23 de juny 2009

Plegar els llençols


Relliscar no és caure,
ni la nit morir.
Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.

10 comentaris:

Judit ha dit...

Preciós :)

Thera ha dit...

Jo també ho he pensat... preciós. De fet m'agrada molt plegar els llençols amb ell... és també un acte de comunicació doncs...

novesflors ha dit...

Molt delicat.

Frannia ha dit...

Preciós! Saps que, quan era petita, m'encantava ajudar a mumare a plegar-los precisament per això?

L'illa dels monstres ha dit...

Sóc l'únic al que li fa mandra plegar llençols??

the silver blue sea ha dit...

Feliç solstici, Jesús.

Striper ha dit...

Precios!!! Bona revetlla!!

Carme Rosanas ha dit...

Jo tinc mandra de plegar llençols perquè habitualment els plego sola. ;) El teu poema dóna una altra visió de la feina.

rebaixes ha dit...

Fora del llit també ocasionen xispes amoroses. Anton.

Mortadel.la casolana ha dit...

Que bonic! ostres noi!