23 de novembre 2007

Propostes 31è joc literari

El dimecres passat us vaig proposar el 31è joc literari, en el qual havíeu d'inventar una continuació a un petit conte de Josep Igual, inclòs al recull Faules mamíferes. Ja he rebut algunes propostes que us mostro, però n'espero moltes més. No sigueu peressos, no teniu excusa, només demano un petit fragment amb el qual podreu participar al sorteig dels premis mensuals.

"I fins i tot assegurava haver deixat la canya, els peixos, els cucs i la barca per ficar-se dins de l'aigua a comprovar de ben a prop que aquella sirena encisadora existia realment i tenia tots els tres pits que des de la barca li havia vist. Després de nedar un bon tros, gairebé fins a les Illes Medes, va quedar-se esfereït al comprovar que realment era així, la sirena, bruna de pell i dorada de cabells, com no podia ser d'altre manera, posseïa un tercer pit enmig dels altres dos, sobresortia majestuós amb el seu mugró rosat, pàl·lid, aquós...
- Va, no ens expliquis sopars de duro tu ara. I què més, se't va endur mar enllà, us vau submergir dins de l''aigua i et va ensenyar allà on vivien totes les sirenes del món?
- Tant me fot que no em creieu. Hi tornaré i us portaré una prova."

Gulchenruz

"A la taverna del port les gropades es vetllaven al voltant de la immensa estufa de llenya, enmig d'aquella atmosfera espessa de fum de picadura i vapors etílics de solvència dubtosa. Els més vells tertulians -l'Hermós, en Tianet i es Noiet de Senya Blanca - feien que sí amb el cap. Qui fos quaranta anys més jove per poder tornar en mar i mirar-la d'empaitar ! Qui carai devia ser aquella Loren que ells no havien arribat a somniar mai ?"
Josep M. Sansalvador

"Va passar una bona estona i l'oncle Bòria estava encara allà, davant del got de vi, llepant aquell dolç record, pensant que el compta no és el mugró que s'està xuplant sinó el que està pendent de ser xuplat.Eren temps sense silicona, les mamelles eren mamelles, monumentals, fellinianes. Ara el món era una planície anorèxica..."

Tomàs Camacho

"També tenia tres ulls i tres cames, li semblava recordar a en Bòria. Però això s'ho va callar. Tot seguit, va girar cua un pèl compungit de sentir com els companys esclafien a riure sorollosament. Va engrapar un dels dos poms de la porta i es va adonar que a la seva mà tenia sis dits. Havia de deixar la beguda, va dir-se, mentre recordava que la Loren d'ulls ensonyats pronunciava la mateixa súplica cada nit quan tornava a casa."
Aleix

Cap comentari: