03 d’abril 2009

Microcontes: Infructuós intent

.
“M’estimes?”, va preguntar-li al botxí en un infructuós i desesperat intent de commoure’l.
.

14 comentaris:

rebaixes ha dit...

No em timis, li devia contesta, que he d'estr per la feina.Anton
Ahir no podia entrar, no sé el perque.

Garbí24 ha dit...

Molt micro , però dona molt per pensar , quin moment mes llarg.

JJMiracle ha dit...

Bé, per intentar-ho no hi podia perdre res, oi? Però és que seria demanar massa que el botxí li digués que sí.

Unknown ha dit...

I si li digués que sí, voldria dir això que deixaria de fer la "seva feina"?

(Feina que, dit de pas, desitjo que estigui en vies d'extinció. Si estigués extingida voldria dir que vivim en un món millor.)

jomateixa ha dit...

Es que de vegades tens unes coses...

Carme Rosanas ha dit...

Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...

Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!

Carme Rosanas ha dit...

Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...

Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!

Carme Rosanas ha dit...

Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...

Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!

Carme Rosanas ha dit...

Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...

Mai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!

Ferran Porta ha dit...

En escoltar-lo fer aquella pregunta, el botxí deixà l'espasa amb què havia de tallar-li el coll, l'usà per acabar amb la vida d'aquell jutge que, per enveja, havia condemnat a mort el nostre protagonista i tots dos, botxí i gairebé víctima, fugiren per sempre més d'aquell món de mones.

És cap de setmana i volem bon rollo! :-)

Els del PiT ha dit...

Encara cuegen els microrrelats de terror de l'hespèria?
Quin suc, noi!
;-)

rits ha dit...

i es va estovar??

Assumpta ha dit...

M'agrada el final d'en Ferran jejeje

Ma-Poc ha dit...

Bufa... intent desesperat. Fa pensar i fa cosa! Bon relat :)