09 d’octubre 2007

De pel·lícula: Memento

Pel·lícula del 2001 dirigida per Christopher Nolan i protagonitzada per Guy Pearce.
Leonard pateix una estranya deficiència de la memoria i només pot recordar allò que li ha passat els darrers instants, malgrat que recorda perfectament la seva vida anteriors a la violació i assassinat de la seva dona. La venjança és l’únic motiu de la seva vida, i per tal de perseguir l’assassí, i a causa de la seva peculiar amnèsia, s’ha de tatuar al cos tot allò d’important que ha de recordar i prendre fotos amb anotacions, constantment. L’estructura de la pel·lícula és molt original, anant en petits salts endarrere en el temps. Val la pena veure-a un parell de vegades. Ens permet reflexinar sobre el valor dels records.

Però encara que et vengis no te’n recordaràs.
—La meva dona es mereix venjança. Tant és que no me’n recordi. Que no recordi les coses no implica que els meus actes no tinguin sentit. El món no desapareix quan tanques els ulls.

La memòria no és fiable. La memòria pot canviar la forma d’una sala o el color d’un cotxe, es pot distorsionar tot. És una interpretació, no una gravació. No té força davant dels fets.

9 comentaris:

Psicòloga en Pràctiques ha dit...

Bones!! A mi em va agradar molt aquesta peli!
He rebut el teu mail i gràcies! Però aquests contes no els he escrit jo (tot i que m'agrada escriure, els trec de diferents llocs: quan n'hi ha un que el trobo interessant... el penjo! Vinga, ens veiem!!

Puji ha dit...

Aquesta peli és molt bona, però per entendre-la del tot s'ha de veure tres o quatre cops com a mínim!

Jordi Roig i Valldepérez ha dit...

Molt bona també! Si la mires per segona vegada encara és millor, hi veus tots els detalls que tant passat per alt.

O. ha dit...

Aquesta pel·lícula em va encantar. M'encanten les novel·les que tracten el temps i els esdeveniments com Memento.

O. ha dit...

Hi ha altres pel·lícules interessants en aquest sentit: Amores perros, Pulp fiction, 21 gramos...

Unknown ha dit...

La història de la pel·lícula és interessant quan aconsegueixes muntar el trencaclosques.
Molt bé també la fotografia.

Maria Rosa ha dit...

Hola Jesus! Encantada de donar cobertura a la teva proposta. Envia'm un mail a mrcorreu@yahoo.es amb el teu telefon pq te pugui trucar i aixi ens posem d'acord, ok? Gracies!

un pelegrí ha dit...

Gran pel·lícula, sí senyor.
S'ha convertit en un paradigma per a molta gent de la meva generació (nascuda a partir del '85): estranyament constant i amnèsia selectiva envers una realitat que s'escola i canvia a la mínima que et despistes.
I aferrar-te a un objectiu (inexistent, inassolible?) per mirar de seguir surant.

Anònim ha dit...

Em va agradar molt aquesta pelicula, potser una mica massa complicada pel meu gust. Fàcil de deixar-la de veure al començament.