19 de setembre 2009

A te o cara, de Bellini

La música té la capacitat de posar-nos la carn de gallina, d'elevar-nos per damunt de sostres que ni imaginàvem, de congratular-nos amb nosaltres mateixos, el món i l'espècie humana, i un exemple perfecte d'això em passa quan escolto A te o cara, de l'òpera I Puritani, de Bellini, cantanda aquest cop per Pavarotti.

2 comentaris:

anmonbar ha dit...

"Musicofília" d'Oliver Sacks ho explica des del punt de vista neurològic... i tens tota la raó...

Striper ha dit...

La musica no se si ens fa fugui o retrobar-nos amb nosaltres mateixos en tiot cas un gran plaer.