16 de març 2008

En memòria d'un home gros i bo

Aquest és el meu post més difícil. Fins i tot mentre l'escric em plantejo la conveniència o la necessitat de fer-lo públic, en un blog que pretén ser literari. Però, què és la Literatura sinó una traducció, una interpretació de la vida de la qual beu? I nosaltres som altra cosa que personatges amb capacitat limitada de decidir, amb llibertat condicional?

És a punt d'arribar la primavera, però aquesta estació serà diferent a les altres, perquè, ahir, mon sogre ens ha deixat. És difícil, ara, traduir els sentiments en paraules, per això com a homenatge a un home gros i bo, res millor que una de les meves fotos preferides, de la manera que vull recordar-lo, i la frase que va dir la meva dona quan baixàvem de l'hospital en cotxe: "hi ha tantes coses per recordar, que no me les acabaré".

19 comentaris:

Lucia Luna ha dit...

En moments així, es molt difícil intentar reconfortar-te, nomes vull que sàpigues que em sap molt greu, i que t'envio el meu condol més sincer, i una abraçada per tu i tota la família, dintre de tota la buido, sempre quedaran tots els moments conviscuts, i això, mai ningú t'ho podrà prendre.

Sigues fort, una abraçada amb molta estima amic.
aquí tens una ma per si la necessites.

Queralbs ha dit...

Algú va dir -i hi estic d'acord-, que ningú es mor del tot mentre algú el recorda.
Que el pogueu recordar molts anys.

Ferdinand ha dit...

Es cert que jo no et conec i que no vaig coneixer-lo a ell tampoc, però per això no he de deixar de donar-te el condol i desitjar-te ànims, i que el temps tot ho cura, en aquest cas la cura del temps consisteix en recordar-lo sempre amb els bons moments viscuts amb ell.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Ho sento. Les meves condolences.

Sempre formarà part de la vostra vida. Com totes les persones estimades mai morirà.
Pilar.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Poca cosa hi ha a dir en aquests moments. Ànim a Maite a tu i a tota la família.
Ma. Teresa

Jobove - Reus ha dit...

el nostre pèsam a la teva dona i a tu per aquesta pèrdua, guardeu-li un molt bon record

salutacions

zel ha dit...

El meu sincer sentiment de companyia, les pèrdues sentides costen de superar, per moltes bones intencions que hi posem.
Petons, maco, i per ´la Maite també.

Unknown ha dit...

Una abraçada i repeteixo el que diu en queralbs: ningú mor mentre algú el recorda.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Les meves condolences més sinceres davant la mort d'un ésser benvolgut.

No li conec, però he llegit la seva entrada i li acompanyo en el sentiment.

JORdina ha dit...

Condolencies i records des de Lleida.

Una abraçada i endavant,

Anònim ha dit...

El meu condol més sincer. Tot i que per desgràcia, la mort és la cosa més segura que tenim en aquesta vida, el cert és que mai ens acostumem, per sort, a dir adéu, menys encara a algú que ens és tan proper i que estimem.
Com diu Queralbs, mentre el recordeu també es una forma de mantenir-lo viu. Que sigui per molt de temps.
Una besada

Judit Ortiz ha dit...

t'envio el meu condol

Puji ha dit...

Una abraçada.

núria ha dit...

Una abraçada

Deric ha dit...

sempre va bé poder expressar els sentiments, encara que sigui en un bloc literari.
una abraçada

robelfu ha dit...

Ho sento molt.
Mentre una sola persona el recordi sempre existira.
molts petons.

bajoqueta ha dit...

Ho trobo molt bonic això que va dir la tuea dona. Vol dir que va ser una gran persona.
Ho sento i ànims.