Admiració?

"Les primeres pàgines dels diaris no parlen d’altra cosa i una gran foto ocupa quasi la totalitat de les portades on, en un dels cantons, hi destaca una cinta negra en senyal de dol. La inesperada mort del poeta sacseja una societat amant de la cultura que, de cop, es veu òrfena d’un dels seus fills més il·lustres. Han quedat enrere els anys que milers de persones acudien als camps de futbol i que les audiències es rendien a la telescombraria; ara els recitals de poemes omplen els estadis a vessar i es paguen a la revenda quantitats indecents per entrades a primera fila."

Fragment del conte "Admiració?", inclòs al recull Una sortida digna, on ironitzo sobre una utòpica societat en què la poesia té més audiència que el futbol.

Desdefinicions (154)

AUlivera. Arbre que ens regala el seu or líquid.

celeccionar. Triar el cel sota el qual volem viure.

aturdit. Tal com se sent un president del govent, impotent davant les dades de desocupació.

Sorteig premi votació títol del meu proper llibre

Tal com vaig anunciar el 10 de maig, avui s'acabava el termini per a votar el títol del meu proper llibre, i participar al sorteig d'un lot de llibres de Cossetània Edicions i d'un dels meus llibres.

Heu participat 199 persones, a través de comentaris al blog, al facebook i per correu electrònic.

Us aviso que posteriorment esborraré aquest post, que només és per penjar els noms dels participants i els números que els corresponen al sorteig, que es farà d'acord amb el número del sorteig del TRIO del dilluns 31 de maig. Com veureu, a cada participant us corresponen 5 números.

(Perdoneu la "xapussa", però com que la imatge no es pot veure més gran, he copiat en diversos comentari el nom dels participants i els números que els corresponen).

PD: EI! Ara ja es pot fer gran la imatge!

Ja informaré de tot plegat. Moltíssimes gràcies.

PD2: I com que el número del TRIO d'avui és el 644, ha resultat guanyadora dels llibres Ció Munté, que va enviar un comentari al blog. Felicitats, i gràcies de nou a tothom. Properament informaré sobre el resultat de la votació.

S'atansa la Fira del llibre ebrenc

La setmana vinent tindrà lloc la 7a Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. No me l'he perdut cap any, i enguany tampoc, i d'una manera o altra sempre hi he participat. En pocs anys, aquesta Fira ha revolucionat el panorama de la literatura ebrenca o, com a mínim, n'ha estat el seu principal aparador i mirall. Aparador, perquè han estat dels principals difusors de tot allò que es cou al món literari ebrenc; i mirall, perquè ha servit perquè comencem a creure en nosaltres mateixos, en augmentar la nostra autoestima, en conèixer-nos mútuament.

Com a petit homenatge a aquesta Fira, us deixo amb els posts que li he dedicat els anys anteriors:

2009

2008

2007

Esmorzars de l'Ebre, d'Ignasi Revés

Mentre llegeixes el llibre anterior d'Ignasi Revés, Esmorzars de Lleida, penses: aquest home acabarà malament de l’estómac amb uns esmorzars així. Ara amb els Esmorzars de l’Ebre, potser s’ho ha pres més en calma, només gastronòmicament parlant, perquè d’activitat, Déu n’hi do la que ha portat. El llibre podria ser una mena de catàleg culinari de les Terres de l’Ebre, tot i que no en sigui l’objectiu. Almenys, no se’l veu tan entaulat, i la narració es converteix en gairebé una guia turística, tot i que no n’és l’objectiu; o en un tractat d’antropologia ebrenca, tot i que no n’és l’objectiu. I quin és l’objectiu, doncs? Potser només fotografiar la vida, o subratllar-ne aquelles petites coses que ens l’haurien de fer valorar.
L’Ignasi, aquest cop, en la seva segona sortida, no va sol, sinó que com un Quixot dels nostres dies, es fa acompanyar d’algun fidel escuder. No pretén desfer cap “entuerto”, ni va armar amb llança, sinó amb càmera de fotos i bloc, ni es cobreix el cap amb el famós Yelmo de Mambrino, sinó amb un barret, si fa sol i no se’l deixa i no acaba amb el nas cremat. Ja vaig tenir l’honor i el plaer de compartir la seva visita a Tortosa, i de veure’m convertit així en personatge del llibre.
L’Ignasi es mostra curiós, tafaner, xafarder, i es dibuixa a si mateix amb aires de despistat, de maldestre (“em costa poc entrepussar i caure”, “m’embruto les mans de greix”, “no sentitia un rinoceront fins que el tingués al clatell”), però la seva vista és aguda, i descriu amb mestria i tendresa paisatges i persones, sensacions i records. Sap posar els adjectius idonis, i de vegades et sorprèn amb descripcions bellísimes i visuals: “els núvols semblen dibuixats amb la part allargada i plana d’un guix”.
Són molts els plats dels que parlar, i enumerar-los tots ens faria entrar massa gana: anques de granota arrebossades en farina i fregides en oli, truita de julivert al suc de l’anguila, baldanes, popets, truites de tres pisos amb formatge fos al mig, peus de poc, cua de bou, boquerons...
Us deixo tastar, només, uns calamarsets:
“L’Àngel el va trobar tendre, de bon mossegar. Hi estàvem d’acord. No va ser la flonjor, però, la nota de color del plat. Van ser els alls, que vaig escarxar amb la forquilla i me’ls vaig menjar barrejats amb els calamarsets, la tomata i les boletes de pebre. Tot plegat va adquirir un sabor fraternal, sincer, autèntic, alegre i extrovertit. Com el caràcter de la gent del Delta”

Amb aquesta obra, l'Ignasi demostra el seu amor per les Terres de l’Ebre i pel riu, com demostra al final de l’episodi de Tortosa amb aquestes paraules:
“Mentre el contemplo per enèssima vegada, em pregunto si en aquest riu me n’hi he deixat un bocí o si, al contrari, és d’aquest riu que en porto un bocí allà on vaig”.

Tria el títol del meu proper llibre i guanya un premi!

Demà s'acaba el temini per a participar en aquesta iniciativa. Tria el títol del meu proper llibre entre tres opcions, i participa en el sorteig d'un lot de llibres. Ànim que gairebé ja han participat 200 persones, entre correus electrònics, comentaris al blog o al facebook!

Més informació en aquest apunt.

Basin Street Blues, de Louis Armstrong

Louis Armstrong torna a Tens un racó dalt del món, suant, fent-me vibrar, emocionant-me. Gràcies, Louis. Basin Street Blues.

A poc a poc, i deixant rastre

A poc a poc, i deixant rastre, no et deixa de sorprendre cada pas. Admiro el teu admirar, atleta de la màgia sense truc.

Cares del món (152)

Queralt Boix ha trobat a Tor aquesta Cara del món, diguem-ne que terrorífica.

Josep Igual convidat a Tens un racó dalt del món

Josep Igual és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món del Canal 21. Hem parlat de la seva faceta com a escriptor, músic i periodista, de les seves narracions cada cop més concises i agudes, de bisturí ha dit algú. Es tracta d'un dels escriptors ebrencs amb una trajectòria més gran, en narrativa breu, dietaris, novel·la, poesia, i amb premis en tots els gèneres, el darrer el Premi Ciutat de d'Alcoi de poesia per Huomo qualque.

Amb Igual he coincidit en nombroses trobades i activitats literàries arreu de les Terres de l'Ebre, i sempre és un plaer per als sentits i la intel·ligència compartir tertúlia amb ell.

El programa es veu per primer cop el dimecres a partir de les 21.00, els dies següents en diverses repeticions, i durant una setmana a la web de TEVEON.

Com cada setmana, sortejarem un llibre del convidat, en aquesta ocasió un exemplar del recull de contes Fugida en cercles.

El carrer mullat

El carrer mullat fa baixada cap al futur. No ens fa por relliscar i caure, si amb un paraigües en tenim prou, si tinc un braç lliure per a estimar-te.

.

Text inspirat en una foto de Tere Balañà.

Trobada sortides dignes

Arran d'una de les iniciatives d'aquest blog, fa uns mesos es va publicar el poemari Totes les sortides dignes (Petròpolis), on van participar més de 70 autors/es.

Amb l'excusa de la trobada d'alguns dels autores/es d'aquest llibre, us convido a un seguit d'actes que tindran lloc a Vall-de-roures, el 5 de juny:

12.30. Trobada d'autors/es a la llibreria Serret, i signatura dels llibres Totes les sortides dignes i Una sortida digna

14.00. Dinar a Lo Trull de les raboses, amb lectura de textos inclòs (si us voleu afegir al dinar, envieu-me un correu).
17.30 Espectacle de poesia eròtica Menja'm, de Judit Ortiz, basat en els seus llibres Sobreàtic i Soterrani (Arola).
.
Després, podeu anar a Móra d'Ebre a gaudir de la Fira del llibre ebrenc i de la Fira d'espectacles literaris Litteratum.

162è joc literari

Arribem al 162è joc literari, l'últim del mes de maig, i us demano que busqueu el nom dels dos escriptors de la imatge (com veieu són bastant antics i no disposem de fotografies, tot i que la seva imatge ha estat immortalitzada de diversa forma) i que els aparelleu amb la ciutat que li correspon a cadascun.

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig del premi del mes: un lot música, llibres i un retrat que us faran arribar els autors i autores, i a qui agraeixo molt la seva col·laboració.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de juny.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Microcontes: D'esquena al gira-sol

Al blog El fil de la paraula ens animen a escriure microcontes basats en algunes imatges. Jo ja hi he participat amb aquest text:

.

Els gira-sols em donen l'esquena. Comprovar que no sóc el centre del món m'alleuja i em deprimeix alhora.

Tossut de mena

"Ja fa tres dies i cinc hores, però ell no es dóna per al·ludit; és massa tossut per admetre que estava equivocat. “Però si no tinc res, no cal que aviseu al metge, que em passarà de seguida”, deia minuts abans del traspàs. Es veu que això que a tothom ens arriba l’hora, no ho veu gens clar. Per fer-lo canviar d’idea no han servit ni el diagnòstic del metge (que el coneix de fa anys i ja el dóna per impossible), ni el certificat del jutjat, ni l’espillet que es posa davant del nas per veure si s’embafa."

.

Fragment del conte "Tossut de mena", un dels que més m'agrada llegir darrerament en públic, perquè penso que és una bona mostra de la barreja d'humor i tendresa amb què he intentat tractar la mort a Una sortida digna.

Fosca amb Una sortida digna

Fosca, la gossa que acompanya durant els seus passejos al blocaire Onatges, posa amb un exemplar d'Una sortida digna. Com els altres lectors/es del llibre que m'han enviat fotos, ha rebut un conte inèdit de regal.

Anima't.

Desdefinicions (153)

diabòlic. Dia en què tot surt malament.
barçarda. Sentiment de temor que pateix un culé tradicional, encara que guanyi 2-0.
batxillerrat. Estudis secundaris erronis.

Poems & blogs a RTV Vilafranca

Reportatge de RTV Vilafranca sobre la presentació del poemari Poems&blogs. Poetes a la xarxa, on col·laborem 33 blocaires.

Dues cartes, de Slawomir Mrozek

Fa unes setmanes vaig tenir l'honor de rebre una classe magistral a casa de l'exprofessor (s'ho és mai, exprofessor?) Manuel Pérez Bonfill, que, coneixent el meu desfici pels contes i atesa la seva creença que ens em d'obrir més al món, em va regalar un exemplar del recull de relats de Slawomir Mrozek, Dues cartes.

Un gran regal.

Els seus relats són sorprenents, originals, una mica surrealistes, aparentment absurds. O sigui, com l'essència humana que volen reflectir, tot i que sigui amb un mirall d'aquells que ens desfiguren, i que ens fan riure tant. I sobretot, fan pensar.

Al relat "Monica Clavier", un no ningú es creua al camí d'una estrella del cinema que s'hi encapricia. La premsa, la massa, el confonen per un altre, i ell es troba a gust en aquesta confusió, i juga a interpretar el seu nou paper, i se sent algú per primer cop a la vida.

El relat "Al molí, senyor meu, al molí" ens narra una història inquietant. El mosso d'un molí troba un cadàver a la rescolsa del riu. És un conegut del seu passat i per a evitar problemes i preguntes, decideix enterrar-lo sense dir res. Els dies següents continuarà trobant cadàvers que venen de riu amunt, del seu passat, i, a poc poc, anirà fent-se un cementiri particular, aquest cop amb la complicitat dels amos i els fills del molí. Fins que un dia, el cadàver que apareix és el seu. I no sap què fer-ne, li dol entrerrar-lo...

A "Nit en vetlla", un viatger es veu obligat a passar la nit en un castell. L'avisen que no dormirà, per culpa dels fantasmes. Però serà la por de tenir por la què el torturarà per sempre.

"Aquells que em porten" és un dels més surrealistes. El conte ens aboca de cop, sense preàmbuls al mig de l'acció: "Em porten de cara amunt, de cara al cel, em passejo per damunt de la terra". Ni el protagonista, ni nosaltres, sabrem mai per què el portaven, ni qui, ni on. Només descobrim astorats que, de sobte, toca de peus a terra. Enyora aquells dies en què se sentia transportat, i la seva obsessió serà tornar a sentir aquella sensació.

Per a acabar, us deixo amb alguns fragments:

.

"Perquè és un fet que el riu flueix, i no s'acaba aquí, al molí. No sé on té la desembocadura, però tampoc sé on té el començament i, tot i això, sóc aquí."

"No és millor dependre del moviment que de la immobilitat? D'un riu, que d'un cadàver?"

"Unes branques n'ocultaven d'altres, igual que l'aigua s'oculta a ella mateixa."

Participacions al 161è joc literari

En aquest post recolliré els textos que participen al 161è joc literari que vaig proposar dimecres passat, el de tipus creatiu de cada mes. Animeu-vos i podreu aconseguir punts per al sorteig del premi del mes. El termini acaba l'1 de juny.
Sanset, Isabel Barriel (bis), Jordi Casanovas, garbi24, ricderiure, Rafel Casas, Si dubto sóc..., Lisebe, Fons d'armari, De res, massa, Lolita lagarto, Sergi G. Oset, Una més en aquest món de mones, Gurmet, McAbeu, A encesa de llums, Marta Pérez Sierra, Fil a l'agulla, Que tinguem sort, Cap a la A, Mar i cel, Carme Rosanas,
.

Una escena tendra, sens dubte.

Un home gran, amb aire savi i profund, probablement jubilat i sense obligacions, que si volgués podria passar-se el dia al sofà mirant la novel·la de torn; l'acompanya la que deu ser sa néta, dolça, jovenívola, innocent, riallera. Feliç com només ho són els infants innocents. Una parella insòlita i bella, irradiant joia en la seua anormalitat. Units enmig d'un món que no els té en compte per res. Units, i en més d'estar enfadats amb el món, de rebotar-se contra tot, d'arrebossar-se de mala llet i odi i putejar als altres... intenten arrencar un somriure als desconeguts.

O això és el que sembla, vaja.

Quan vaig adonar-me'n que fallava alguna cosa la parella ja havia desaparegut. La meua cartera, l'ordinador portàtil que havia deixat a terra mentre saludava la xiqueta i les ulleres de sol, també.

Autor: Oriol Fuster

.

No havia d’haver menjat cigrons. Si ja ho sé jo el que passa cada cop que en menjo! De cop i volta els budells... som-hi, per feina! I justament avui que m’estreno de pare Noel en aquest dimonis de centre comercial que aneu a saber on han amagat els lavabos! I si encara no n’hi hagués prou amb la postureta ridícula, entoma-la! La canalla ho troba la mar de divertit. I els nanos com aquell, que són innocents i tot plegat la festa es fa per ells o sigui que, apa, a somriure com un babau no fos cas que agafessin un trauma, però, i els pares? On tenen el cap els pares? Que no s’adonen que no ho és gens de divertit? M’estic cagant per l’amor de Déu!!!!!!!!!!!!!!!!

Autor: Llum Degas

.

És un Nadal amb màniga curta, amb el sol escalfant de valent, amb l’aire tan dens que diries que es pot tallar. No es veuen muntanyes, ni neu, ni avets carregats de boles de colors. Al mig del carrer hi ha un papa Noel prim, vell, de cara arrugada, amb barba blanca. Du una gorra de ganxet i un pantalons i un jersei un pèl rebregats, això sí : ben vermells. Del braç li penja un sarró transparent, o és una bossa? No hi porta regals ben embolicats amb papers setinats i llaços recargolats, només llaunes buides de begudes. Si s’hi esforça en pot fer meravelles.
- Ho, ho ho ! Et faig una fotografia?
Hi ha una nena petita amb la il·lusió pintada als ulls, s’hi ha acostat sense pensar-s’ho. I somriu.
El papa Noel treu una màquina de fotografiar ben curiosa i enfoca. I la nena riu perquè només ella sap que l’aparell és màgic i que si té sort, i com que s’ha portat bé, aquest li deixarà alguna joguina. Això sí: no podrà entrar per la xemeneia com expliquen els contes, però ella li deixarà una finestra oberta.

Autora: Mª Lluïsa Gascon Prades

.

Aquest Pare Noel esquifit té més vermellor a la cara que no pas al vestit, un nas gros roig com un pebrot i uns ulls foscos que no traspuen bonhomia, sinó profunda inquietud. No duu les ulleres reglamentàries de Pare Noel. La barba llarga i tirant a groguenca, deixada a créixer a l'atzar, sembla un fregall immens. Trobo a faltar les celles tofudes. El barret de ganxet és carrincló com ell sol. La samarreta estàndard és d'un vermell força diferent al dels pantalons, gairebé rosats de tantes rentades. A primer cop d'ull sembla que les càmeres fotogràfiques fetes amb llaunes de refresc no siguin del tot segures per a les criatures. Al seu favor direm que les botes estan ben netes i que s'ajup per posar-se al nivell de la nena que està tan feliç de fer-se una foto amb el Pare Noel. Tot un detall.

Autora: Núria González

.

De sobte, de la càmera fotogràfica en sortí una nena preciosa. Es col·locà en idèntica posició davant meu. Mirant-me. Somrient-me. Ambdues figures estaven completament absortes del carrer, de la gent, del tràfec i del temps. A poc a poc, vaig ajupir-me lleugerament. Les mans als genolls. L’esguard fixat en els seus. Els vaig oferir també el meu millor somriure. Ell va treure de les bosses que penjaven dels seus canells una llaunes buides de beguda, amb les quals creà una forma abstracta i destriada de tot. Me la donà. Seguien mirant-me. Vaig abaixar la vista, per observar el present. Era la seva càmera fotogràfica o si més no una altra de semblant. Quan vaig voler donar-los les gràcies, ja no hi eren. Al carrer només hi restava vianants, tràfec i temps.
Autora: Montse Urpinell

Litteratum. Fira d'espectacles literaris a Móra d'Ebre

Litterarum · espectacles literaris és l’activitat que aglutina els espectacles realitzats amb motiu de la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs que tenen l’objectiu de fer la màxima difusió de les lletres ebrenques arreu. Aquests espectacles estan pensats per després poder-se contractar a preus assequibles i adaptats a les necessitats d'activitats culturals relacionades amb el món del llibre i la cultura. Cliqueu per descarregar el programa Programa2010.pdf

En aquest apartat anireu trobant tots els espectacles que la coproduirà o col·laborarà la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs.

En l'edició del 2006 vam estrenar els espectacles, CANÇONS DE MANDRÀGORA de ROBERT FALTUS i L’ESCRIPTOR INEXISTENT de MONTSE CASTELLÀ.

En l'edició del 2007 vam estrenar els espectacles, DE BOCA A AURELLA de PEPET I MARIETA i LLETRES D'AIGUA de JESÚS FUSTÉ.

Cada Cop que te'n vas, de Whiskyn's

Cada Cop que te'n vas, de Whiskyn's, per a tots els que encara tenen esperança.

Paraules velles

Paraules velles esdevenen nous tresors

a la tèbia llum de les idees.

.

Paurels inspirades per la foto de Salvador Colomé.

Cares del món (151)

La Núria col·labora de nou amb la secció de Cares del món amb aquest rostre amb ressonàncies taurines.

Toni Orensanz a Tens un racó dalt del món

El convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món ha estat el prioratí Toni Orensanz, periodista i escriptor. Amb ell hem parlat dels lligams entre periodisme i literatura, de la dura experiència que va representar l'escriptura de L'òmnibus de la mort: parada Falset, del seu recull de relats El falsari, on narra històries senzilles, humanes, divertides i tendres de personatges de poble del Priorat... De la conversa en destaco una frase: "la necessitat de comunicar-nos ens fa humans".

El temps només ens ha permès tocar de passada la figura de l'autor del Priorat més conegut del s. XX, Salvador Estrem i Fa, aquesta catalanista de Falset mort durant la Guerra Civil, conegut com El poeta del Priorat. Per aquest motiu us transcrirc el fragment de la narració “Les portes tancades” on capta la sensació de cert fracàs i desencís que amara gran part de la literatura prioratina d'aquells anys:

.

“Si visitéssiu les viles de la terra del Priorat, d’aquesta terra muntanyosa, de reflexos auris i clapejada de vinyes, us adonaríeu de seguida que no és tot or el que lluu, malgrat tot el que en un esclat d’entusiasme se’n pugui dir actualment. En endinsar-vos pels seus carrers, adés estrets i pedregosos, adés costaruts i esglaonats, adés plans i amb lloses, haureu esment d’una passada grandesa, sentireu dins una mena de pregonesa com d’una àmfora buida i gran, el ressò de les vostres passes i de les vostres veus profanant un silenci com de lloc abandonat, una mena de silenci que s’arrapa a les pedres dels murs, als portals de les cases i a les lloses dels carrers i que encomana al vostre esperit una mica de gelor de tomba.”

.

El programa es podrà veure aquests dies en diverses repeticions al Canal 21, i durant una setmana a la web de TEVEON.

Com cada setmana, sortejarem un llibre, en aquesta ocasió un exemplar de El falsari.

Llibre foradat

Alguns llibres pateixen forats importants. En alguns casos, el que hi ha al darrere és el més important.

161è joc literari

Benvinguts i benvingudes al joc literari de tipus creatiu que proposo cada mes. Aquest cop us demano que escriviu un text d'entre 100 i 200 paraules inspirat en aquesta fotografia d'Araceli Merino amb què vaig fer un post fa uns dies i que podeu veure més gran al seu blog .

.

Envieu els textos a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç. Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
Tots els textos correctes, que recolliré en un apunt dissabte vinent, aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes: un lot música, llibres i un retrat que us faran arribar els autors i autores, i a qui agraeixo molt la seva col·laboració.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris del blog d'aquest mes acabarà l'1 de juny.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Presentació de Poems&blogs. Poetes a la xarxa. 15 de maig, 3/3

Una nova mostra de la potència, generositat i empenta del col·lectiu blocaire ha estat la presentació del llibre Poems&blogs. Poetes a la xarxa, que compta amb la col·laboració de 33 blocaires. Cal agrair tota la tasca que han dut a terme per fer realitat aquest projecte a la Violant de Bru i al Santi Borrell, i també l'excel·lent presentació d'Anna Ruiz, que ha tingut el detall de dedicar unes paraules a cadascun dels coautors del llibre.

Com sempre, aquesta mena d'actes es converteixen en una cassola on bullen sensacions, on es posen rostre a pseudònims. Personalment, m'emociona comprovar les emocions que detecto en algunes cares quan em saluden per primer cop.

Més informació a:
blog de Poems&blog i a la seva galeria de fotos.
Marta Pérez Sierra

Passes

Trepitges indecís i valent.

Absent al temor,

de món assedegat.

Lectura de contes a Vilafranca del Penedès. 15 de maig 2/3

El segon acte del dissabte 15 de maig va ser la lectura d'alguns dels meus contes a Vilafranca del Penedès, convidat per l'Associació Llambrusca contra l'alzheimer. Agraeixo que hagin confiat en mi per a organitzar aquest acte, l'afecte amb què m'han tractat, i que m'hagin donat l'oportunitat de llegir alguns dels meus contes, cosa que cada cop m'agrada més fer en públic, i poder veure les seves reaccions, i comprovar de forma instantània els efectes d'unes paraules unides en la solitud del meu despatx.

L'assistència fou prou nombrosa i, com sempre, la majoria formen part d'aquest entranyable i estimat col·lectiu dels blocaires que em segueixen i em donen força.

Més informació al bloc de la Pilar.
I la Marta també n'explica coses.

Desdefinicions (152)

maeternitat. Condició de mare, per a tota la vida.
EEUUropa. Vell continent que ha perdut el seu pes específic al món, a favor d’altres.
.
I una Desdefinició regalada per Jordi Soler:
Sexessible: Adj. Persona fàcilment accessible sexualment. [fonetica catala oriental]

Lectura de contes a Sarrià. 15 de maig 1/3

Com ja vaig anunciar, el passat 15 de maig vaig gaudir una autèntica marató d'activitats, que aniré explicant en tres posts.

Al matí, m'esperaven per fer una lectura de contesa la llibreria A peu de pàgina, al barri de Sarrià de Barcelona. Arribo amb temps. Visito el Monestir de Pedralbes i passejo per Sarrià. Prenc un tallat en un bar. A través del finestral veig la pastisseria Foix. Em pregunto si un trasnsportista que passa per davant (clarament immigrant) sap si aquesta pastisseria era d'un dels més grans poetes del nostre país.

Arribo a la llibreria i comento amb la llibretera la dificultat de viure del "cuento" al nostre país, on pràcticament només en viuen un parell d'escriptors d'aquest gènere. I la màgia es fa present quan tot just llavors entra a la llibreria Sergi Pàmies.

Començo la lectura de contes bastant puntual. No hi ha gaires assistents, però de qualitat, amics i amigues blocaires a qui avui poso rostre, i que justifiquen amb escreix el meu viatge fins a Barcelona.

Dino a barri, remenat de favetes, bistec i flam. Camí del camí per a anar a Vilafranca, veig en alguns balcons senyeres blaugrana a l'espera de la celebració de l'endemà.

Sexe mòbil singular, de Marta Pérez Sierra

La poesia és joc, i el sexe també, i Marta Pérez Sierra és juganera. I la poesia i les noves tecnologies no tenen per què seguir camins divergents. Per tot això, fa uns anys va decidir enviar 50 poemes eròtics per SMSs a les seves amistats. La iniciativa fou molt ben acollida, i Sexe mòbil singular (SMS) és el recull d'aquests poemes que reivindiquen la dimensió lúdica de la literatura. Un magnífic incitant exemple a seguir. Com a mostra, us transcric algun dels poemes.

Ella seia a la banqueta

del piano;

ell, darrere, componia

melodies en ella.

Clau de Fa.

Semicorxeres

els pits de noia,

blanques els malucs,

silenci en el pubis verge.

.

He caminat nua sobre nits

incertes de mascles

sense seny.

He passejat nua per la imaginació

de mascles alletats amb fel.

I he agafat fred.

Concurs de fotografia

Us animo a participar al segon concurs de fotografia "Déjà té la mà too much strong dona", que organitzen una colla especial de blocaires molt coneguts i estimats. Hi ha diverses categories, i segur que poden participar en alguna d'elles. Jo ja començo a buscar entre els meus arxius.

Podeu mirar les bases al blog de Robertinhos.

Litteratum. Fira d'espectacles literaris a Móra d'Ebre

Massachusets, de Bee Gees

Els Bee Gees existeixen més enllà de Febre del dissabte a la nit.

Instant fugisser

Impossible retenir el pas fugisser dels instants. Intento inútilment acaronar la llum.

Cares del món (150)

Dafne ha trobat aquesta cara del món embarretada a Amsterdam. Aprofito l'ocasió per a agrair de nou a tothom que m'ha enviat cares d'arreu del món, que ha pensat en mi durant els seus viatges o passejades. Gràcies.

Petropolis i Jaume Llambrich a Tens un racó dalt del món

Jaume Llambrich, el company blocaire de La Cala, és el convidat del programa d'aquesta setmana de Tens un racó dalt del món, al Canal 21. Hem parlat del seu blog El basar de les espècies, dels seus pod casts (em escoltat el que va fer sobre un poema d'Adrià Chavarria), de l'impacte de les noves tecnologies a la indústria dels llibres i, sobretot, de la seva de la seva editorial per internet de llibres gratuïts Petròpolis. I també em informat de la 4a edició de l'Ebrebloc els dies 15 i 19 de maig.

Com cada setmana he fet una pregunta relacionada amb el convidat. En aquesta cas ha estat la següent: a quin país pertany la ciutat de Petròpolis.

Si envieu un SMS al número 27011, posant TVON(espai)RACO(espai) "resposta", entrareu al sorteig de 5 exemplars del llibre Jo sóc aquell que em dic Gerard.

El nom d'aquesta ciutat, que dóna nom a l'editorial, està relacionat amb l'autor austríac que Jaume Llambrich ens ha recomanat: Zweig.

.

Podeu veure el programa al Canal 21 a les repeticions dels propers dies, i a la web de TEVEON.

Zero

Res pitjor que el balanç zero, que el temps passi i no deixi petjada.

.

Imatge que em va cridar l'atenció passejant per Alcanar.

Marató d'activitats el dia 15 de maig

Aquest dissabte, 15 de maig, tinc una autèntica marató d'activitats, i si esteu als voltants del barri de Sarrià de Barcelona o de Vilafranca del Penedès, em podreu venir a saludar, i fins i tot escoltar-me llegint algun dels meus contes.

.

- 13.00 h. Lectura de relats a la llibreria A peu de pàgina, al carrer Major de Sarrià, 50.

- 18.00 h. Lectura de relats a L'Escorxador, Vilafranca del Penedès, en un acte que promou l'Associació Lambrusca contra l'alzheimer.

- 19.00 h. Presentació del llibre Poetes a la xarxa, de diversos blocaires poetes, on també

col·laboro. L'Escorxador, Vilafranca del Penedès. Podeu llegir la notícia aquí.

.

Ja us explicaré aquest cúmul d'activitas i emocions.

160è joc literari

Avui sí que arribem al 160è joc literari, el segon del mes de maig, on torna un tipus d'enigma molt colorista. Es tracta de relacionar cada autor/a amb el color que li correspon; color el nom del qual apareix en el títol d'algun dels seus llibres.

Per tant, heu de trobar el nom dels 3 autors i el títol dels seus llibres, amb el nom de color corresponent, i enviar la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig del premi del mes: un lot música, llibres i un retrat que us faran arribar els autors i autores, i a qui agraeixo molt la seva col·laboració.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris del blog d'aquest mes acabarà l'1 de juny.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Jaume Llambrich i Petròpolis a Tens un racó dalt del món

Jaume Llambrich, el company blocaire de El basar de les espècies serà el convidat del proper programa de Tens un racó dalt del món, al Canal 21. Té moltes coses interessants de què parlar: de la seva editorial per internet de llibres gratuïts Petròpolis, de la seva experiència com a editor a la URV, de la literatura i les noves tecnologies, de les Creative Commons...

La seva passió pel món dels blogs i pels llibres és del tot altruista, i la mostra és que fou ell qui de forma genersoa va crear el blog, el facebook i el twiter d'aquest programa.

Però de moment encara podeu veure l'anterior programa a la web de TEVEON, amb Gerard Vergés com a convidat.

preludi domèstic al pas de la llum

El so poc discret de la persiana (ja ho cantava Raimon), preludi domèstic al pas de la llum.

.

Òscar Palazón lligant la persiana a Cal Dasca, Les Borges del Camp, abans de la presentació dels nostres llibres.

Tria el títol del meu proper llibre i guanya un premi!

Fa uns dies us vaig explicar que em trobo en el procés de tria dels contes del meu proper recull. Ja tinc els contes escollits, i ara només falta decidir el seu títol. Per a mi és molt important, i després de barrejar diverses opcions, han quedat tres títols finalistes:

.

A) Humans i accessibles

B) I un cop de vent els despentina

C) A un centenar de metres, un pont

.

Com que no m'acabo de decidir, i segurament no ho faré fins al dia del judici final (o sigui, quan l'editorial em digui: ja!), us demano que el trieu vosaltres.

Per tant, entre aquests tres títols vull que digueu quin us agrada més, quin us atrau, quin us desperta més sensacions...

Podeu posar un comentari en aquest post i/o enviar-me un correu a jesusimaite(arrova)gmail.com o fer-ho a través del facebook . Això sí, us demano que deixeu clara la vostra identitat ( si voleu), perquè entre tothom que participi sortejaré el següent premi:

.

- Un dels meus llibres anteriors a escollir.

- Un lot de sis llibres de Cossetània Edicions, format per:

Quaderns deltaics, de Josep Igual

Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve

Mans de fang, de Francesca Aliern

Port endins, de Vicent Pellicer

Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón

El falsari, de Toni Orensanz

.

Animeu-vos a participar, teniu de termini fins al 30 de maig.

.

Per tal d'ajudar-vos a decidir, us explico el sentit dels títols:

Humans i accessibles. La idea del títol parteix de Jesús Fusté, ja que aquest cantautor i amic em va explicar que buscava una paraula per a definir els meus contes, i va trobar que la idònia era "humans".

I un cop de vent els despentina. La majoria de personatges del conte es troben en un moment en què la vida els dóna una petita o gran sotragada, que potser canviarà el seu rumb, o no, i només serà com un cop de vent que els despentina una mica.

A un centenar de metres, un pont. Els personatges es troben a mig camí de la seva vida, de vegades indecisos, de vegades dubten, de vegades es veu una sortida, no massa propera ni llunyana, com un pont damunt d'un riu, que no sabem si travessaran.

Desdefinicions (151)

suc-cedani. Sembla un suc de taronja, però no ho és.
patriotitis. Inflamació de l’orella provocada en escoltar inflamades, exagerades, malorientades, falses, mostres d’amor patri.
Estat-ic. Estat inamovible, de rígida constitució.

He salvat una vida

Fa unes setmanes vaig salvar una vida. M'explico.

Durant la preparació del recull de relats Una sortida digna em vaig dedicar a escriure contes on apareixia sempre un mort. Un cop enllestit el recull, sense adonar-me'n continuava matant personatges dels emsu contes. Es veu que quan li trobes el gust a matar, no pots aturar-te. D'aquesta manera, fa unes setmanes, vaig situar un personatge en una situació límit, en ple esforç vital, i la primera intenció fou acabar amb un final dramàtic la història. Però vaig pensar que ja n'hi havia prou, i al darrer moment vaig decidir salvar-li la vida.

A La Pèrgola

Una vegada al mes, aproximadament, col·laboro amb els esbojarrats amics que perpetren el programa de Ràdio Tortosa La Pèrgola, gravat a Jesús. En aquest darrer programa, possiblement l'últim on participi aquesta temporada, he regalat un exemplar de Postres de músic, per a sortejar entre l'audiència de La Pèrgola. Si escolteu el programa o visiteu el seu blog sabreu com participar.

Les bruixes d'Arnes, de David Martí

Les hereves d'un antic llinatge de dones lligades a les forces de la natura i del sobrenatural, i un monjo que les ajuda; un llibre misteriós que cal protegir, compendi de coneixements màgics antics, portat de terrer llunyanes per uns templers; el fanatisme i la intolerància de la Inquisició... Tot enmig del segle XVI, ambientat en el paisatge encara desconegut dels Ports i, Ebre avall fins al Delta, li ha servit a David Martí per fer de la seva primera novel·la, Les bruixes d'Arnes, un dels èxits del passat Sant Jordi a les Terres de l'Ebre. Una aposta d'aquest autor que ha clicat la tecla de "reiniciar" a la seva vida i que té una història interessant que explicar.

Solucions i guanyador dels jocs literaris d'abril

El guanyador dels jocs literaris del mes d'abril ha estat Eusebi Morcillo, el famós pallasso Muniatto, que s'emportarà el premi del mes: un lot de 10 llibres d'Arola Editors. Em fa gràcia, perquè precisament ell va ser qui em va parodiar fa uns dies. Pot semblar tongo, però la gent que participa sap que faig el sorteig d'una forma totalment transparent i justa.

Les solucions dels jocs del mes són els següents:

155è joc literari: C, B, A

156e joc literari: En aquest enllàç trobareu totes les participacions al joc creatiu del mes.

157è joc literari: Gerard Vergés

158e joc literari: Fiesta, d'Ernest Hemingway

Rita Hayworth - Put The Blame On Mame

Poca cosa més es pot afegir. Després de tants anys, Rita Hayworth (Gilda) i Put The Blame On Mame. Uf, que n'aprenguin!

Alfa i Beto: dos burros molt especials

El passat 4 de maig vaig veure una notícia curiosa al Telediari de TV1. Luís Soriano, un especial agent cultural de Colòmbia, viatja per les regions més pobres i abandonades del país oferint el servei de Biblioburro, acompanyat de dos d'aquests animals que anomena Alfa i Beto.
No sé si la notícia m'omple més d'esperança o de tristesa. La podeu veure al servei de vídeos a la carta de TVE, entre el minut 48.49 i 50.35 d'aquest enllaç.

La vida

No hi ha millor guionista que la vida.

Cares del món (149)

Una Cara del món allargada i un pèl trista; potser no li agraden certes tasques domèstiques.

Gerard Vergés a Tens un racó dalt del món

Ahir vaig tenir el plaer de compartir conversa amb Gerard Vergés, durant el 7è programa de Tens un racó dalt del món, al Canal 21. Hem fet un brevíssim repàs a la seva trajectòria, hem parlat de gèneres literaris (ell és un mestre de la poesia i l'assaig), hem parlat de la necessitat de no creure's una Dulcinea del Toboso i recordar que ets Aldonza Lorenzo, ens ha recomanat la lectura de Tirant lo Blanc i de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, hem escoltat un fragment de la cançó Maig d'amor, de Jesús Fusté, basada en un poema de Vergés, Xulio Ricardo Trigo ha llegit un fragment d'Alfabet per a adults, i...

Podreu veure el programa sencer a la web de TEVEON, durant una setmana.

Com cada setmana, he fet una pregunta durant el programa: a més d'escriptor, quina és la professió de Gerard Vergés? Podeu enviar la resposta, fins l'11 de maig, amb un SMS a TVON RACO "resposta" al 27011 i entrareu al sorteig d'un exemplar signat de La insostenible lleugeresa del vers.

Kit de supervivència

Creure en catifes voladores i abraçar-se a un somriure és un bon kit de supervivència. Quin és el vostre?

.

Post inspirat en una il·lustració de Vèlia Bach, col·laboradora dels jocs literaris d'aquest mes.

159è joc literari

Comença un nou mes i els jocs literaris arriben ja a la 159a edició. Avui us proposo una mena d'enigma on caldrà descobrir el títol d'un llibre d'un dels autors més coneguts del gènere de ciència ficció (segur que els amics d'Hespéria el coneixen, i fins itot han deixat pistes).
.
Envieu la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig del premi del mes: un lot música, llibres i un retrat que us faran arribar els autors i autores, i a qui agraeixo molt la seva col·laboració.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris del blog d'aquest mes acabarà l'1 de juny.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

NOTA: Com veieu, aquest realment és el 159è joc literari, no el 160è (perdo neurones acceleradament). Ja rectificaré el títol del post posteriorment, per tal de no interferir amb els enllaços que apareixen a altres blogs.

Premis dels jocs literaris de maig

Aquest mes, el premi que sortejaré entre tothom que encerti algun dels jocs que proposaré els dimecres de maig, serà de nou un lot variat de música, llibres i dibuixos, dedicats de forma personalitzada pels autors i autores. No us el perdeu! Com més encerts, més possibilitats:

Música:
- Soul.cat, de La Soul Machine. Soul i Priorat són perfectament compatibles, i jo ho he comprovat en diversos concerts on, com tothom que hi ha assistit, ens ha estat impossible mantenir-nos quiets. Encomanen bon rotllo i bona música.
- Vine amb mi, de Jesús Fusté. El primer disc d'aquest cantautor del Priorat, on musica poemes propis i ja en smostra la seva sensibilitat i talent. Després, amb el segon disc Lletres d'aigua, musicarà principalment autors de les Terres de l'Ebre, i recorrerà gran part del nostre país amb la seva banda.

Llibres:
- Esmorzars de Lleida, d'Ignasi Revés. Un llibre a mig camí entre la gastronomia i la literatura, on l'autor ens farà tastar un sucosos i llèpols textos. Recentment ha continuat amb aquesta col·lecció, amb els seus Esmorzars de l'Ebre.
- Correspondència de guerra, de Manel Alonso i Català. L'autor opta en aquest poemari per la via directa, per un discurs sincer i descarnat, amb el pit obert, on preval la comunicació amb el lector i el fet de remoure consciències. Tot, sense renunciar a combinar el vers colpidor i la paraula precisa i irada amb instants d'una bellesa poètica ben paradoxal.
- La palmavera, d'Àlex Garrido. Una novel·la que s'emmarca en el gènere negre, un thriller polític i cultural situat en escenaris reals algueresos. Quatre personatges refunden l'històric Cercle Catalanista de Sardenya i poc a poc es veuran atrapats per uns esdeveniments tràgics que s'associaran a La Palmavera. L'Obra és un homenatge a l'Alguer, a la seva llengua i cultura.
-3 estels 3 contes, de Mireia Muñoz. En totes tres històries, amb estels diferents com a protagonistes, l’amistat, l’ajuda desinteressada i la col·laboració són les claus per a construir un món millor. L'autora és mestra d'educació infantil i li agrada treballar amb la música i els contes "sense dolents" per explicar als nens i nenes.

Il.lustració:
- La il·lustradora Vèlia Bach realitzarà un retrat de la persona guanyadora del premi. Natural de Sabadell, Vèlia Bach és dissenyadora, amb un Postgrau d'Il·lustració i un d'Infantil. Li agrada inventar-se històries dibuixades i dibuixar històries escrites.
.

Si altres artistes (escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc) volen col·laborar oferint la seva obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà l'1de juny. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

M'invento il.lusions, fabrico somriures

Captar somriures amb una càmera de llauna és impossible, és cert, però jo només invento il·lusions, i de somriures, procuro fabricar-ne tots els dies, malgrat tot.

.

Paraules inspirades per una foto d'Araceli Merino a L'Havana. Al seu blog la trobareu més gran.

Gerard Vergés a Tens un racó dalt del món

Tinc el plaer d'informar que Gerard Vergés serà el convidat aquest dimecres de Tens un racó dalt del món, l'espai literari de Canal 21, que es podrà veure en primera emissió a les 20.30, i que s'anirà repetint durant la setmana. També es podrà veure posteriorment a la web de TEVEON.

Podeu visitar el blog del programa i fer-vos admiradors/es al Facebook.

Caminar junts

Caminar junts per l'arena deixa rastre.

Caminar junts per la vida em dóna sentit.

.

Paraules inspirades per una foto de Luluji.

Desdefinicions (150)

I les Desdefinicions arriben a la 150a edició. Gràcies a tothom per compartir els dilluns al matí amb un somriure, i per voler jugar amb les paraules.
.
nobel·lar. Escriure novel·les poc originals, com el bel d’una ovella.
platònic. Relatiu al recipient ideal per a servir menjar.
prohinhibir. Prohibir l’abstenció.

Desdefinicions; què i per què?

Aprofitant l'arribada a la seva 150a edició, aquest apunt és una mena d'explicació de la secció de les Desdefinicions que, gairebé des de l'inici del blog, viu els dilluns al matí.

L'origen d'aquestes Desdefinicions és molt antic, ja que sempre m'ha agradat jugar amb les paraules i, sense adonar-me'n, des de ben petit, ja les anava creant de forma improvisada, sovint en tertúlies amb els amics.

Molt abans d'escriure contes, se'm va passar pel cap començar a crear-les de forma organitzada amb la finalitat, qui sap, de recollir-les en una mena de diccionari, i vaig arribar a una centena que van romandre adormides en un arxiu de l'ordinador uns quants anys.

En iniciar aquest blog, l'abril de 2007, i amb por de no disposar de prou material per a donar-li contingut, vaig pensar que seria bona idea treure'ls la pols i fer-ne una secció fixa. En data d'avui ja he quatriplicat aquestes Desdefinicions, que sovint em vénen al cap passejant pel carrer, a meitat d'una conversa o conduint el cotxe, que he d'aturar per a anotar-la al bloc de paper que sempre porto al damunt.

Em fa feliç comprovar que una bona colla de gent les espera i les rep amb un somriure cada dilluns al matí, per començar amb bon peu la setmana, i que fins i tot han arribat a les aules en una iniciativa de l'Escola Lluís Vives de Castelldefels.

Cal advertir als usuaris i usuàries que aquestes Desdefinicions prescindeixen de normes d'ortografia, o que s'ajusten a unes normes que jo mateix m'invento, si em permeteu la llicència.

Animeu-vos a jugar amb les paraules, que són per això.

Haver d'escollir

En aquests moments estic endinsat (entre moltes altres coses) en una complicada tasca: l'elecció dels contes que formaran el proper recull.

En tinc més de 120 pendents de publicar i he de fer una tria. La majoria tenen la llargària acostumada d'un o dos folis, altres (pocs) són més llargs, i bastants (sobretot escrits darrerament) tenen menys de 100 paraules (o menys de 30). Alguns estan escrits l'any 2005, altres aquesta setmana.

L'elecció és difícil. Quin criteri cal seguir? Cal buscar un fil conductor? Cal incloure'n algun on aparegui un templer? Ha de sortir el bar La Renaixença, del meu poble, com a la resta de reculls?

I més difícil encara: he de pensar el títol.

De moment, m'ho passo bé rellegint-los i treient i tornant a posar alguna coma.

La nit de l'oracle, de Paul Auster

Aquest mes, al Club de Lectura de Tortosa, hem comentat La nit de l'oracle, de Paul Auster. O més ben dit, enlloc de novel·la, novel·les, perquè l'autor fa d'aquest llibre un precís mecanisme en què aconsegueix endinsar-nos, com en unes nines russes, en una novel·la que es troba dins d'una novel·la que es troba dins d'una novel·la. Sembla complicat, però no n'és, i la seva lectura resulta fluïda.

El protagonista, Sidney Orr, és un escriptor que surt d'una greu malaltia i que, gràcies a una seductora llibreta blava portuguesa que compra en una papereria, recupera el seu ofici d'escriptor i inicia una nova novel·la. En aquesta segona novel·la, Nick Bowen és un editor que decideix fugir de la seva vida actual, però abans li cau a les mans el manuscrit d'una tercera novel·la, La nit de l'oracle.

Val a dir que la reunió del Club de Lectura ha estat molt animada, i que el llibre no ha deixat indiferent ningú. L'atzar és un element important en aquesta novel·la original, plena de moments especials, onírics, impactants, que en molts casos no s'acaben de desxifrar del tot, com a la vida.

14 contracobertes i un sonet

Macabeu, el gran alquimista blocaire dels joc i els enigmes, ha participat en una nova proposta en què ha compost un sonet amb frases extretes de 14 contracobertes de llibres, entre els quals es troba El vertigen del trapezista.
Aquí en podeu veure el resultat.

Despertant gavines

Ja fa temps que us he parlat d'un projecte que m'il·lusiona especialment: la gravació d'un curtmetratge basat en el meu conte Espantant gavines, inclòs a El vertigen del trapezista.

En aquests moments l'equip que de forma amateur i entusiasta està duent a terme el projecte està ultimant el tema de la música.

Aviat es farà l'estrena mundial del curtmetratge. Tremola, Bollywood!

Al blog del curt podeu veure els making of de la gravació.

I Jaume Llambrich, l'assessor musical del curt, ha fet un dels seus excel·lents podcasts d'esferes amb les músiques preseleccionades per a la banda sonora.

Goodbye My Love Goodbye, de Demis Roussos

Veu potent i vestuari més potent encara. Inoblidable. Goodbye My Love Goodbye, de Demis Roussos.