27 d’abril 2009

I la foscor s'il·luminà de sobte


Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s'il.luminà de sobte
perquè érem tres a contradir la nit.
.
Joan Vinyoli
.
Gràcies, padrina.

10 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Ai!, les nits... espero que sigui de bona pasta!!!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

ho és, i molt

Striper ha dit...

ara teniu un altre son per vetllar a part del vostre.

rebaixes ha dit...

No us sembla que heu nascut de nou ? Quanta alegria!!! Anton

novesflors ha dit...

Felicitats!

Sandra D,Roig ha dit...

No existeixen les passes enrere, cada nit té una magia especial, cal retenir aquests moments en la retina, després se't escolen entre els dits.
La més sincera enhorabona, (per les nits d'insomni infantil).
sandra.

Cèlia ha dit...

Marc per Sant Jordi... quina bonica coincidència!

Patrícia Montañés ha dit...

Quina foto més dolça... com els moments que esteu passant ara, oi? Un petonet

jacob ha dit...

Tens un nadó dalt del món ?

GAIA ha dit...

Enhorabona!
És un dels millors regals que pots rebre en aquesta vida