29 de novembre 2007

Felicitats petites (20): trobar l'assassí

Una més d'aquestes Felicitat petites que ens ajuden a viure i somriure és endevinar l'assassí abans que l'inspector de policia en una pel·lícula o en una sèrie de televisió, com per exemple S'ha escrit un crim. Això sempre ens fa sentir orgullosos i més intel·ligents, cosa que puja la nostra autoestima, que sempre va bé.
D'altra banda, aprofito per a fer comentari sobre aquesta sèrie en concret: aquesta dona, la Fletcher, no veu que té un problema? No veu que allà on va la gent es mor de seguida? No veu que porta la desgràcia a tot arreu? No s'ha plantejat mai que potser la culpa és seva? No troba que és una mica xafardera?

8 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi m'encanta aquesta sèrie! I els llibres d'Agatha Christie. Normalment no endevino mai l'assassí i si ho faig mai és amb els mateixos arguments que el detectiu de torn...

Mireia ha dit...

Nosaltres a casa sempre ho diem que no voldriem estar a prop de la Flecther.
A mi m'encanten les novel·les i les sèries de lladres i serenos; si algu mor i algu altre ha de trobar qui l'ha matat... ja em tens entretinguda. M'encanten els llibres de Camilleri, Donna Leon, P.D. James, Jaume Ribera i Andreu Martín... jo els hi dic els meus llibres per passar l'estona. Ja sé que la novel·la de misteri sovint està mal considerada ; però jo hi disfruto com una cria ( com quan era petita i em llegia l'Agatha Cristie)

Ferdinand ha dit...

I sobretot mooolt vella per anar pel món sola. Fa anys i panys que córrer món.
De més jovenet em mirava la sèrie, ara no tinc temps per mirar sèries.

Ferdinand ha dit...

Ah, per cert, les novel·les policials. Suposo que si estan ben escrites sí que m'agraden. De petit em vaig empassar tot sir Arthur Conan Doyle.
En Roberto Bolaño Ávalos juntament amb l'Antoio Garcia Porta té una novel·la policial bastant bona: CONSEJOS DE UN DISCIPULO DE MORRISON A UN FANATICO DE JOYCE.

Jobove - Reus ha dit...

i tothom li fa cas, que vagi a un barri marginal de les periferies de les gran ciutats i ja veura, jajaja

salutacions

Anna ha dit...

jeje, amb això de que la Fletcher és xafardera m'has fet pensar en la meva germana, que va rebatejar la sèrie com "La vella cotilla"

miq ha dit...

tafanera...

...i una gran actriu de musicals,

sinó, vegeu-la a Sweeny Todd

jomateixa ha dit...

Ara no tinc temps de veure la sèrie, però l'havia vist molts cops i estic totalment d'acord amb tu, de fet ho havia comentat amb els amics més d'un cop.