d'escriptors ebrencs. El lema de la jornada era De l'esborrany a la impremta. El tema és interessant i, a més, jo em trobo precisament ara en aquest moment que fa tanta il·lusió de l'espera d'un nou llibre, de triar la portada, de posar-li nom...

Durant la jornada vam comentar que, si bé l'autor és el pare i mare d'un llibre, l'editorial potser n'és la llevadora.

O quin paper creieu que li escau més a l'editorial?

La Gangrena, de Mercedes Salisachs

Emmarcada en l’època de la Dictadura, aquesta novel·la que va guanyar el premi Planeta l’any 1975 narra la vida de Carlos Hondero des de la seva infància fins que es converteix en un home poderós. La història del protagonista és complexa, carregada d’ambició, de vanitat i, sobretot, d’un sentiment de culpabilitat, possiblement el tema fonamental de la novel·la. Amb la lectura del llibre es fa també un repàs a la nostra història recent, no tan allunyada en el temps com sembla, i a la vida d’aquell temps a Barcelona.
Us la recomano i us en deixo una petita mostra:

Cuando se dignaba asomar con la suave brusquedad de los temblores de tierra.
Nadie es nunca como ha sido.
Lo malo era saber escribir y no saber donde mandarlas.
Las guerras civiles son masturbaciones del egoismo.
Nunca seré el marido de Alicia. Y, efectivamente, no lo fui. Pero me casé con ella.

Poesia en imatges: exposició retrospectiva d'Albert Aragonès

Fins el proper 30 de novembre, es podrà gaudira la Bliblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa una exposició retrospectiva de l'obra d'Albert Aragonès, amb el títol Nu i cru.

La Biblioteca és un lloc idoni per a aquesta exposició, ja que les obres d'Albert Aragonès es troben a mig camí entre la literatura i la imatges, i són ben bé poesia en imatges.

L'Albert juga amb les imatges, les desconstrueix, les transforma, les construeix de nou i les torna evocant un nou missatge, una nova tendresa.

The winner takes it all, d'ABBA

Com ja fa algunes setmanes, els dissabtes em ve de gust proposar-vos cançons. Avui m'he decidit per The winner takes it all, d'ABBA, una de les meves preferides, i també d'una de les meves millors amigues, dedicadora compulsiva de cançons en sopars d'amics (un petó, Anna).

S'accepten recomanacions.

Se me'n van els ulls cap als llibres

Sempre que entro a una casa se me'n van els ulls cap a les lleixes plenes de llibres, i si en tenen algun per damunt d'alguna taula de la sala d'estar o del rebedor, encara més. Per a mi és la part més interessant de qualsevol llar, que et permet conèixer una mica més a fons els seus habitants. No puc evitar-ho, i la vista no em dóne abast per a rellegir cadascun dels lloms, i em fa gràcia comprovar que m'he llegit algun dels seus llibres, que compartim alguns dels autors. Pot semblar fins i tot de mala educació, de tafaner sense escrúpols, aquesta ànsia amb què em llanço cap a les lleixes, primer dissimuladament i després sense amagar-me'n i gosant a fullejar-ne algun.
N'hi que tenen les lleixes totes ordenades, amb els llibres classificats per mides o col·leccions. D'altres són un aparent caos d'històries, de llibres atapeïts que aprofiten qualsevol espai, horitzontal o vertical, per cridar la nostra atenció. Sigui com sigui, als meus ulls, són el paradís, o una agència de viatges.

Llibretat = llibres + llibertat

Cares del món (20)

Aquesta secció fixa dels divendres, Cares del món, ja arriba a la vintena edició. Encara és molt jove, en té molt per a aprendre, però ja té una caràcter molt definit. I el que és més important: el seu cercle d'amics i col·laboradors es va fent més ampli. Avui us proposo dues fotos enviades, respectivament, pel bloc Té la mà Maria i pel company Tomàs Camacho. La primera molt alegre i divertida; la segona, més seriosa i intrigant, fins i tot em recorda una mica a Annibal Lecter. Gràcies a tots per fer crèixer la família.

Finalista de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet TINET

Us informo que he estat un dels finalistes de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet TINET, convocat per l'Ajuntament de Tarragona, i que ha estat guanyat per Raquel Casas Agustí, de Vilanova i la Geltrú, amb l'obra Que no torni.

En primer lloc, cal felicitar la guanyadora, ja que té molt mèrit haver estat escollida entre els 241 relats que s'han presentat. A més del guanyador, el jurat han elegit 11 treballs finalistes que formaran part d'un recull de contes que l'any vinent publicarà Cossetània Edicions, entre els qual tinc el plaer que es trobi el meu conte La revolució.

Com la majoria de coses darrerament, m'he assabentat de la notícia a través d'un bloc: Amb els 5 sentits. Aquest és un premi al qual li tinc molt d'afecte, ja que també vaig ser finalista l'any 1998 i va representar que es publiqués per primera vegada un dels meus contes, emoció que és impossible d'oblidar.

Els finalistes que també veuran publicada la seva obra en aquesta ocasió són els següents. Des d'aquí una abraçada a tots:

L’últim sopar, de Roger Roig
Salt complicat, de Raquel Picolo
La revolució, de Jesús M. Tibau
Qüestió de paraula, de Núria Busquet
Comandament a distància, de Jordi Bordas
Un cos estrany, de Jordi Boladeras
Aquesta nit a la torre del marquès, d’Ivan Carbonell
Setanta euros, de José Manuel Blanco
Desficis, de Francesc Antoni Asensio
Omaha, de Susanna Sureda
Una altra carta, d’Anna Gorina

Felicitats petites (18)

No l’esperaves, no l’havies demanat, i la sorpresa de trobar-te’l a la vora del plateret, al costat de la tassa de cafè, et fa somriure, i intentes evitar que no es noti gaire que et fa tan feliç un simple bombonet de xocolata. Està embolicat amb un paper lluent. L’agafes amb les puntes de dos dits, com si no li volguessis donar importància, com si estiguessis pensant en coses més transcendentals mentre remenes la cullereta.

Llavors, et planteges un dels grans interrogants: te l’has de menjar abans, o després del cafè?

Quina és la vostra teoria?

Resultat provisional 30è joc literari

El joc literari que vaig proposar ahir fa una mica de respecte, ja ho veig, i pot semblar difícil a primer cop d'ull, però us animo a intentar resoldre'l i us recordo que la resposta serà vàlida si encerteu 3 dels 6 fragments autèntics de Pere Calders. Qui encerti els 6 fragments rebrà el doble de punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot d ellibres de Cossetània Edicions i un lot de 3 ampolles d'oli de la marca Oli de Tortosa.

De moment la valoració del joc té dues vessants: positiva, ja que ahir vaig batre el rècord del bloc amb 950 visites totals, i negativa ja que, fins ara, només he rebut una resposta encertada, de forma brillant, això sí, arribada des d'Esplugues de Llobregat.

L'èxit de visites, evidentment, he d'agrair-lo a la col·laboració dels 37 blocs amics, a qui envio una abraçada virtual, però sincera.

30è joc literari: buscant a Pere Calders

Vaig començar jugant i ja he arribat al 30è joc literari. Per aquest motiu ho he volgut celebrar amb un joc molt especial, ja que comptaré amb la col·laboració de 37 blocs amics, a qui agraeixo profundament la seva entusiasta participació.

Per als nous visitants, us informo que cada dimecres proposo un joc literari diferent, i que sortejo premis a finals de mes entre tothom que participi. Teniu més informació al post d’ahir.
Aquest cop el joc requerirà d’una mica d’esforç i dedicació. He repartit entre els 37 blocs col·laboradors en el 30è joc literari diversos fragments de textos, que aniran penjant al seu bloc a primera hora del matí d'avui. Alguns són autèntics, altres me’ls he inventat jo, i només 6 pertanyen al recull de contes Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders. Molts ja coneixeu l’estil d’aquest autor i potser us serà més fàcil localitzar-los.

El joc consistirà en què em digueu quins són els 6 fragments autèntics de Pere Calders i en quin bloc es troben, i que envieu les respostes al correu jesusimaite@gmail.com amb el nom i població per als nouvinguts. Per tal de facilitar-vos la feina, i incentivar la búsqueda, donaré 1 número per al sorteig dels premis a qui em localitzi correctament almenys 3 fragments, i 2 números a qui localitzi els 6. Atenció, només us donaré 2 oportunitats; no s’hi val a enviar-me correus fins a encertar-ho.

En principi tenia pensat no dir-vos a quins blocs es troben els fragments, per tal que els busquéssiu utilitzant cercadors o regirant pels meus enllaços, però finalment m'he repensat, ja que possiblement ja és prou difícil aquest joc, i us els detallo a continuació.

Ànim, espero que accepteu el repte.

Antaviana
Un que passava
La veïna del pis de sota
Blog de Jordi Andreu
La Marfanta

Emigdi Subirats
Letters, words and poetry
De Roquetes vinc…
Centpeus

El vertigen del trapezista
El bloc de la Jaka

Ara mateix

La panxa del bou

Des del meu mar
Filant prim

Saragatona
Pa sucat amb oli

Malerudeveuret
Llibreria Serret
Cornudellaweb

Tondo Rotondo

Gustau Navarro

Biblosfera
Bloc al circ
El basar de les espècies

Amb els 5 sentits
Tot és possible

Els fabulosos viatges de Rocket
Tres gotes que caminen vora l’infern

La garrofa de Mont-roig

L’asgorfa
Castell de cartes

Ventet del Sud
No em diguis que és un somni
Col·lecció de moments
Més llibres més lliures

Calgru

De pel·lícula: La prima línea vermella, de Terrence Malick

Aquest dimarts dedico la secció De pel·lícula a un film bèl·lic amb un gran repertori, amb Sean Penn, Adrien Brody, James Caviezel, Ben Chaplin, Nick Nolte, John C. Reilly i John Travolta. Rodada el 1998, mostra la guerra des d’un punt de vista humà i l’aprofita per a reflexionar sobre la mateixa naturalesa humana i els seus dubtes. Això es pot veure en els següents fragments:

"—En aquest món, un home en si no val res. I no hi ha més mons, només aquest.
—S’equivoca, jo he vist un altre món, encara que de vegades penso que només l’he imaginat."

"Tothom busca la salvació per ell mateix, com una brasa separada de la foguera."

"No pots ajudar els altres. Creus que un home sol podria aconseguir quelcom en aquest infern? La teva mort no serviria de res. No hi ha cap altre món després d’aquest on tot sigui perfecte; només aquest, aquest bocí de terra."

"—Has vist moltes persones mortes?
—Un munt, però és com veure gossos morts, quan te’n fas una idea. També són carn."

"Ets honrat? Amable? En això es basa la teva confiança? Tothom t’estima? A mi també em volien. Potser imagines que el teu dolor serà menys intens perquè estimaves la bondat i la veritat."

"Aquesta terrible crueltat d’on ve? Com ha arrelat al món? De quina llavor, de quina arrel ha brotat? I de qui és obra? Qui ens mata? Qui ens arravata la vida i la llum, se’n burla de nosaltres mostrant allò que podríem haver conegut? Potser la nostra destrucció beneficiarà la Terra?"

III Seminari sobre patrimoni literari i territori

Espais Escrits i la Institució de les Lletres Catalanes van convocar el III Seminari sobre patrimoni literari i territori, que enguany s’ha celebrat a Móra d’Ebre i Benissanet, entre el 8 i el 10 de novembre, amb la col·laboració de l’Associació Cultural Artur Bladé, l’Institut Ramon Muntaner i la Fira del llibre i de l’autor ebrenc. Aquest Seminari aspira a generar instruments de reflexió o propostes d’acció útils a tots els qui treballen per fer visibles la figura dels escriptors i la seva vida quotidiana.
Jo només vaig assistir el dia 10, però em van semblar molt interessants tant les ponències com els contactes que vaig realitzar.

Carme Torrents, historiadora d’art dedicada a la direcció de la Fundació Jacint Verdaguer, va fer un anàlisis dels centres de patrimoni literari català i va posar de manifest que, malgrat l’aparició de noves tecnologies i els canvis que representen per a la nostra societat, les persones sempre tindran la necessitat de transcendir a través de l’art i la literatura, d’endinsar-se en històries i personatges.

Lluís Solà, autor i director teatral, va posar l’accent en la importància del so com a matèria primera de les paraules, de la llengua.

Jaume Huch, escriptor, editor i fundador de Gàudium (Associació per a la promoció de la literatura i el patrimoni artístic catalans) ens va explicar la història i la situació actual dels audiollibres, així com les seves possibilitats.

Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb, va comentar que el fenòmen d’Internet influirà, evidentment, en els escriptors i la literatura, com qualsevol altra avenç o canvi social, però on tindrà més repercussió serà en tot el que envolta la literatura, és a dir, edició, distribució, difusió… També va posar de manifest el bon moment de la llengua catalana a la xarxa, afirmant que el català ha guanyat la batalla d’Internet, tot i haver perdut la del cinema o dels vídeojocs.

Pere Poy, filòleg i professor de secundària, es va encarregar de fer una exposició sobre el cànon narratiu. Pel meu gust, la seva actuació va ser especialment brillant. Va ser molt incisiu i realista en diversos aspectes, com ara la poca repercussió social que té, malauradament en realitat, la literatura. També va incidir en la necessitat d’un major entusiasme i dedicació per part del professorat per a millorar l’aprenentatge de la literatura. En relació amb el cànon literari català, va exposar els criteris que se segueixen per a establir-lo i les qüestions i discrepàncies que planteja. Va argumentar que les institucions que proposen els escriptors que formaran part del cànon, acostumen a anar lligades a un determinat territori, cosa que provoca l’existència de "zones d’ombra" que han caigut injustament a l’oblit. Finalment, va reivindicar les figures del cànon narratiu ebrenc: Moncada, Bladé i Arbó.
Només hi ha un aspecte de la ponència de Pere Poy on no hi estic del tot d’acord. Va afirmar que la minsa repercussió de la literatura en la societat actual es deu a que no té una finalitat pràctica. Jo no ho penso això, i segur que ell, en el fons, tampoc, ja que la riquesa, el coneixement i el domini del llenguatge que ens proporciona la literatura és útil per a qualsevol àmbit particular o professional de la nostra vida.