30 de juny 2009

En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua


En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua, la gota enyora l'emoció del caure i, en un esforç sublim, intenta inútilment tornar a ser pluja.
.

Imatge de Montse Argerich.

6 comentaris:

òscar ha dit...

és forç comú això de voler ser el que ja no som.

Anònim ha dit...

Sembla talment com si es volguès escapar de l'aigua en aquesta foto, com si vulguès volar.

Abans de fer un gran primer pas, sempre tendim a voler tornar enrere. (abans de saltar del trampolí, per exemple)

JJMiracle ha dit...

La gota m'ha recordat aquells que volen pujar molts cops seguits a certes atraccions emocionants.

fra miquel ha dit...

Que bonic!

Striper ha dit...

I potser va acabar sen bombolla.

Alba ha dit...

Que bonic....
Arriba un moment en que ja no hi ha marxa enrere, els canvis són bons!