54è joc literari

Aquest és l'últim joc literari del mes. Us recordo que el dia 5 de maig acaba el termini per a participar als jocs d'abril. L'endemà enviaré a tothom que hagi encertat algun joc un correu amb els números que els corresponen per al sorteig del premi del mes: un lot de 19 llibres de Manuel de Pedrolo, cedit per la Fundació Pedrolo.

Aquesta vegada es tracta d'encertar el títol del llibre que s'amaga darrere la imatge-enigma que us oferiexo, i el nom de l'autor/a. A títol informatiu us comunico que la imatge correspon a l'horari de sortida de trens de Tortosa en direcció Barcelona.

Si voleu alguna pista, podeu trobar el rostre de l'autor/a a Nau Argos. No és casualitat la col·laboració d'aquest blog, ja que gràcies a ell podré presentar avui el meu llibre a Blanes. I el fet d'anar cap a terres gironines potser té alguna cosa a veure amb el joc d'avui.

Com sempre, cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població.

La plaça del diamant al Club de lectura

Aquest dilluns passat, els membres del Club de Lectura de Tortosa vam passar una molt bona estona parlant sobre La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Aquesta tertúlia en especial va resultar molt animada, en part perquè el llibre, d'una bellesa i profunditat extraordinària, ens va facilitar la feina i perquè el Club de Lectura ha anat teixint un grup de persones sensibles i fidels que acostumen a assistir a les reunions i a participar cada cop més. Alguns i algunes també portaven els "deures" que els vaig manar, i portaven preparat algun fragment per a llegir, cosa que va fer més amena la vetllada.

Què és el Club de Lectura?, em preguntes alguna vegada. Doncs un grup de gent que s'ho passen bé parlant de llibres i de la vida, que ve a ser el mateix.

La propera reunió també promet molt: El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, el 26 de maig.

El meu Montsant

Com a homenatge a la muntanya del Montsant, decorat de molts dels meus records, faig un recull de fragments dels meus contes, il·lustrats amb fotos cedides per un dels meus blogs preferits, Té la mà Maria.

"Quan torna cap a casa ha de parar-se dos o tres vegades, perquè es cansa i li costa respirar. Aixeca els ulls i veu al Montsant que ja són les vuit. Són com vells amics i de tant en tant li parla, a la muntanya: “Sí, sí, jo també em faig vell, però a tu ja fa temps que et cauen les dents, noi”. Es refereix a les roques que amb el pas dels segles s’erosionen i cauen rodolant muntanya avall. De jove en va veure caure una, i encara es pot veure el rastre que deixà al seu pas; coses així no s’obliden. L’estrèpit que va moure i el núvol de pols que aixecà el van fer sentir petit, molt petit. Des de llavors es mira amb respecte la muntanya, com a un vell lleó adormit; però amb tendresa."

Fragment del conte Ombres antigues, inclòs a El vertigen del trapezista

"Quan feia quart d’EGB, pensava que el Montsant era la muntanya més gran del món. Ho dic així, tan tranquil, perquè sé que ningú se’n riurà de mi, almenys per aquest motiu; fóra com riure’s de les fantasies dels xiquets que tots hem sigut algun cop. "


"...des del terrat de casa de mons pares, de vegades me’l quedo mirant, per damunt dels campanars de l’església i de les teules velles del poble. Imagino que el seu rostre cansat també m’observa, que les seves roques nues, gastades de sol i fred, tenen prou força encara, i que si alguna cau i rodola, no és pel desig de deixar-se anar, sinó per les ganes de riure i córrer, com el xiquet que porto dintre."

Fragments del conte La muntanya més gran del món, inclòs a El vertigen del trapezista


"Tot el voltant és ple de turons i muntanyes velles, com vaixells en plena batalla, però que ara reposen a l’espera d’un flautista que els desperti. De totes elles, destaca el Montsant, com un gegant cansat i adormit que amb la dolçor del seu rostre ja no espanta cap nen."

Fragment del conte Mestressa de l'aigua, inclòs a Postres de músic.


"L’autobús està a punt de fer el cim del coll d’Alforja. Després del proper tomb es veurà ja el rostre del Montsant, amb la seva seriositat de pedra, amb la saviesa d’una muntanya vella i gastada."

Fragment del conte Abd-al-Azia, inclòs a Tens un racó dalt del món.

El petit trapezista se'n va a Blanes

Tinc molta il·lusió per a anar el dia 30 d'abril fins a Blanes. Concretament a la Fundació Àngels Planells, ja que, pel que m'han comentat, han preparat amb molt d'entusiasme i sensibilitat la presentació de El vertigen del trapezista a les 20.00 hores, amb la participació de diverses persones que llegiran alguns dels meus contes. L'acte promet.

De fet, aquesta és la primera presentació del llibre que vaig tenir programada, molt abans de la seva edició, gràcies a la màgia del món blocaire, de la mà de Jaume Puig i el seu Nau Argos.

No em fa peresa pujar des de Tortosa, ja que penso que els escriptors em de fer un esforç per a apropar-nos al màxim als nostres lectors i per fer conèixer els nostres llibres; especialment els que, com jo, no disposem de grans mitjans ni pressupostos per a promocionar-nos. A més, aprofitaré per a passar uns dies a terres gironines, amb l'esperança de tornar-hi aviat.

Com podeu veure, el petit trapezista ja es prepara per al viatge. Ha de prendre roba d'estiu o d'hivern? Caldrà paraigües?

Lletres d'aigua, de Jesús Fusté

Un tast de l'espectacle Lletres d'aigua, de Jesús Fusté, basat amb textos d'autors ebrencs, que no em cansaré mai de recomanar, perquè sé que us agradarà sense cap dubte. De fet, allà on va se l'aplaudeix amb ganes i desperta grans dosis d'emoció, com a Roquetes el divendres passat o a Tivissa el dissabte.

Desdefinicions (52)

Les Desdefinicions arriben a la seva 52a edició. Això vol dir 208 Desdefinicions i tot un any sense faltar a la seva cita de dilluns al matí, des del 2 de maig de 2007.

Sé que aquesta secció compta amb uns quants seguidors fidels, amants de prendre's amb una mica d'humor i ironia l'inici de la setmana. Sé que potser serà difícil de triar, però us demano que em feu arribar les vostres desdefincions preferides d'aquest primer any.



neutral. Neu que, paradoxalment, no es mulla.
Art-ur Bladé. Escriptor de Benissanet que convertia en art la seva forma de narrar.
fart. Pretesa expressió artística difícil d’empassar.
gaudir. Fruir de la bellesa dels edificis sorgits de la imaginació d’un conegut arquitecte reusenc (o era de Riudoms?).

Qui s'amaga darrere un rostre que no és seu?

Presentació d'Un rostre que no és meu

El fet de presentar Un rostre que no és meu, de l'Òscar Palazón, ha estat per a mi una autèntic plaer, atesos els lligams que ens uneixen.

Vaig conèixer personalment a l'Òscar en una trobada a les Borges del Camp, després d'intercanviar comentaris i visites amb el seu blog El vertigen del trapezista que, com molts ja sabeu, és el lloc d'on he extret el títol del meu llibre.

No crec en el destí, sinó en els milers de coses que ens passen cada dia, algunes de les quals resulta que són coincidències. Algunes d’aquestes coincidències són més fàcils de produir-se que unes altres i dues persones amb tarannàs i sensibilitats similars, és fàcil que, quan es creuen, contactin entre si. Com diuen, les muntanyes no es troben, però les persones sí.

Aquests dies , com heu pogut comprovar, la meva agenda ha estat carregadeta d'actes. A més de les diverses presentacions del meu llibre, de la diada de Sant Jordi, de la presentació de Cor de llop el passat dilluns, del Club de Lectura que he de preparar per a demà, d'haver de treballar a l'Ajuntament tots els matins, etc., em van trucar fa un parell de setmanes demanant si podia substituir el dia 26 d'abril el presentador del llibre guanyador del Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. En principi vaig demanar que em disculpessin, atesa la meva atrafegada agenda, ja que em seria impossible fer una presentació mínimament digna. Després de penjar, les meves estragades neurones van començar a connectar-se entre si i a processar la informació: Premi literari a l'Ametlla; presentació de llibre... Però si el guanyador havia estat l'Òscar Palazón! Els vaig trucar de seguida per a confirmar la meva col·laboració. Deu minuts després ja tenia el llibre a casa que m'he llegit amb voracitat, i que he comentat al post anterior.

L'acte de lliurament del premi va estar amenitzat amb un concert a càrrec dels professors de l'escola de música de l'Ametlla i, com sempre que vas a qualsevol lloc, t'hi trobes un blocaire que et saluda; aquest cop va ser el Jaume. Després vam anar a sopar i vaig poder compartir tertúlia amb Pep Olivé de Cossetània i alguns dels membres del jurats i parelles: Manel Ollé, Joan Rebull, Marta Magrinyà i Lisa Pujol (Jordi Cervera no va poder assistir).

Felicitats, Òscar, pel premi i sobretot per haver escrit un llibre excel·lent.

La foto, amb el petit trapezista al mig que ens fa de nexe d'unió, no correspon a aquest acte, sinó a una altra presentació.

Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón

Quan ens trobem davant del llibre, el primer que veiem, òbviament, és la portada que, per al meu gust, és de les més impressionants i de les millors que recordo, i que reflecteix el seu interior, ple de duresa, passions i rostres emmascarats, per la qual cosa cal felicitar l’editorial per la tasca que està fent darrerament en l’elecció de les seves portades.
El llibre està estructurat en dues parts molt diferenciades.
La primera en forma de capítols breus, tractats en primera persona, on l’autor es posa a la pell de diversos personatges que conformen la cara oculta i bruta de la nostra societat: pervertidors de menors, voyeurs, vells verds, skin heads, exhibicionistes. A mi, personalment, és la part que més m’ha agradat, i penso que deu haver estat una feina dura per a l’escriptor.
La segona està narrada en tercera persona i el lector va relligant les diverses històries viscudes a la primera part i, almenys en el meu cas, m’incita a fer una segona lectura, cosa representativa de l’alt valor qualitatiu de l’obra.
A més d’aquestes dues parts, cal dir que el text està escrit de forma molt original, prescindint molts cops de les normes de puntuació per tal de fer més viu un relat d’uns personatges que també prescindeixen de les normes ben vistes de conducta per la societat, almenys de màscara endins.
Molts cops, l’autor juga a enganyar-nos, i ens disfressa els personatges de víctimes, per a desemmascarar-los després amb un hàbil cop d’efecte que ens sorprèn. I jo valoro molt l’efecte sorpresa i l’originalitat en els llibres, i no deduir a la pàgina 15 quin serà el final.
Aquesta impressionant novel·la on posa al descobert els nostres baixos instints, pretèn delatar la hipocresia d’una societat on els seus membres volen amagar les deixalles pròpies sota les alfombres, i ens planteja preguntes terribles:
Qui som nosaltres?
Què amaguem darrera la nostra façana?
Quantes façanes tenim?
Qui està lliure de culpa?

Suposo que no és casualitat que les últimes paraules de la primera part del llibre siguin "hipòcrites de merda".

Un llibre impactant, agosarat, provocador, que no us deixarà indiferents. No us l'hauríeu de perdre.

El vertigen del trapezista a Santa Bàrbara, i més

Ahir divendres, dins del marc de les Jornades Culturals, a la Biblioteca de Santa Bàrbara, vaig presentar El vertigen del trapezista, en un acte organitzat per la Plana Ràdio, amb la col·laboració de l'Ajuntament.

En primer lloc vull agrair el tracte rebut per tothom, ple d'exquisida cortesia i amabilitat. Diverses vegades durant l'acte se'm va agrair la meva presència i el fet d'haver anat a un poble petit on, teòricament, la meva visita no tindrà tanta repercussió com en una ciutat gran. Tot al contrari, a mi m'encanta anar a pobles petits on, normalment, et sents més acollit i la relació que s'estableix és més senzilla i propera. A més, la grandesa dels pobles no es medeix en la seva extensió, ni en el nombre d'habitants, sinoó en la noblesa de la seva gent.

Durant l'acte van parlar el regidor de Cultura, Alfred Blanch, l'alcalde, Jordi Boronat, i per part de la Plana Ràdio, Josep Roig i Tere Giné. Aquests dos últims van llegit alguns dels contes, així com també la Roser Solé i dues joves col·laboradores habituals de la Plana Ràdio, la Míriam i la Sarai.

Cal dir que allà on vas et trobes sempre amb algun blocaire que et dóna recolzament. En aquest cas es tracta de Dani Gil, que no tan sols ha fet el reportatge fotogràfic, sinó que també m'ha deixat un bolígraf de l'Ebresfera que, per cert, no li he tornat.

En definitiva, un vespre encantador, que no es va acabar aquí.

Passades les nou, mentre tornava cap a Tortosa, vaig pensar que, tot i que probablement ja s'hauria acabat l'acte, podria passar per la Biblioteca de Roquetes on se celebrava el seu primer aniversari .
Deixo aquí les meves felicitacions per aquest any ple d'activitats, i m'afegeixo a l'acte d'homenatge que es va fer a Gerard Vergès, amb la lectura compartida per part d'autors ebrencs de l’obra poètica L’ombra rogenca de la lloba .

Encara vaig tenir temps de xerrar amb el personal de la Biblioteca i diverses persones de la cultura, com ara Emigdi Subirats i la seva dona Aracel·li, Vicent Pellicer, Francesca Aliern, Miquel Àngel Pradilla, Sisco Ollé, Xavier Aragó, Jaume Llambrich, Lluís Martín, i el meu cantautor de capçalera que havia fet un recital, Jesús Fusté i la seva banda.

Don't stop 'til you get enough, de Michael Jackson

Aquest dissabte una altra cançó amb molt de ritme, de mà del rei indiscutible del pop, tot i que es trobi en hores baixes. Dedicada a mon germà, que s'ho passarà força bé escoltant i veient el vídeo.

Més propostes al 52è joc literari

De tant en tant us proposo jocs de tipus creatiu. L'últim ha estat el 52è joc literari, on heu d'escriure un text breu inspirat en un post i on encara podeu participar fins el 5 de maig i entrar al sorteig del premi d'aquest mes. Fa uns dies ja vaig mostrar les primeres propostes. N''han arribat més.

La de la Carme Rosanas, ja la té penjada al seu blog.

I la Núria també.

I el Rafel Izaguirre aquí.

I Setes.

I Jordi Pujadas

...Després el pare es va tornar més callat. Un cop jubilat, morta la mare, es tancava a una habitació on tenia una petita biblioteca i l’ordinador. S’hi passava hores i mai se li va ocórrer preguntar què és el que estava fent. Més aviat l’ignorava. Ara s’adonava de la injustícia que havia comès i del dolor que li havia causat. Ara, però ja era tard.
Quan acabà de llegir se’n recordà d’un article publicat a Internet que opinava sobre la gradual desaparició del llibre escrit. De la substitució per altres mitjans de comunicació més moderns que feia possible la tecnologia i que gaudien de la preferència dels jovens. Va somriure amargament: Quina estupidesa, pensà. Que miren a les golfes i sabran qui són i de on venen!
El llibre, amb les mateixes fulles esgrogueïdes es troba a un lloc preferent de la petita biblioteca que li deixà el pare. Ara té una enquadernació acurada. Tapes de pell i el títol escrit amb lletres daurades. És el llegat més preuat del pare i que, algun dia, si Déu vol, transmetrà als fills perquè no obliden mai qui va ser l’avi i de passada perquè es reconeguin a ells mateixos quan vagin passant, una a una, les fulles esgrogueïdes.

Josep Cid. Fragment de la seva extensa proposta.

La vaig anar a trobar a l'adreça que m'havien donat. El propietari em va dur fins al seu davant. Tenia un to esgrogueït força angoixant i, entre les arrugues del llom i els bocins que havien nodrit algun peixet de plata, presentava un aspecte força deplorable. Aquella situació era del tot inversemblant: jo, a la meva edat i en plena forma, visitant una jove de poc més de vint anys en aquell estat. Era la sisena que veia en una setmana i totes presentaven els mateixos símptomes. Aquella malura estava adquirint dimensions d'epidèmia. En sortir vaig adreçar-me al propietari: "els d’ara no estan fets de la mateixa pasta que nosaltres".

Jaume Bech

1r aniversari de la Biblioteca de Roquetes

La Biblioteca de Roquetes celebra el seu primer aniversari amb un seguit d'activitats amb les quals m'hauria agradat participar, però m'ha estat impossible a causa de coincidir amb la presentació del meu llibre durant les Jornades Culturals de Santa Bàrbara.

Deixo aquí les meves felicitacions per aquest any ple d'activitats, i m'afegeixo a l'acte d'homenatge que es farà avui a Gerard Vergès, amb la lectura compartida per part d'autors ebrencs de l’obra poètica L’ombra rogenca de la lloba .

També els tinc enveja perquè després podran gaudir d'un recital musical a càrrec del cantautor Jesús Fusté.

Al Lecturas un altre cop

No sé qui s'encarrega de redactar el suplement Tot i més de la revista Lecturas, però aquesta setmana, al número 2927, hi torno a sortir. Com podeu veure, no puc dir de cap de les maneres que es tracti d'un "robado".

Cal fer justícia i posar de manifest que la foto està presa durant la presentació de El vertigen del trapezista a la llibreria Catalònia, i que en aquell acte també es va presentar la novel·la de Francesca Aliern, Cor de llop, l'autèntica triomfadora ebrenca del darrer Sant Jordi (en puc donar fe perquè vaig estar al seu costat força estona i no parava de signar) i que també hauria d'aparèixer a la imatge. Em dol que ella no hi surti.

A Barcelona, un fotògraf ens va fer moltes fotos durant la presentació, i la Paquita i jo, després, vam comentar que no sabíem on deurien sortir.

Cares del món (43)

La Cara del món d'aquest divendres no sé què s'està prenent, però, pel color de cara i la vista que fa, jo diria que no li senta gaire bé.

M'agrada que m'hagis buscat

M'agrada que m'hagis buscat i, sobretot, el fet de trobar-nos, i deixar que l'aigua i els dies corrin avall, amb el seu so petit i tendre.

Felicitats petites (41), la secció dels dijous

La Felicitat petita d'avui em servirà per a recordar un moment concret de la diada de Sant Jordi d'ahir, tot i que, de petita, no en tingui res.

Ahir no tenia res planificat, simplement estar-me una estona a diverses llibreries de Tortosa. Alguns lectors i lectores em van demanar que els signés un exemplar de El vertigen del trapezista, i cadascun d'aquest gests és suficient per a complir amb escreix els requisits mínims d'una felicitat petita, però en va haver un de molt especial.

Un xiquet d'uns dotze anys, Francesc, acompanyava a sa mare (tot i que després vaig comprovar que era a l'inrevés). A ell se'l veia una mica vergonyós, i assenyalava decididament amb la mirada el meu llibre. Tenia molt clar quin de tots volia, perquè els meus llibres anteriors ja els havia llegit. Li vaig dedicar carregat d'il·lusió i ell se'n va anar tot satisfet.

Degut a la seva innocència, possiblement cregui encara que als adults ens ampara l'experiència, la seguretat i la confiança en nosaltres mateixos; no sap que del nostre petit encontre, qui va sortir-ne més ple de felicitat vaig ser jo.

Bon Sant Jordi

Sant Jordi sempre ha estat un dia molt especial per a mi, des de que era un jove i tendre estudiant de BUP, apassionat per la lectura, que ni tan sols somiava convertir-se un dia en aprenent d'escriptor. Llavors ja era màgic passejar-me per la Rambla Nova de Tarragona, plena del sol avellutat del mes d'abril.

És un d'aquest dies comptats amb el poder de transformar-nos, de fer-nos més fàcil el somriure.

Bon Sant Jordi a tothom!

53è joc literari: Jordis i Roses

Avui, diada de Sant Jordi, festa grossa per tothom qui estima els llibres, el joc literari ha de ser especial per força. Gràcies als vostres coneixements ( i algun ajut extra del Google), segur que no us serà difícil enviar-me una resposta correcta, si remeneu per les vostres lleixes.


El joc d'avui consisteix en enviar-me les respostes a quatre preguntes:


a) Nom de dos escriptors que es diguin Jordi, i el títol d'una obra de cadascun.
b) Nom de dues escriptores que es diguin Rosa, i el títol d'una obra de cadascuna.
c) Nom de dos personatges que es diguin Jordi i el títol de l'obra.
d) Nom de dos personatges que es diguin Rosa i el títol de l'obra.

Us recordo que cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i població, i que el termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'abril és el 5 de maig. Penseu que el premi d'aquest mes s'ho val: un lot de 19 llibres de Manuel de Pedrolo cedits per la Fundació Pedrolo.

Bon Sant Jordi a tothom!

Comentari sobre El vertigen del trapezista

Un nou comentari sobre El vertigen del trapezista ha aparegut a la Catosfera; concretament al blog Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.

No us podeu imaginar quina importància té per a mi i fins on arriba el meu agraïment per totes les repercussions que ha tingut el llibre en diversos blogs.

Jo no sóc un autor conegut per la majoria del públic, ni apareixo de forma massiva en els principals mitjas de comunicació, ni ocupo gaires metres quadrats de llibreria.

Per exemple, fa poques setmanes em vaig passejar per una de les principals llibreries d'una important ciutat i vaig poder contemplar una bona pila del meu llibre al taulell de novetats. Fin aqui, bé. Fa pocs dies hi vaig tornar. La llibreria era plena a vessar, els taulells i passadissos curulls de llibres; però el meu no es veia per enlloc. Només en quedava un exemplar, en una lleixa, a la T de Tibau, ensenyant tímidament el seu llom primet, d'esquena a la gent que passejava remenant llibres.

Les vendes dels meus llibres depenen en gran mesura de l'amor amb què els tracti cada llibreter, i d'aquesta manera fluctuen moltíssim, des d'un lloc on se'n venen gairebé a centenars, fins a altres (molt propers a casa meva) on no n'hi ha cap o gairebé no es veu.

No vull plorar, al contrari, i sé que no sóc cap excepció i que som molts els que ho patim. Per tot això agraeixo moltíssim el vostre suport.

Pendent del temps

Una de les crítiques rebudes que més m'ha agradat va ser la de Jaume Puig, del blog Nau Argos, en un post sobre el llibre Postres de músic que es titulava El temps del rellotger, on se'm compara amb un rellotger per la manera de tractar el temps als meus contes. De fet, probablement, el pas del temps i la forma amb què ens afecta sigui un dels temes més habituals, no només dels meus contes, sinó de la literatura en general.

I és que el temps ens porta de cap, i sovint ens deixa penjats de qualsevol lloc, encara que no siguem trapezistes.

Desdefinicions (51)

Les Desdefinicions donen entrada a la setmana de Sant Jordi, festa major per qui estimi els els llibres:


FranXerta Aliern. Escriptora que s'emmiralla a les històries que es viuen a la vora de l'Ebre, i que ha popularitzat el seu poble.

sementiri. Lloc on els espermatozous reposen en pau a la fi dels seus bellugadissos dies.

brúixola. Bruixa que no ha perdut el Nord.

ignorrància. Manca de coneixement amb regust antic, a causa de no voler evolucionar.

Resultat votacions Com si fos Eurovisió

El passat 10 d'abril us vaig proposar fer una votació sobre les cançons que acostumo a posar els dissabtes al meu blog, en un post titulat Com si fos Eurovisió.

Després de rebre vint votacions, les 10 cançons que han obtingut més punts han estat les següents:

24 punts Wish you were here, de Pink Floyd
17 punts Que tinguem sort, de Lluís Llach
17 punts És com un miracle, de Montse Castellà
16 punts One love, d'U2
15 punts Ara vindrà, de Túrnez & Sesé
13 punts Local hero, de Dire Straits
12 punts The winner takes it all, d'ABBA
12 punts The first the last my everything, de Barry White
12 punts Time after time, per Eva Cassidy
11 punts Il cielo in una stanza, de Franco Battiato


Gràcies a tothom per participar.

La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda

Aprofitant que enguany es compleix el centenari de Mercè Rodoreda, al Club de Lectura de Tortosa vam trobar adient tractar un dels seus llibres més clàssics: La plaça del diamant. Per aquest motiu, aquests dies he fet una tercera lectura en el meu compte particular d'aquest llibre, que ben segur no serà l'última.

No sé què pot dir-se de nou d'aquest llibre meravellós, que tantes sensacions transmet a cada pàgina. La Colometa forma part del nostre imaginari d'una manera molt concreta i real, com si fos una antiga tieta de la qual ens han parlat milers de vegades a casa nostra, a qui no vam conèixer en persona, però potser en queda una fotografia en blanc i negre en algun calaix. Per això em va venir de gust convertir aquest personatge en centre d'un dels meus jocs literaris on demanava la seva definició a través de tres adjectius i tres verbs. Els més votats van ser ingènua i estimar, respectivament.

Parlant aquest dies sobre la novel·la, algú em va comentar que, malgrat agradar-li els llibres de la Rodoreda, trobava les seves protagonistes literalment "massa bledes". És molt probable (no en tinc ni idea) que aquest fos un dels objectius de l'autora, retratar l'esperit de les dones de l'època, sotmeses a deixar-se caure al seu destí en un món d'homes. La Colometa és un exemple perfecte d'aquestes protagonistes, abocada al camí que l'ha dut la vida, sense ànims ni forces d'intentar canviar el seu destí, deixant-se portar pels esdeveniments fins al punt d'estar a un pas de rendir-se definitivament amb una ampolla de salfumant al cistell. D'aquesta manera, la Colometa amaga la seva personalitat dins del seu món interior fins a l'extrem que pràcticament perd el seu propi nom, Natàlia, batejada de nou pel seu marit.

La plaça del diamant és un passeig per aquest món interior de la Colometa, per la seva visió detallada dels carrers, dels parcs i, sobretot, de les cases. Són molts els objectes que de forma repetitiva apareixen i reapareixen al llarg de la novel·la: les cintes, les flors, els papers pintats de les parets, les rajoles, els llits, la botiga dels hules, els ulls de les nines, les balances, el portamonedes, el paravent...

Un punt a part es mereixen els coloms: les plomes, els ous, les seves olors, el seu record...

Sensacions de El vertigen del trapezista ahir a Reus

Ahir vaig presentar El vertigen del trapezista a Reus, a la llibreria Abacus. Per a mi és especial presentar el llibre a Reus, ja que és la ciutat on vaig nèixer (tot i que als 3 dies ja tornava a estar al meu poble). Però Reus no és especial per aquest fet singular de la meva trajectòria vital, sinó pel bon grapat de records que s'hi adereixen: quan anàvem a comprar roba o juguets o qualsevol cosa amb els pares, quan passejava fent temps per esperava l'autobús per anar a Tarragona a estudiar o tornant a Cornudella...

El fet de presentar el llibre a l'Abacus naix de la invitació que em va fer Xavier Royes, el responsable de l'establiment, que ha estat un perfecte amfitrió i ha preparat un escenari perfecte per a l'acte, amb una nodrida presència de tots els meus llibres, tot just al costat de la secció de juguets

A Reus sempre és fàcil trobar gent de Cornudella pel carrer, però ahir hi havia una bona representació de fills del meu poble a l'Abacus, a qui agraeixo la seva presència.

L'acte va ser un remake de la presentació a Cornudella, amb la participació de l'Òscar Palazon, que va llegir el conte que dóna nom al llibre i que ell em va cedir, i també la interpretació de dues cançons dels seu repertori per Jesús Fusté, acompanyat a la guitarra per Toni Just.

No em fa vergonya dir que ens va quedar un acte molt maco i emotiu, i per a mi va ser un cúmul de sensacions trobar-me acompanyat de gent del poble, parents, vells amics i amics nous.

Gràcies a tothom.

Les fotos han estat fetes per l'amic Toni Lluch, i en podeu veure més a la galeria d'imatges.

One step beyond, de Madness

Desprès de demanar-vos que votéssiu a les cançons que havia proposat durant el primer any del blog, m'he adonat que la majoria són tendres i melòdiques. Avui trencarem una mica amb tot això amb una cançó amb molt de ritme de quan era bastant més jove que ara: One step beyond, de Madness. Bon cap de setmana"

El vertigen del trapezista a L'hora del lector

Aquest dijous passat, a L'hora del lector, del Canal 33, en un programa dedicat als llibreters, un dels llibres recomanats, concretament per l'Octavi Serret de la llibreria Serret de Vall-de-roures, va ser El vertigen del trapezista.

Ja us podeu imaginar l'alegria i la importància que representa això per a un autor encara desconegut per al gran públic com jo, i per al meu petit trapezista.

Aprofito per felicitar l'Octavi per haver estat convidat al programa, ja que representa un premi per a l'extraordinària tasca que fa des de la seva llibreria, per a fomentar a la Matarranya(comarca d'Aragó) la literatura en catàlà, especialment de les Terres de l'Ebre i de la Franja, com ja he dit motles vegades.

Primeres propostes al 52è joc literari

El passat dimecres, al 52è joc literari, us vaig proposar que m'enviéssiu un text inspirat en un post. Ja m'han arribat les primeres propostes, però n'espero moltes més, especialment procedents de centres d'ensenyament. Animeu-vos i poseu a prova l'escriptor o escriptora que porteu dins.

Res queda dels dits que em van escriure fa vora un segle, res dels lectors que submergien el seus ulls sobre les meves suggerències de tinta, res de molts companys que moriren després d’una llarga i trista agonia plena de pols i oblit.
La meva vida te la contarien millor els que m’han llegit, explicant com vaig influir en la seva, jo sóc d’una raça altruista i filàntropa, em dedico a donar-me als demés, sense demanar res a canvi, o gairebé res, si alguns cop, noto un sospir de satisfacció, una llàgrima que em mulla, un somriure plaent, una forta riallada... doncs que voleu me n’alegro, després de tot el buidatge de sentiments demana recepció de sentiments.
El pas dels anys m’ha tronat les tapes, m’ha esgrogueït les fulles, m’ha fet dormir a l’oblit d’unes golfes on somiquejo tocant de d’altres llibres, tinc raons més que suficients per pensar que aquells companys de viatge que posaven en caixes de cartró, anaven a llocs on el fred de la solitud s’accentuava, on l’absència d’ulls lectors era una constant... i tinc por, molta por.
Recordo quan els avantpassats d’aquesta mateixa família que ara sota el violí de la lluna sopen al menjador d’aquesta casa, comentaven la història que duc a les meves carns de paper, eren carns perfumades i atractives aleshores, actuals, aquesta rememoració em fa somriure i noto com la brillantor de Selene és una metàfora del petit eclipsi d’il.lusió que sofreixo. Avui és Sant Joan i les fogueres enlluernen els carrers, unes petjades s’apropen a mi, una veu dir aquest no és un clàssic, m’agafa, baixa les escales ràpidament, sóc a les seves mans suoses, entenc el que succeirà i accepto la meva mort, em solten a l’escalfor mortal d’una foguera i a poc a poc em faig cendres, el meu esperit es fa fum immortal i vola als cels del temps infinit on espero ressuscitar als ulls savis dels lectors complaents que fa gairebé un segle em van estimar.

Albert Guiu.

Vaig estar en companyia de molts altres llibres a una llibreria de Vic, La Tralla. Me van comprar i vaig fer cap a la biblioteca d'una persona a la que li agradava la psicologia, l'esoterisme i la ciència ficció. Les meues pàgines encara eren blanques.El meu amo, lector penetrant i subratllador em va fer moltes marques. Les frases sentencioses que havia de memoritzar, amb elles va conquerir el cor d'una bella dama de pell blanca i llavis rojos, mans suaus. Em va llegir mentre esperava que el meu amo acabés una faena. Les seues mans eren càlides i acaronadores. La recordo amb nostàlgia. Vam marxar de viatge. Va ser una època fosca i humida al carrer de la Ramada.Van tornar al cap de molts anys, mesclat la nostra decadent aroma amb la llum i la pols. Uns operaris ens van traslladar al carrer Sant Miquel. Llibreria de vell, molts tafaners, pocs compradors, alguna mà furtiva es va posar al meu damunt. Un xic ample va comprar un lot de llibres que va viatjar a Alcanar. Vam viure les inclemències d'una casa de camp. Demà, diada de Sant Jordi, sortirem a la venda al mòdic preu d'un euro per a un mercat solidari per a un projecte educatiu a Nicaragua. Em moro de ganes de conèixer la meua nova casa! Serà lluminosa? Em tractaran bé? Acabaré en un contenedor soterrat per a convertir-me en nou paper, foses ja les meues idees?

Tomàs Camacho

Estintolat en el prestatge de literatura juvenil, se la mira i sospira. L’Anna Maria es jubilarà d’aquí a poques setmanes i ves a saber què serà d’ell i de la resta de companys. Han passat molts anys en estret contacte. De fet, van començar junts : ella de bibliotecària acabada de llicenciar i ell fou dels primers d’entrar-hi. En fa una pila, d’això. Trenta-cinc, quaranta…?
Ell desitja el millor per a ella. Li ha arribat el moment de prendre’s la vida amb calma, de disfrutar de la família i del temps lliure. Tampoc pateix per la salut : sap que tot ell és pura fibra i té molta corda per aguantar de tot i més. El que sí que el preocupa un xic és la velocitat de tot plegat i el canvi de costums i hàbits dels nois i noies.
No li fa por envellir amb dignitat i anar quedant amb aquella pàtina esgrogueïda. Què carai ! Bé que sent jove ! El que el fastigueja és la falta d’activitat. Quants mesos deu fer que no sent aquelles paraules –màgiques, reconfortants- , que assenyalen que es gira feina :

-Anna Maria, tens disponible L’illa del tresor ?

Josep Maria Sansalvador

Cares del món (42)

La secció de Cares del món avui ens presenta un rostre terrorífic, segons l'autora de la foto, la tendra Luluji.

Els llibres d'autors/es catalans són poc gruixuts?

En un comentari recent en un dels meus posts, la Dafne es pregunta: "Per què tots els llibres són més o menys gruixuts menys quan arribes als dels autors catalans?"

La veritat és que no sóc conscient d'aquest fenomen. Mira, la propera vegada que vagi a una llibreria m'hi fixaré.

Creieu que es tracta d'un bon tema per a un debat? Potser els catalans tendim a estalviar paraules?

En aquest camp de l'activitat humana, com en altres, la mida importa?

Presentació a Tarragona

Aquest dimecres, Francesca Aliern i jo mateix hem presentat a La Capona de Tarragona els nostres darrers llibres, amb la col·laboració del filòleg Pere Poy, com veieu en una de les fotos. Per a mi és especial presentar el llibre a Tarragona, on hi vaig estar estudiant set anys, i on un dels punts d'aturada obligatoti de les meves passejades eres les llibreries. Llavors, La Capona, que ja celebra el seu 10è aniversari, encara no existia.

Com acostuma a ser habital, he passat per Xerta a buscar la Francesca i hem anat en direcció a una nova acrobàcia literària, en companyia del meu petit trapezista, i la xerrada durant el trajecte és sempre enriquidora.

La presència de públic a les presentacions no és nombrosa, però em fa content, quan participo en actes per aquest món, trobar-me amb blocaires. Avui he coincidit amb Núria, bajoqueta i el del basar.

Avui, la meva activitat literària ha estat doble, ja que abans he anat a la presentació del llibre Que no torni, que recull els contes seleccionats de l'11è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, on també hi col·laboro amb un relat.

La pròxima presentació serà a Reus, a la llibreria Abacus, el 18 d'abril a les 19.00, on comptaré amb la col·laboració del cantautor Jesús Fusté, que interpretarà un parell de cançons acompanyat del guitarrista Toni Just, i de l'escriptor Òscar Palazon.

Un any de jocs literaris. Felicitats petites (40)

Rebre cada dia alguna participació als jocs literaris que us proposo, ja s'ha convertit en una de les Felicitats petites que m'acompanyen. Segons com, sembla que faci més temps, però els jocs literaris acaben de complir un any des d'aquell 17 d'abril de 2007 quan els vaig començar amb l'ànim d'establir una comunicació més gran amb els visitants al blog i fer una petita contribució a la difusió dels llibres i la literatura. No m'imaginava que la cosa arribaria fins aquí.

Les xifres d'aquest primer any de durada són les següents:

52 jocs literaris proposats
242 persones que han participat de tots els Països catalans
1031 respostes encertades


He tingut el plaer de repartir molts regals ofert per entitats de tota mena:

Quatre lots de llibres de Cossetània Edicions
Dos lots de llibres d'Aeditors
Un lot de llibres d'Accent Editorial
Un lot dels meus llibres
Allotjament a una casa rural de Cornudella de Montsant
Allotjament a la Masia Casa Gran de Rasquera
Dos lots de vi Abellars, DO Priorat
Un lot de llibres de la Fundació Pedrolo
Un lot de llibres de la Fundació Mercè Rodoreda
Un lot de productes de la cooperativa Soldebre
Un lot d'ampolles d'Oli de Tortosa
Lot de productes de la Festa del Renaixement
Entrades per al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa
Tres diccionaris de l’Institut d’Estudis Catalans
I el primer de tots: ser protagonista d'un dels contes del meu darrer recull


GRÀCIES A TOTHOM PER FER-HO POSSIBLE!

La Llibreria Serret al programa L'hora del lector

Els nostre benvolgut i apreciat llibreter Octavi, de la Llibreria Serret de Vall-de-Roures, serà un dels convidats al programa del Canal 33 L'hora del lector, del proper 17 d'abril, a les 23.00 hores.

Tots els que el tractem sabem que la tasca de promoció dels llibres que fa des de la seva llibreria s'ho mereix amb escreix.

Felicitats, Octavi.

52è joc literari

52 setmanes, 52 jocs literaris; aquesta és la mitjana que porto des de que vaig començar aquesta secció. Tot just demà farà un any de la meva primera proposta i faré un post amb una mica de valoració de l'experiència.

Però centrant-me en el joc d'avui, us proposo novament un joc literari de tipus creatiu. Fa un parell de dies vaig escriure un post molt trist per a mi, amb el títol Quanta vida els queda als nostres llibres? He pensat que aquest tema és un bon trampolí per a crear un conte, i aquesta és la proposta que us faig avui: escriure un petit text literari, inspirat en el post esmentat, on el protagonista sigui un llibre que pateix l'envelliment. El text serà d'extensió lliure, preferiblement breu.

Animeu-vos; us recordo que participar en els jocs d'abril comporta entrar en el sorteig del premi d'aquest mes: un lot de 19 llibres de Manuel de Pedrolo, cedits per la Fundació Pedrolo, i que el termini per a enviar respostes és el 5 de maig.

Cal que envieu les vostres propostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i la població. Com sempre, remarco el meu desig que el professorat de batxillerat o ESO animi els alumnes a participar en aquest joc.

Els vostres escrits podran ser publicats en aquest blog, però respectaré la vostra voluntat de no fer-ho si així ho preferiu. Als companys i companyes blocaires també els proposo que, a més a més, publiquin els textos als seus blogs.

Demà El vertigen del trapezista a Tarragona

Demà, acompanyat un cop més de la Francesca Aliern, aniré cap a Tarragona on presentarem els nostres llibres Cor de llop i El vertigen del trapezista. La cita és a la llibreria La Capona a les 20.30 hores.

Però abans, a les 19.00 h., a la Casa Canals de Tarragona, també estaré a la presentació del llibre Que no torni, que recull els contes seleccionats de l'11è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, on també hi col·laboro amb un relat.

Quan tornis a veure'm

Fragment de la cançó Quan tornis a veure'm, inclosa al disc Vine amb mi, que vaig tenir l'honor que Jesús Fusté cantés a la presentació del meu llibre a Cornudella, i que possiblement serà una de les que cantarà a la presentació que faré a Reus el proper divendres, acompanyat del guitarrista Toni Just. (Us prometo que jo no cantaré).

Només que em diguis que vols ser al meu cor,

ens tindrem tota la vida.

Si sento el teu amor, la tristesa

s'esvairà enmig dels teus llavis

quan tornis a veure'm.

Quanta vida els queda als nostres llibres?

Fa uns dies estava parlant amb un bibliotecari, adicte també al món dels blogs. Comentàvem sobre la virtualitat de tot allò que s'escriu als blogs i la incertesa de la supervivència de la gran quantitat d'informació que circula pels correus electrònics, en comparació amb l'aparent eternitat i consistència que té la lletra impresa. Però ell em va fer un comentari que em va posar els pèls de punta. Per tal d'abaratir costos, la qualitat del paper que s'utilitza actualment per fer llibres no és gaire bona. A les biblioteques, llibres d'una antiguitat de segles tenen la mateixa aparença i es conserven en el mateix estat que obres editades fa poques dècades. Per tot això, ens preguntàvem: Quants anys duraran els llibres que s'editen actualment? Ens sobreviuran a nosaltres? Quantes generacions els podran llegir? A la nostra vellesa haurem de patir en veure esgrogueir-se i desaparèixer els llibres de la nostra joventut?

Que consti que tot això és un comentari des de la ignorància, sense cap base científica sòlida, i espero, si us plau, que em regaleu molts arguments en contra.

Desdefinicions (50)

Ja hem arribat a l'edició 5o de les Desdefinicions. Això vol dir 200 paraules més o menys inventades i deformades a la meva manera. Aquestes desdefinicions arribaran aviat al seu primer aniversa, i potser caldrà celebrar-ho d'alguna manera.

Miguel Dellibres. Autor castellà que en sap molt, d’això dels llibres.
daltonisme. Malaltia de la vista que pateixen uns famosos i esgraonats bandits que comparteixen aventures amb Lucki Luck.
diamant. Pedra preciosa que se sol regalar a la persona amb què es tenen relacions sexuals clandestines./ Dia molt preciós, o sigui, tots.
explorar. Cercar el desconegut amb llàgrimes als ulls.

Blogs degustació

Una nova proposta de passejadeta per posts que m'han cridat l'atenció:

Nau Argos
Emigdi Subirats
La cullerada
Somnis i realitats
L'Atzucac
Entrellum

Cor de llop, de Francesca Aliern

Un nou llibre de la xertolina Francesca Aliern arriba puntual a la seva cita, tal com ens té acostumats des de fa uns quants anys. Aquest cop, la història que ens narra amb el seu estil fàcil d'identificar, està ambientada novament a Xerta a principis del segle XX. Les desigualtats socials, les injustícies, la passió i l'amor a la terra i el riu són temes reincidents a les seves novel·les, i Cor de llop no n'és cap excepció. Basada en fets reals, la Francesca ens presenta una història sobre la venjança, sorgida d'una assassinat sense càstig on, com era habitual, la justícia és tolerant amb els poderosos. El fill de la persona assassinada dedicarà la seva vida a venjar aquest acte impune que haurà transformat el seu caràcter i el seu cor.

Com tots els llibres de la Francesca Aliern, Cor de llop és una bona eina per conèixer l'època de què tracta i per no deixar que caiguin en l'oblit un bon recull de frases i mots pròpies del parlar de les Terres de l'Ebre.

El vertigen a Roquetes

Ahir vaig presentar El vertigen del trapezista a la Biblioteca Municipal de Roquetes, acompanyat de dos col·legues de lletres que van llegir algun dels contes: l'Emigdi Subirats i la Francesca Aliern.

L'acte va ser presentat pel regidor de Cultura, Francesc Ollé, i entre el públic s'hi trobava algun membre del Club de Lectura, alguna companya de l'Ajuntament i la meva presidenta (de Blocaires de l'Ebre), que ha fet algunes fotos.

Agraeixo l'exquisit tracte rebut per part de l'Ajuntament de Roquetes com pel personal de la biblioteca.

Your song, d'Elton John

Un jove Elton John ens en-canta amb aquesta cançó. Bon cap de setmana! Us recordo que, si us ve de gust jugar a una mena d'Eurovisió, podeu votar les cançons que he proposat durant el primer any d'existència d'aquest blog. Mireu les instruccions aquí.

Roda de premsa de Cossetània a Tortosa

Aquest migdia Cossetània Edicions havia convocat un dinar-roda de premsa per a presentar els llibres ebrencs de la campanya de Sant Jordi. També hi hem estat presents Francesca Aliern amb Cor de llop, Vicent Pellicer amb El massis del Port, Josep Gironès amb La cabana, i també El vertigen del trapezista.

Podeu veure'un un vídeo a TEVEON.

Un nou punt de venda de llibres a Tortosa

Sovint ens queixem que no es venen prou llibres o que no es llegeix, però estic convençut que aquesta actitud no és la correcta. Cal no deixar-se vèncer pel desànim i ser molt més actiu, deicar-se a la lluita de guerrilles, si convé, apropar més els llibres als possibles lectors i organitzar activitats tan lúdiques i amenes com sigui possible.

Per això, quan d'una papereria de Tortosa es van posar en contacte amb mi per a expressar-me el seu interès en vendre llibres se'm va eixamplar el cor. Els desitjo tota la sort i, sobretot, molt d'ànim i energia, nmolt necessaris per a engrescar els possibles lectors i, sobretot, lectores (de moment, tot indica que els nois estem en minoria).

Es tracta de la Papereria Scanner, a l'av. de l'Estadi.

Cares del món (41)

Aquesta Cara del món va dedicada a la gent de Tarragona, i suposo que no tindran cap dificultat per a identificar-la, no?

Podeu dir-me la solució ara o el proper dimecres, 16 d'abril, quan presenti el meu llibre a La Capona.

Resultat presentació a Barcelona

Ahir vaig poder celebrar el primer aniversari del meu blog amb la presentació de El vertigen del trapezista a la llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Cor de llop, de Francesca Aliern.

La Francesca i jo vam aprofitar per passar el dia a Barcelona, passejar-nos i badar pels carrers del barri gòtic, i regalar-nos uns bones hores de conversa i aprofundiment de la nostra amistat.

Vaig tenir el plaer que em fes la presentació el pintor i escultor Jesús García González, que va captar a la perfecció l'esperit del llibre i que em va arribar a emocionar amb les seves paraules, ja que, tot i saber que no ens farem rics amb la literatura, comentaris com els seus donen gran part de sentit a la meva vida.

Entre el públic hi havia la presència de blocaires que ja coneixia personalment i altres que vaig poder saludar per primer cop, i també vaig tenir la gran alegria de retrobar-me amb un company d'unes antigues colònies que es feien fa uns anys, anomenades "mili".

Francesca va comptar amb un nombrós i entregat grup de fans, tal com ja em té acostumat a tot arreu on coincidim.

En definitiva, l'acte es pot resumir de diverses maneres, totes elles certes:
- Visió optimista: la sala estava plena de gom a gom
- Visió realista: hi havia unes 40 persones
- Visió pessimista: hi van assisitr el 0,0025% de la població de BCN
- La meva visió: vaig veure amics antics, en vaig conèixer de nous i m'ho vaig passar molt bé.

Ara, la propera presentació és demà, a les 20.00, a la Biblioteca de Roquetes.

Com si fos Eurovisió

Des de fa uns quants mesos us proposo escoltar una cançó tots els dissabtes. Ara que ja en porto una bona colla us demano que feu de jutges i jutgesses, com si estiguéssiu a Eurovisió.

Per aquest motiu, i com a un dels actes per celebrar el primer aniversari del blog, us demano que voteu les millors cançons que han aparegut en aquest blog, donant 5 punts a la primera, 3 punts a la segona, 2 punts a la tercera i 1 punt a la quarta. Podeu votar posant un comentari o enviant-me'l a jesusimaite@gmail.com . Només es pot votar una vegada i no s'admeten anònims. Podeu escoltar totes les cançons aquí. Les candidates són:

La quiero a morir, de Francis Cabrel
My kinf of lady, de Supertramp
Without you, de Harry Nilsson
Kiss to build a dream, de Louis Armstrong
És com un miracle, de Montse Castellà
La lluvia nunca vuelve hacia arriba, de Pedro Guerra
Il cielo in una stanza, de Franco Battiato
Ternura, d'Isabella Taviani
Gone, de Madonna
The winner takes it all, d'ABBA
Wish you were here, de Pink Floyd
Perdo el nord, de Marc Parrot
All the way, amb Frank Sinatra i Celine Dion
Better man, de Robbie Williams
Local hero, de Dire Straits
Que tinguem sort, de Lluís Llach
Too much love will kill you, de Queen
The first the last my everything, de Barry White
One love, d'U2
Sandy, de John Travolta (Grease)
Nothing Compares 2 U, de Sinead O'Connor
Time after time, per Eva Cassidy
Res no és mesquí, de Joan Manuel Serrat
Tears and rain, de James Blunt
Els Pets, Vespre
Gli altri siami noi, d'Umberto Tozzi
Get Back, de The Beatles
Ara vindrà, de Túrnez & Sesé
Preghero, d'Adriano Celentano
Caic, de Gerard Quintana

Felicitats petites (39)

De vegades tornes a casa després d'una jornada de treball, o passeges per la ciutat pensant en les teves coses, quan algú et crida l'atenció pel carrer i demana on es troba una adreça en concret, o un bon restaurant o la direcció correcta per trobar l'autopista. En aquests casos intento mostrar-me molt amable, treure rendiment a la meva vocació de mestre per a fer bé les explicacions o practicar una mica el meu anglès autodidacta.

Sovint, quan vaig de viatge, també he de demanar auxili dels transeünts, per això, poder donar ajut a qui es troba perdut em fa sentir una d'aquestes Felicitats petites.

51è joc literari

Aquest segon dimecres d'abril arriba un nou joc literari per al qual compto amb la col·laboració d'un parell de blogs. Com ja sabeu, el premi d'aquest mes és un parell de lots de llibres cedits per la Fundació Pedrolo.

D'aquesta manera, el joc d'avui també tindrà a Manuel de Pedrolo com a protagonista, i haureu de trobar el títol d'un dels seus llibres que s'amaga en les dues imatges.

Com sempre, cal enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

Trobareu les imatges pista als blogs:

La garrofa de Mont-roig

Imatges i paraules

1r aniversari!

El blog Tens un racó dalt del món celebra el seu primer aniversari!

Sembla estrany que només hagi passat un any, tenint en compte la gran quantitat de sensacions i experiències que m'ha proporcionat el blog en aquest temps. Sembla molt llunyà aquell 9 d'abril quan vaig posar el primer post on deia textualment: "No sé ben bé quins seran els camins per on em portarà aquest bloc, tot i que hi tindrà molt a veure el món dels llibres i de les emocions."


Us puc assegurar que no m'esperava per a res arribar arribar a escriure 673 posts en un any i viure un gran nombre d'emocions i experiències vinculades al blog, com ara participar en una taula a la Primera Jornada de la Catosfera, per exemple, o superar les 100.000 visites.


Però, sobretot, el que m'emporto és un nombre llarguíssim d'amics i amigues blocaires d'arreu dels Països Catalans, i fins i tot de més lluny.


Gràcies a tothom!

Presentació a Barcelona

Aquest dimecres, 9 d'abril, a les 19.30, presentaré El vertigen del trapezista a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Cor de llop, de Francesca Aliern. De fet, la presentació anirà a càrrec de Jesús García González, pintor i escultor, i per Nicasi Camps i Pinós, autor teatral. Us hi espero!

Com podeu suposar, el mes d'abril estarà ple d'activitats per a la majoria d'escriptors/es. Aquesta és la meva agenda, de moment:

9 d'abril. 19.30 h. Llibreria Catalònia de Barcelona. Presentació de El vertigen del trapezista (EVDT) juntament amb Cor de llop, de Francesca Aliern.
11 d'abril. 20.00h. Biblioteca de Roquetes. Presentació de EVDT.
12 d'abril. Xerta. Assistència a la presentació de Cor de llop.

16 d'abril. 19.00. Casa Canals de Tarragona. Presentació del recull Que no torni que inclou les obres selccionades del Premi Tinet.
16 d'abril. 20.30. Llibreria La Capona de Tarragona. Presentació de EVDT juntament amb Cor de llop, de Francesca Aliern.

18 d'abril. Llibreria Abacus de Reus (pendent confirmar hora)

21 d'abril. Tertúlia a Antena Caro de Roquetes.
21 d'abril. Presento a la Biblioteca de Tortosa Cor de llop.
22 d'abril. Signatura de llibres a la llibreria Cris de Tortosa
23 d'abril. Sant Jordi. Signatura de llibres a Tortosa.
25 d'abril. 19.30 h. Santa Bàrbara. Presentació de EVDT.
28 d'abril. Reunió del Club de Lectura.
30 d'abril. Blanes. Presentació de EVDT a la Fundació Àngel Planells

Fragment de El vertigen del trapezista

"Tortells de nata, carquinyolis, braços de gitano, pastissets de cabell d’àngel, orelletes, mils fulls farcits de crema, lioneses i tota classe de dolços que se li posen per davant fan que perdi l’oremus, indefugiblement. És la debilitat del Josep Manel Vidal i no se n’amaga; el seu taló d’Aquiles, la pota que fa ballar la taula encara que no en tingui ganes."

Fragment del conte "Ametlles garapinyades", inclòs a El vertigen del trapezista, on el protagonista té el nom d'un conegut blocaire , ja que aquest va ser el primer premi dels jocs literaris que vaig sortejar, aviat farà un any.

Els germans Marx a l'Oest

Un nou film dels germans Marx en aquesta secció intermitent De pel·lícula. Els germans Marx a l'Oest té un record especial per a mi, però no de quan la vaig veure, sinó precisament d'abans. Quan jo era petit, el galliner de La Renaixença, un dels cinemes de Cornudella, estava ple de cartells de pel·lícules, una de les quals era Els germans Marx a l'Oest. Jo, amb la meva innocència, em pensava que aquelles eren les pel·lícules que es veurien properament, i em vaig passar molt de temps esperant el moment de veure-la anunciada el diumenge al matí. No vaig aconseguir veure-la fins que ja era gran i, com dic en un dels meus contes, el meu germà preferit ja no era el mut, sinó el Grouxo.

De les pel·lícules del germans Marx, a més de la seva bogeria surrealista i els diàlegs genials del Grouxo, em quedo amb l'entusiasme dels protagonistes que mai cauen en el defalliment malgrat les adversitats que els depara el guió i el seu ànim de lluitar al crit de: "Más madera!" (ho sento, la frase em surt més del record així, en castellà)

-Aquest és el model de barret que es porta ara, amb cua de castor.

-Però la cua no hauria de tapar-li l'esquena?

-Amb aquesta cara, no.

-Un bitllet per a l'Oest, fins al final.

-70 dòlars, si us plau.

-Tingui, no es molesti a comptar-los.

-Només n'hi ha seixanta!

-Ja li he dit que no es molestés a comptar-los.

Jo no treballo per amor a l'art. Una vegada em vaig enamorar i va ser un mal negoci; però aquest és un altre cantar, i molt desafinat.

Desdefinicions (49)

Les Desdefinicions reben el mes d'abril de bon humor, com sempre.


Biblio-teca. Lloc màgic on podem trobar el ric aliment dels llibres.


Barroc. Establiment on serveixen begudes i algunes menges, massa carregat d'adorns.

cicactriu. Marca que resta a la pell de determinades actrius que no es resignen a interpretar papers adequats a al seva edat, després de terminades operacions d’estètica.

coustodiar. Tenir un sentirment de malvolença malaltís contra els documentals marins de Jacques Cousteau.

L'aparell més ben dotat per furgar en la intimitat

A El Periòdico d'avui apareix una entrevista a l'escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez on li pregunten quina teoria té del conte.

"Trobo que funciona molt a favor a l'hora de parlar de les emocions, d'aquells moments d'il·luminació dels quals, si el relat no se n'ocupa, queden sense explicar-se i no acostumen a a parèixer en una novel·la. El conte és l'aparell més ben dotat per furgar en la intimitat, com ho demostren Els morts, de Joyce, i La dama del perrito, de Txékhov."

Jo hi estic molt d'acord, i sovint els contes em serveixen per a explicar un sentiment o una sensació concreta o, com a mínim, per a suggerir-la.

Blogs de gustació

Recupero aquesta secció que tenia oblidada des de feia setmanes, recomanant un passeig per diversossz posts interessants:

Friks vaporup
El meu món
La garrofa de Mont-roig
El tentacle
Té la mà maria
Lluna de paper

Marina Martori

Striptease d'històries

L'Instint, de Sergi Pàmies

Un dels llibres que em vaig emportar de la Setmana del Llibre en Català va ser L'instint, de Sergi Pàmies, un dels meus escriptors preferits. Es tracta d'una novel·la de l'any 1992 ambientada en un petit poble sense nom que, a causa d'un accident bastant xocant, es queda sense llum. Llavors apareix el món interior dels habitants del poble, i Pàmies ens mostra, com en un catàleg, les seves grandeses i misèries, fantasies i realitats, de forma senzilla, tendra i amb dosis mesurades d'humor.

El llibre es devora amb facilitat, estructurat en capítols brevíssims, a manera de petits contes o ullades al destí dels personatges.

Meme de l'aigua

Dos companys blocaires m'han passat aquest meme de l'aigua: Així ho penso i Bauen Blog on cal respondre un qüestionari sobre la problemàtica de l'aigua, especialment centrada a Tarragona. Qui vulgui continuar-lo és lliure de fer-ho.

PRE: Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Fer consultes sobre temes com aquest pot resultar molt popular, però no sé fins a quin punt és convenient. Evidentement és un problema que ens afecta a tots, i cada vegada més, però jo mateix no em considero un expert i crec que cal deixar-se guiar per un bon equip de gent entesa en la matèria. Per exemple, si et trobes malalt què fas: una consulta popular entre els membres de la teva família sobre el tractament a seguir, o consultes un metge de confiança?

PRE: Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?

D'informació se'n dóna, tot iq ue segur que es poden fer moltes campanyes més, però em temo que la gent no està gaire preparada per a escoltar mentre continuï rajant aigua de l'aixeta.

PRE: Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal·liar la sequera?

Segur que es podrien haver pres moltes mesures més, de manera que ara no ens calgués córrer.

PRE: S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?

La gent que està al govern ha de rebre les felicitacions quan les coses van bé, i rebre les patacades quan van malament.

Postres de músic, encara

Com ja he dit alguna vegada, els lectors que mantenen un blog ajuden amb els seus comentaris a mantenir vius llibres que ja han desaparegut de la secció de novetats de les llibreries i que, amb sort, només es poden trobar en una lleixa.
D'aquesta manera, els meus Postres de músic han rebut algun comentari així, tot i ser un llibre del 2005. L'últim a B de llibre.

Mem amb sorteig d'un premi

La Luluji m'ha passat un mem que, en realitat, és una manera original de promocionar-se, per part del seu creador.


La iniciativa ha sorgit d'helektron.com, que sortejarà entre tots els participants una Nintendo DS Lite.


Jo passo el mem als següents cinc blocaires que per participar hauran d'entrar a la pàgina d'helektron.com.

Antaviana
El basar de les espècies
L'asgorfa
Marina Martori
La veïna del pis de sota

Caic, de Gerard Quintana

La setmana passada, quan vaig anar a la COM Ràdio, abans de l'entrevista van posar aquesta cançó, potser per allò del trapezista i del vertigen, i d'aquella sensació que tots tenim algun cop de caure. Sigui com sigui, una preciosa cançó.

El vertigen del trapezista a La Capona amb un amic

La Núria m'envia una foto de El vertigen del trapezista que ha trobat a la llibreria La Capona de Tarragona, on el proper 16 d'abril presentaré el llibre juntament amb Cor de llop, de Francesca Aliern.

La gràcia afegida de tot això és que El vertigen està al costat d'un llibre que s'ha fet molt amic, Pilota de set de Joan Pinyol, ja que sovint es troben tots dos junts, tal com es pot veure aquí o aquí.

Surto a Lecturas!

Quan vaig decidir intentar entrar en aquest món dels llibres no em vaig plantejar aparèixer algun dia a la premsa del cor.

De totes maneres, si cal sortir en alguna d'elles, la més indicada, més que res pel seu nom, és LECTURAS.

Doncs així ha estat, ja que al número 2923 de la revista del 2 d'abril apareix El vertigen del trapezista com a llibre recomanat a la secció Racó d'oci del suplement Tot i més.

Qui sap, potser en breu em proposaran un reporatatge al menjador de casa o, vés a saber, un muntatge a la platja al costat de l'Ana Obregon.

Sigui com sigui, agreixo la recomanació.