Relliscar no és caure,
ni la nit morir.
Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits.
.
Fragment de A la barana dels teus dits.
ni la nit morir.
Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits.
.
Fragment de A la barana dels teus dits.
10 comentaris:
Preciós :)
Jo també ho he pensat... preciós. De fet m'agrada molt plegar els llençols amb ell... és també un acte de comunicació doncs...
Molt delicat.
Preciós! Saps que, quan era petita, m'encantava ajudar a mumare a plegar-los precisament per això?
Sóc l'únic al que li fa mandra plegar llençols??
Feliç solstici, Jesús.
Precios!!! Bona revetlla!!
Jo tinc mandra de plegar llençols perquè habitualment els plego sola. ;) El teu poema dóna una altra visió de la feina.
Fora del llit també ocasionen xispes amoroses. Anton.
Que bonic! ostres noi!
Publica un comentari a l'entrada